Diu la llegenda que a les muntanyes de Vilamajor, temps era temps, hi vivien dracs amagats en petits caus: la cova de can Nadal, la cova del turó de l’Arcova… fins i tots es feien sots a terra per amagar els seus ous com el pou del Diable sota el turó d’en Cuc. Deien que aquests dracs s’alimentaven dels ramats dels pastors del Montseny i, alguna vegada, d’algun excursionista perdut i despistat.

Però ja fa anys, segles, que ningú no n’havia tornat a sentir a parlar. Fins que el dia de l’aplec de Sant Elies, quan baixava en Quico va passar pel sot d’en Duc i hi va trobar un gran ou! un ou de Drac!

Va agafar-lo i el va baixar corrents al poble per ensenyar-lo als geganters. Van decidir incubar-lo i per la festa major, el 26 de juny de 2005, l’ou es va trencar i en va sortir un petit drac. Sense ales ni foc als queixals. I els petits geganters el van acompanyar a ballar amb els gegants. Des d’aleshores, el drac, que el van batejar amb el topònim d’on el vam trobar, Duc, acompanya als gegants en totes les seves sortides.