número 36, gener-març del 1982, pàgines 7 i 8, secció Història del nostre poble
Una bona prova històrica, a més a més de l’escriptura de cessió que féu En Pere de Bellvís a Sant Joan de Mata del Castell d’Avinganya, la podeu trobar i llegir ben estallada amb lletres majúscules sobre tres carreus que formen part del contrafort esquerre de la façana d’entrada a l’església del Monestir. Està escrita en llatí, que traduïda literalment diu així: “Aquesta és la Casa del Senyor, la qual, perquè servim Déu, fou donada perpètuament al nostre Sant Pere Joan de Mata, pel Senyor En Pere de Bellvís, l’any 1201.”
El jove Josep Salvia la va descobrir, tot emocionat, en una de les seves visites arqueològiques al Monestir; que per cert gairebé només s’hi veu ruïnes malgrat ésser declarat monument nacional.
L’instrument amb què En Pere de Bellvís fa donació al Castell d’Aviganya a Sant Joan de Mata està signat l’any 1201 per ell mateix, per la reina vídua Na Sança, pel seu fill el Rei Pere I el Catòlic, per altres personatges i per Na Ermesendis de Castellar, que devia ser la mare, puix a la seva signatura hi afegeix: “tot lo sobreescrit ho dono, ho concedeixo, ho aprovo i ho firmo; i prego que també ho firmin els testimonis”, els quals signen tot seguit.
El qui dóna és perquè n’és propietari. Per tant, ja tenim els qui foren els pares de Pere de Bellvís: Arnau de Ponts i Ermesendis, que és un nom molt repetit entre els Moncades. I és molt probable que fos així, puix també tenia una germana que es deia Ermesendis, a qui fa ama fructuària del Castell d’Aitona en el seu darrer testament de l’any 1203.
La seva esposa fou Na Berenguera, segons es llegeix en un document de l’any 1258, que sent vídua, els Marmessors d’En Pere de Bellvís li vengueren el Castell de Gatén, amb totes les seves terres, drets i jurisdiccions per 1.200 florins d’or.
De fill, sembla que no en tingué cap, puix quan reparteix el seu patrimoni, solament nombra a sa germana Ermesendis i als seus nebots Arnau, Gombau i Sança.
La importància del primer establiment dels Pares Trinitaris a Espanya al Castell d’Aviganya i el seu generós donador fou reconeguda a Roma, quan el Papa Innocenci III prengué baix el seu patrocini diverses cases de l’Orde de la Santa Trinitat, entre elles la d’Aviganya, fent-los present que el “Nobilis vir, Petrus de Bellovisu, vobis apud Itonam, pia liberalitate concessit” (El Noble Baró, en Pere de Bellvís, amb pietosa liberalitat, us va donar la Casa, prop d’Aitona). [Arxiu Vaticà, Regst. Innocenci III, Vol. 5, Fol. 76, r. epist. 118] I el mateix Papa en la Bula Operante Domino del 18 de juny de l’any 1209 recorda a Sant Joan de Mata que “En Pere de Bellvís li va donar la Casa d’Avinganya amb totes les seves pertinències i possessions”. Entre aquestes possessions hi entraven els delmes d’Aitona en favor dels Trinitaris. Aquests delmes els va pretendre el Bisbe Gombau de Lleida, contra el dret que hi tenia en Pere de Bellvís, degut a la donació que va fer en Ramon Berenguer IV als Moncada després de la conquesta de Lleida com a gratificació pels seus heroics serveis.
Al negar-se En Pere de Bellvís a donar-los al Bisbe, aquest el va excomunicar. Abans de morir, En Pere de Bellvís arreglar aquest plet d’acord amb el Bisbe deixant que la solució la donés el Papa. Si fos favorable a Pere de Bellvís, els drets passarien a Avinganya; i si fos negativa, passarien al Bisbat.
Entre aquestes morí En Pere de Bellvís. I Sant Joan de Mata, espantat per lo de l’excomunió, el bon home, refusà els delmes d’Aitona, puix segons el seu caire de veure, eren “patrimoni dels pobres”. Al veure aquesta bona voluntat del sant, el Bisbe i els Canonges de Lleida li reconegueren i cediren els esmentats drets d’Aitona. [Llibre Verd de la SIC de Lleida, Fol. 340]
Segimon Balagué
