Els Armats

Els Armats estan documentats a l’Espluga de Francolí des de 1888 (Roca, 2005) quan se’ls esmenta per primer cop per la Setmana Santa, tot i que ja portarien vestits mig renovats. Podrien haver-se estrenat doncs, uns anys enrere. Des dels seus orígens han anat vestits de soldats romans amb més o menys fidelitat històrica i encapçalats pel ‘capità manaia’, un corneta i un timbaler.

L’Agrupació d’Armats de l’Espluga, a mitjans del segle XX, actuant pels carrers de l’Espluga. (Foto: autor desconegut)

Les primeres agrupacions d’Armats de l’Espluga ja destacaven per les formes i coreografies a ritme de timbal anomenades ‘el quadre’, ‘l’estribillo’, o la ‘o’, també ‘el fiançar’ a cop de llança, o la inclinació amb un genoll a terra al pas del Sant Crist.

L’espluguí Lluís Espasa Cervelló —desaparegut per la Guerra Civil— amb els guarminents d’armat davant de Cal Calderer, al carrer Major, en una fotografia datada del 1929-1930 (Foto: Arxiu Nati Boqué Espasa)

Estan documentades diferents agrupacions d’Armats els anys 1923-1925, 1939-1940, 1945-1950, 1962-1963 i un últim intent el 1985 (Roca, 2005). L’agrupació dels anys 60 del segle XX seria l’última agrupació formal d’aquella centúria, fins la recuperació de l’agrupació l’any 2010, ja en ple segle XXI.

Els Armats de l’Espluga al passeig Canyellas, alguns anys després de la Guerra Civil (Foto: Roca, 2005)

Durant el segle XX els Armats acompanyaven inicialment la processó que es feia el Dijous Sant després de la celebració de la missa i l’obertura del monument al Santíssim Sagrament. Així va ser fins el 1952. Des d’aquell any la processó va passar a celebrar-se el Divendres Sant. Des de llavors els passos (la majoria estrenats després de la Guerra Civil) donaven forma visual a la Passió de Jesús, amb el pas dels penitents i dels armats. Al capdavant de la processó hi anaven els escolans i els infants, seguits del pas del Natzarè portant la creu, l’estendard i el Sant Crist amb els membres de la Confraria de la Sang, la Pietat amb Jesús als braços, la Mare de Déu dels Dolors (original d’abans de la Guerra Civil), el Sant Sepulcre i la comunitat eclesial amb les autoritats locals. Els penitents i els armats anaven col·locats entre mig. El recorregut era el tradicional –encara vigent- des de la plaça de l’església passant pel carrer de Sant Antoni, el Sortetes, baixant pel Lluís Carulla, el carrer Nou, la carretera de Poblet, el carrer de l’Hospital o de Torres Jordi, el carrer Abadia i la plaça de l’església. També se celebrava un viacrucis al Calvari pels carrers del Capuig i el Castell portant el pas del Natzarè (Roca, 2005).

Els Armats de l’Espluga, davant l’església Vella, un divendres Sant de mitjans del segle XX (Foto: autor desconegut)

Creació de l’última agrupació dels Armats de l’Espluga

Primer pas, la Confraria del Sant Enterrament

Roser Gili, impulsora de la recuperació de l’agrupació d’Armats i presidenta de la Confraria, el 2009, venen ciris per la renovada processó del Sant Enterrament. (Foto: Xavier Lozano)

Tal com narra Lozano, X. (2020) a Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular. Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el 17 de gener de 2009 un grup d’espluguins format per Roser Gili, Xavier Lozano, Joan Antoni Espasa, Ramon Amigó, Josep M. Permiquel, Antoni Espasa, Roser Trullols, Encarna Carrión, M. Serra Orpinell, Carme Permiquel, constiueixen la Comissió Ciutadana per la Processó del Divendres Sant de l’Espluga de Francolí. Com a primer pas, s’acorda treballar per recuperar l’esplendor de la Processó del Sant Enterrament, dita fins llavors processó del Silenci, i que ens els últims anys havia decaigut tant en contingut com en participació. El grup acorda ja de forma inicial renovar els tabernacles dels passos del Natzarè, la Pietat i el Sant Sepulcre i instaurar vestimenta obligatòria pels portadors de passos.  

