En Fonoll, el follet, vivia feliç amb la seva sabata. Sempre anava saltant i ballant pels voltants del Castell amb la seva sabata i els seus amics.
Un dial i va desaparèixer la sabata i es va quedar molt trist. Caminant molt trist pel camí que puja al castell, es va trobar amb el seu amic, el cocodril Nil:
– Cocodril Nil, has vist la meva sabata?
– Sí, l’he vist passar cap al castell.
En Fonoll, mentre seguia caminant una mica més animat es va trobar amb el senyor Bonifaci, amb el qui celebrava tots els partits:
– Senyor Bonifaci, has vist passar la meva sabata?
– Sí, l’he vist passar cap al castell.
En Fonoll, va seguir caminant i es va trobar amb la seva amiga granota Lola:
– Lola, has vist passar la meva sabata?
– Sí, l’he vist passar cap al castell.
En Fonoll, va seguir caminant una mica més animat es va trobar amb en Rodamón:
– Rodamón, has vist passar la meva sabata?
– Sí, l’he vist passar cap al castell.
En Fonoll, va seguir caminant encara més animat es va trobar amb la Puput:
– Puput, has vist passar la meva sabata?
– Sí, l’he vist passar cap al castell.
En Fonoll, mentre seguia caminant més i més animat es va trobar amb el respectable cavaller:
– Senyor Rosendo, has vist passar la meva sabata?
– Sí, l’he vist passar en direcció al castell.
En Fonoll, ja a les portes del castell, li va preguntar:
– Senyor Castellet Foll, sap on és la meva sabata?
– Sí, la tenen els senyors del castell.
En Fonoll molt entusiasmat, entra al castell i es troba cara a cara amb en Guillem i la Guiomar. En Fonoll es dirigeix respectuosament:
– Il·lustríssims senyors, he perdut la meva sabata i m’han dit que la teniu vos- alhora que fa una reverència.
Els senyors del castell li proposa un tracte:
– Si ets capaç de fer un ball a ritme de gralles i timbals, et tornarem la teva sabata.
En Fonoll content per la proposta dels gegants, va començar a saltar i ballar, fins i tot abans que comences la música. Tots els gegantons presents es va afegir a la festa i des de llavors sempre que sona la música de la Colla Gegantera de Palafolls en Fonoll salta i balla sense parar, però això si, amb la sabata a la mà per a no perdre-la.