Són les 5 del matí. Sonen els despertadors a 11 cases de Bellvís. Agafem la maleta de cap de setmana i els entrepans per l’esmorzar i el dinar. Un últim cop d’ull a la casa i marxem cap a l’Aquari.
I ara us preguntareu “Però què fem tant aviat? On amen?”
A TOLOSA! I amb els gegants! Sí, tots els gegants. En Pere i Na Ermesenda, en Tonet i la Sileta, i també en Gebre i la Ruella.
En Claudi (el conductor) arriba ben puntual i, encara que haguem matinat més que per anar a treballar, ningú té son, i menys els petits. Pugem a l’autocar i comença el viatge. Mentre els més jovenets i algú d’adult canten i criden, els més grans dormen, o almenys, ho intenten.
Un cop arribats, estàvem descarregant i vestint els gegants quan vam tenir una gran sorpresa. Allí, a Tolosa de Llenguadoc, a bastants quilòmetres del nostre poble, vam trobar uns molt bons coneguts.
Eren la Montse Piulats, la seva filla Lisa, en Txeco, la Carme Ros i la petita Noa, amb moltíssimes ganes d’acompanyar-nos i guiar-nos per la magnífica ciutat.
Després de conèixer les altres colles catalanes que ens acompanyaven, els geganters i grallers de Lliçà d’Amunt i els diables d’Igualada, i d’haver jugat a divertidíssims jocs medievals (com als Firals) vam anar a dinar a un parc enorme i verd, com la llera del Segre a Lleida, però aquest riu, el Garona, era el doble d’ample. Acabada de fer la migdiada, vam portar els gegants a la plaça de la plantada, per començar el passa-carrièra.
Tota la cercavila va ser esplèndida. Al començament van parlar les autoritats de la zona. Ens va sobtar que no parlessin ni francès ni català, sinó occità, la llengua dels primers poetes catalans. Malgrat ser diferent al nostre idioma, s’entenia molt clarament. Vam trobar que teníem moltes semblances amb aquell poble de l’altra banda dels Pirineus. La més important és que les dues llengües sobreviuen amb moltes dificultats, ja que els respectius governs en prefereixen fer servir unes altres, i aquestes arraconar-les. Després dels parlaments i les presentacions vam tocar Els Segadors. Va tenir un èxit!!!
Durant la cercavila vam fer amistat amb la Colla Gegantera de Lliçà d’Amunt, que esperem tornar-los a veure ben aviat.
Ens vam quedar a dormir a un hotel dels afores. I la sorpresa va ser quan, en sortir al carrer, vam veure que estàvem molt a prop de l’aeroport, i cada dos per tres sortien o arribaven avions.
Durant el matí del diumenge vam fer de turistes. Els nostres guies ens van portar a les principals esglésies, vam veure les restes de la Tolosa romana, el mercat del diumenge, i vam navegar amb barca pel riu Garona. El guia de l’embarcació ens va explicar que, gràcies als canals que segles abans s’havien construït entre els rius de tot el país, ara es podia anar d’una punta a l’altra de França amb vaixell. També vam veure el pont que Napoleó Bonaparte va fer construir per poder conquerir la Península Ibèrica.
La tornada va ser una mica trista. Ens vam acomiadar de la Montse, la Lisa, el Txeco, la Carme i la Noa i vam anar tirant cap a casa.
Això sí: si una altra vegada ens conviden a anar a Tolosa, no direm pas que no!! Va ser un cap de setmana per recordar durant molts anys.
Aquesta és la web de la festa a la qual vam participar i ens ho vam passar tant bé.
