En Pere de Bellvís i na Ermessenda de Montcada representen a dos personatges reals, no ficticis.
En Pere de Bellvís és el primer personatge històric del qual es conserven notícies escrites. Va néixer pels volts de l’any 1150. El seu pare era l’Arnau de Ponts, un cavaller que baixà amb el comte d’Urgell, Ermengol VII, a la conquesta de Lleida i la seva repoblació cristiana.
En Pere va viure des de molt petit aquesta conquesta i, per això, va esdevenir un gran lluitador, un home d’una activitat pública molt intensa, ja que sempre acompanyava els nobles i el comte (anava a Castella, a Lleó…) i signava els seus documents. Va ser marmessor de famílies com els Borja, els Tarroja, els Ribelles, els Anglesola, etc.
Va fer construir el primer hospital de Lleida, on actualment hi ha l’IEI. El 1166 va rebre els Banys Públics de Sant Llorenç i els administrà en nom del rei Alfons I de Catalunya i Aragó. El 1167 va anar a conquerir amb el comte Ermengol VII d’Urgell terres dels moros, on hi deixà el nom de Bellvís a tots els pobles reconquerits, 9 en tot Espanya (a Madrid, Càceres, Santiago de Compostel·la, Lleó, etc).
Va ser l’encarregat de signar les constitucions de Pau i Treva d’Agramunt i Castelló de Farfanya. El 1201 va donar a Sant Joan de Mata el Palau del Rei Moro d’Aviganya, prop de Serós, per a què hi fundés el primer Convent de Pares Trinitaris d’Espanya.
Al seu testament quedà escrit que les seves possessions havien de ser pels seus nebots de Sanahuja, per al Sant Hospital de Lleida (Albesa i la Portella), per a l’Ordre dels Templers i per a Santa Maria de Bellvís. D’aquesta manera va constar, i el comte Ermengol VII d’Urgell va signar.
L’escut que porta en Pere de Bellvís consta d’una franja diagonal carregada de tretze Llunes Creixents, cosa que significa que va ser un conqueridor de terres sarraïnes. El casc de ferro era per defensar el cap de tota mena de cops i la bèstia que hi porta al damunt servia per infondre terror a l’enemic. L’altre escut amb el raïm vol significar l’escut actual de Bellvís, que va substituir al de la flor de llis del segle XVIII, que s’imposà en temps de Felip V. La vinya era en aquell temps la principal collita de Bellvís.
Resumint, podem dir que en Pere de Bellvís fou un Il·lustre Baró, que en germànic vol dir un “Home Lliure”, un Conqueridor i per a tots els bellvisencs, el primer personatge històric del qual tenim notícies escrites.
L’Ermessenda, la seva muller, fou una descendent d’en Dapifer de Montcada, un dels Nou Barons de la Fama. La seva genealogia també és gloriosa, tot i que bastant desconeguda.
