La gralla seca: La gralla és un instrument de vent de la família dels oboès. Però no ha evolucionat tant i ha esdevingut un instrument de la música tradicional, folklorica i tradicional malgrat els lloables recents intents per introduir-lo amb altres registres més innovadors. És en el món tradicional on se li reserva un paper molt important: des d’avisar de l’aixecament d’un castell humà o del ball dels gegants. Les gralles són fetes de fusta de forma artesanal pels luthiers. Té una llargada aproxmada de 35 centímetres i tenen una forma cònica. Tenen set forats per a produir notes, un a la part inferior i sis a la superior (un menys que la flauta dolça). També té dos forats d’afinació.

La canya o inxa: El que produeix el so tan característic de les gralles és la inxa que vibra quan el graller bufa la doble canya amb la força del diafragma (mai de pulmons). La inxa és la part més sensible de la gralla i l’afecta la temperatura o la humitat. La colla de grallers de Sant Pere de Vilamajor empra inxes de canyes de la riba navarresa del riu Ebre. La inxa està unida a la gralla pel todell, estirant-lo o aporpant-lo al coll de la gralla es pot modificar l’afinació però cal anar en compte que no hi hagi fuites d’aire en aquesta unió. El manteniment de les inxes és molt delicat.

.

Percussió: Els instruments de percussió de la colla són bàsicament dos (la caixa i el tabal). La caixa toca els són més aguts mentre que el tabal els més greus. A més, hi ha d’altres instruments d’acompanyament com els plats, les pandaretes, els escallots o les caixes xineses. I la percussió l’aconsegueixen amb els cops de les baquetes.

Els percussionistes dónen l’entrada a les gralles i, amb ella, la velocitat, el ritme i el temps de les peces que toquen els grallers.

Els grallers i tabalers

La Colla de Geganters i Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor compta amb un grup de grallers i percussionistes des del 1990. Han estat i estan formats per gent molt diversa, des de professors de música a afeccionats que no saben solfeig, però tots hi posen moltes ganes per poder fer ballar als gegants durant les cercaviles. Durant tot l’any estan assajant un cop per setmana i, de tant en tant, realitzen un curs de perfeccionament. Fins ara els professors de la colla han estat: per a gralla en Cesc Alexandri (1990-1994) i en Emili Legaz des de 1994; per a percussió en Pep Lafuente des de 1998. Els caps de grallers han estat des dels inicis de la colla: Jordi Ferrer (1990-1993), Marta Contreras (1993-1995), Albert López (1995-1997), Montserrat Lozano (1997-2009) i Carmen Ibáñez (des de 2009).