S’elabora un primer pressupost es comença a buscar finançament i a demanar la col·laboració d’altres entitats. En aquest moment ja es parla de recuperar l’agrupació d’armats, projecte que es convertirà en el principal objectiu del grup. De moment, es fixa ja un nou protocol d’ordre de la processó del divendres Sant:El 7 de març de l’any 2009, la Comissió Ciutadana es transforma en la Confraria del Sant Enterrament. Aquesta entitat, amb fins socials, culturals, cívics i religiosos, naixia amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga i la Parròquia de Sant Miquel, a través de l’Arquebisbat de Tarragona. S’aproven els seus estatuts. La Confraria agrupava per primer cop a la història tots els portadors de la processó, a més de representants d’entitats com l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga i els Diables de l’Espluga –en menor grau.

La creació de la Confraria del Sant Enterrament va rebre la implicació directa d’una vintena de persones, 8 de les quals es van incloure directament a la junta de l’entitat, encapçalada per les tres persones que havien liderat la proposta: Roser Gili Martí com a presidenta, Carme Permiquel Casanoves com a tresorera i Xavier Lozano Bosch com a secretari. L’entitat es va constituir com a organització religiosa. L’Arquebisbat de Tarragona va nomenar Mn. Josep M. Pairot Massoni com a consiliari. Completaven la junta com a vocals, M. Pilar Blanc, del Misteri del Natzarè; Cosme Garrell Guiu, del Misteri del Sant Crist; Maria Montserrat Torrell (en la seva representació Rosa Vallverdú Joaquin) del Misteri de la Pietat; Ramon Minguella Pujol, del Misteri del Sant Sepulcre; Encarna Carrión Guillén del Misteris dels Dolors i Roser Trullols Marimón com a vocal de vestuari.

Portadors del misteri de la Sang i el de la Pietat amb el nou vestuari estrenat l’any 2009. (Foto: Xavier Lozano)

Com s’havia acordat, les primeres actuacions que es van desenvolupar va ser la confecció de vestits pels portadors dels misteris, i pels tambors i músics. Després de molts anys, l’Espluga recuperava la música en directe en aquesta processó, gràcies als tambors dels Diables, que encapçalarien el seguici, i als Grallers de l’Espluga, que el tancarien amb melodies pròpies de l’acte com ‘Crux Fidelis’ o ‘Victòria, tu regnaràs’. També es va intentar recuperar la presència de la Coral Espluguina, però sense èxit. De forma puntual hi participaria també el Cor Parroquial.

Una altra tasca important era la renovació i millora dels tabernacles dels misteris. La majoria els va construir de nou la fusteria Mercadé de l’Espluga. El mal estat dels passos era un dels elements que dificultava més la recuperació de l’esplendor de l’acte. També es va fer un intent de revisió del recorregut de la processó per arribar a més carrers, però no va prosperar i es va acordar mantenir el recorregut tradicional.

La primera processó renovada

Cartell de la renovació de la processó del divendres Sant, dita des de llavors ‘del Sant Enterrament’, amb els logotips de les entitats col·laboradores. (Arxiu Xavier Lozano)

El Divendres Sant 9 d’abril de 2009 la pluja va obligar a celebrar la renovada Processó del Sant Enterrament a l’interior de l’església Nova de Sant Miquel. S’havien fet grans preparatius que no van poder lluir del tot. Gràcies al patrocini d’institucions, empreses, particulars i entitats, es van poder renovar els tabernacles, ara amb rodes, dels tres misteris principals: el Natzarè, la Pietat i el Sant Sepulcre, obra del fuster artesà local Josep M. Mercadé, amb colors de l’artista espluguí Fernando Martí. Els nous tabernacles es van poder visitar durant tot el Divendres Sant a l’Església Nova.

Un grup de modistes i cosidores voluntàries va confeccionar els nous vestits pels portadors, les vestes, pel grup de la bandera de la sang, i pels tambors i músics.

L’última decisió de la Confraria del Sant Enterrament havia estat recuperar, després de molts anys, el protocol de la bandera de la Sang, que abans feien els armats de l’Espluga. En aquella ocasió i sota la pluja, el grup de tambors i grallers vestits per l’ocasió i a pas de processó van dur a terme el ritus d’acompanyament de la bandera de la Sang. Va ser l’única estrena processional que es va poder fer a l’exterior.

Els Grallers van sortir de l’Antic Hospital, passant per la travessera de Poblet fins el carrer Lluís Carulla, i tot passant pel carrer Sant Blai van anar fins la casa de Cal Saragossa, al carrer de Sor Maria Torres. D’allí en va sortir l’agrupació de la Puríssima Sang, amb la bandera i els infants, fins l’Església Nova. Un cop arribats al temple, va iniciar-se la processó. Per l’interior del temple van desfilar el Natzarè, el misteri de la Sang i el Sant Crist, la Pietat o Davallament de la Creu, els Dolors, la Mare de Déu -portat pel grup de joves de Confirmació- i el Sant Sepulcre.

