Hereu del Maresme 2015 (Trobada comarcal – Malgrat de Mar)

Últims passos amb el nostre Guillem a les espatlles, les notes de la dansa del Maresme comencen a decaure, senyal inequívoca que la peça que més de vint colles geganteres de diferents parts de la comarca ballen, toquen al seu fi. Dins del gegant de cop el silenci, s’ha acabat una etapa, un miler de records venen el meu cap, situacions, persones, trobades, viatges, convivències, nervis, emocions, llàgrimes, hores de son, en Bernat la Dolors…Tot per arribar aquest moment, tot per gaudir d’aquest instant amb l´intimitat d´estar sota el nostre gegant valorant tota la feina feta fins al moment…De cop, per la petita finestreta del nostre gegant, puc apreciar somriures, veig com tota la colla s´acosta per felicitar un dels balls més protocol·laris del mon geganter, el silenci és trenca i tot torna a la realitat, aplaudiments abraçades…Tots saben de la importància del moment i tots, han treballat molt per aquest fet. Així el nostre gegant queda plantat amb tota la colla al seus peus vetllant per ell però sobretot vetllant per tots nosaltres, potser serà aquesta la imatge que vull guardar i potser per aquest fet, solament per aquest fet, ha valgut tant i tant la pena fer aquest camí.

Permeteu que ara,amb l´inici d´una nova temporada així com un nou de grup de persones que vetllant pels nostres gegants, faci un petit record de les darreres sortides que la colla va realitzar l’any passat i que hom va viure i gaudir com un més de la colla d´una manera molt relaxada…

Molt bones a tots, tot el retard, aquí teniu el resum de la darrere sortida que la nostre colla va realitzar el passat mes de desembre a la població de Malgrat de Mar per participar de la trobada comarcal i elecció de l´hereu d´enguany. Per molts esdevenia una trobada molt especial com totes les que la comarca és reuneix, és el moment de reviure anècdotes amb d´altres colles, forjar vincles d´amistat i sobretot, estar de manera més relaxada amb la gran família dels gegants… en poques paraules, aquestes macro trobades serveixen per gaudir del mon dels gegants i de tot allò que en d´altres ocasions no pots apreciar.

Una de les característiques de la colla en trobades matineres és la fisonomia de les vostres cares que sense cap dubte revelen que és diumenge i que segurament heu fet un gran esforç per llevar-vos de l´agradable escalfor del llit dominical. Tot i que quan les primeres notes de la gralla sonen, tot canvia, l´entusiasme, l´alegria, la vitalitat prenen el seu protagonisme i la colla és desperta, s´oblida de la son i com un crit a l´esperança aixeca els seus gegants per portar-los amb la dignitat que és mereixen pels carrers de la població veïna.

Desprès de nervis, cansats de portar gegants, amb els llavis masegats de tocar la gralla i les mans amb durícies dels timbalers, arriba l´hora del dinar, relaxats a taula, les converses és solapen, escolto amb interès cada un dels vostres comentaris, gaudeixo de cada una de les vostres mirades, se que tots teniu vides paral·leles segurament amb un munt de problemes i maldecaps però aquests instants de germanor i de rialles sinceres us reconforten i en molts cassos us fan tirar endavant, potser, només per aquest fet a valgut la pena la feina que tots hem fet.

Avançant a pas de gegant

Xavier Latorre