La colla matinava per anar a fer la seva primera actuació a Barcelona. Passàvem de visitar un dels pobles més petits del Maresme com era Sant Iscle a la gran metròpoli i capital de catalana, tot un seguit de dubtes eren presents als instants inicials, érem molts pocs per afrontar una cercavila d´aquestes característiques, anàvem a la gran ciutat amb tot el que implica, problemes d´aparcament, multitud de gent… tot i que les vostres cares somrient esdeveniment el millor antídot per una sortida tant complicada com la que anàvem a realitzar….
Per sort només arribar al lloc de la plantada ja varem veure que tot aniria sobre rodes, ja que aquesta és feia en un moll habilitat per deixar els nostres cotxes, els remolcs on tots i teníem lloc amb comoditat i tranquil·litat, amb un entorn que barrejava la Barcelona antiga amb la torre del rellotge, ¨les golondrines¨, Colon amb la capital més moderna amb el Maremàgnum i els grans creuers… i tot vigilat, i sobretot… l´olor… l´olor que ja dins del cotxe és feia present, sardines a la planxa!!!, ens anunciava que aquella trobada prenia unes notes singulars que de ben segur gaudiríem.
I així va ser, desprès d´ajustar la colla per treure el màxim potencial dels seus membres varem començar la cercavila que en un principi la veiem una gesta èpica… Per sort tot va anar sobre rodes, varem poder gaudir de les diferents parades pels carrerons estrets del cor del barri del Barcelonès plens de gent, on els bars ens oferien diferents begudes per refrescar-nos i les menges més autòctones de la zona, com la patates braves molt picants, calamarsets arrebossats, olives típiques…Fent que la cercavila tingués moltes parades que anàvem de meravella per carregar forces…
Per acabar els balls finals al moll nou amb un entorn marítim molt ben cuidat, feia de rubrica a una jornada que la colla pot guardar com el seu bateig al cor de Barcelona.
Agrair la gran feina feta i els molts sacrificis que molts de vosaltres vareu fer per poder venir, gent que veníeu de treballar per la nit, altres amb mals d´esquena, altres sols, sense la resta de la família per ajudar a la colla, altres aplaçant aniversaris…i sobretot agrair les visites de familiars residents a Barcelona…que s´acostaven a saludar-nos i acompanyar-nos en un dia tant especial per la colla.
Ser gegant per sobre de tot
Xavier Latorre
