Gran trobada de gegants a Banyoles, per fi la colla de Palafolls assistia a una d´aquelles places on durant tota la cercavila la gent i es present i no para d´animar, això provoca que la colla apreti els dents i s´ esforci al màxim per poder portar els nostres gegants i gegantons a fer-los lluir en el seu màxim esplendor i és aleshores on hom li queda clar el que representa la nostre associació i observa el companyerisme que hi ha, quan veu on allà on no hi arriba un, està els seu company al darrere per fer-li un cop de mà de manera totalment desinteressada i solament reben un somriure com a recompensa.
Poder compartir una cercavila plena de mainada que mira i admira als gegants i a tot els envolta, poder donar a conèixer i compartir aquest fantàstic món dels gegants als ulls il·lusionats dels més menuts és allò que ens omple a molts de nosaltres i sobretot, veure com gegants, gegantons comparteixen vivències, experiències i sobretot veure com els petits de la colla no es perdent ni un detall de tot allò que fan els seus companys grans i des d´un racó, copien els protocols de posar-se la faixa, portar els gegants amb la mateixa solemnitat o inclús fent ballar els nostres gegantons a semblança d´ en Guillem i Na Guiomar. És en aquest fets on hom pot apreciar la veritable il·lusió de la colla, les cares d´admiració, somriures sincers, les abraçades aprofitant qualsevol excusa per apropar-nos i mostrar els nostres sentiments, com la gran rotllana que varem fer tots plegats a mode d´acomiadament al bell mig de l´apacament i mirant-nos els uns al altres saben que el moment seria irrepetible i que calia gaudir cada una d´aquells valuosíssims segons….es allò que les altres colles veuen, i dia rere dia ens ho comentant com a comú denominador.
Acabem la temporada regular de la colla, ara només queda gaudir de la trobada comarcal a Malgrat, alhora, acabem un cicle, un calendari ple d´emocions, vivències i sobretot, acabem un cicle, un cicle on hem tingut el desig irrefrenable de crear quelcom que transcendeixi, una voluntat plena d´una sentiment que dóna molt sentit a la vida, molt sentit a la nostre pròpia existència, però també a la realitat mateixa en general, es per aquest fet que la colla ha de seguir treballant conjuntant les diferents sensibilitats i sobretot fent que la nostre entitat sigui aquell refugi on trucar, sabent que sempre hi haurà un somriure a l´altre banda de la porta….
Avançant a pas de gegant
Xavier Latorre