El públic, de gom a gom, el 2009 a l’interior de l’església Nova, per la pluja. (Foto: Xavier Lozano)

L’aposta pel grup d’Armats

La Confraria del Sant Enterrament va fer balanç de la Processó del 2009 en una reunió el dissabte 23 de maig de 2009. Aquell dia es reuneixen a la Plaça de l’Església de l’Espluga de Francolí Roser Gili, Carme Permiquel, Xavier Lozano, Roser Trullols, Pilar Saragossa i M. Serra Orpinell i s’aprova treballar per la recuperació del grup d’armats de l’Espluga. Un cop dissolt el grup anterior, als anys 60, la parròquia va desfer-se dels vestits i elements. Per això ara la Confraria del Sant Enterrament havia de fer un important esforç per adquirir, al ritme que sigui necessari, els nous vestits, armadures i complements.

Roser Gili i Carme Permiquel amb un casc d’armat, el 2012 (Foto: Xavier Lozano)

S’acorda sol·licitar ja el primer pressupost a l’empresa espluguina Quelcom Serveis per tal d’adquirir tot el vestuari per 20 armats. Inicialment es planteja que els tambors els portaran els Diables de l’Espluga, i que el grup de vestuari de la Confraria elaboraria les 20 túnques pels armats, a més d’altres vestes per completar la processó i vestir també els Grallers de l’Espluga.

El Domàs històric dels Armats de l’Espluga exposat l’any 2009 a l’església Nova de Sant Miquel. (Foto: Xavier Lozano)

Campanya per trobar Armats

Cartell de la campanya per trobar membres per la nova agrupació d’armats de l’Espluga, l’any 2009. (Arxiu Xavier Lozano)

Després de l’acord del 23 de maig de 2009, va iniciar-se de seguida la campanya per formar la nova Agrupació. El divendres 14 d’agost al vespre la Parròquia de Sant Miquel va organitzar el sopar a la fresca que ja s’havia recuperat l’any anterior per recollir fons per la restauració de l’Església Vella de Sant Miquel. Aquests sopars ja s’havien començat a fer els anys 90 anys per aconseguir diners per les obres de millora al temple gòtic. El 2009 però, l’acte va fer-se en benefici de la recuperació del grup d’Armats i va congregar més de 300 persones a la placeta dels Peixos, davant l’Església Vella.

Durant el sopar es van projectar imatges antigues dels Armats de l’Espluga i d’agrupacions d’altres poblacions. També es va fer un sorteig de regals i un concert. L’acte va comptar amb nombroses col·laboracions d’individuals i empreses de la vila.

El 14 d’agost van obrir-se les inscripcions a l’Agrupació d’Armats, limitades a 20 persones, sense límit d’edat però si d’alçada. Es feia una crida també a persones que havien format part dels antics armats de l’Espluga, perquè fossin els que ajudessin a recuperar els passos i els ritmes propis de la població. També es van començar a recollir aportacions i donacions econòmiques. 

Els primers assajos

La nova Agrupació d’Armats del Sant Enterrament de l’Espluga de Francolí va començar els assajos el dissabte 28 de novembre de 2009. Gràcies a la campanya per recaptar fons iniciada enguany, i a l’important suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i a l’ajuda de les empreses locals, l’Ajuntament de l’Espluga i la Parròquia de Sant Miquel, l’Espluga va aconseguir fer reviure la tradició.

Els primers armats de la nova etapa, emprovant-se les noves armadures durant el primer assaig a l’antiga capella del Santíssim, el 28 de novembre de 2009. (Foto: Xavier Lozano)

Gràcies a les subvencions públiques i a les aportacions privades, els primers espluguins candidats a ser armat ja van poder col·locar-se les primeres armadures acabades d’arribar. La primera inversió va ser de 7.917 euros. El projecte va comptar amb l’ajuda inicial dels Diables i dels Grallers de l’Espluga en la formació dels tambors, i també amb la col·laboració dels Armats de Montblanc.

Els primers assajos exteriors dels nous Armats de l’Espluga el 13 de març de 2010 al polígon de la Bòvila Francolina. (Foto: Xavier Lozano)

La presentació

Acte de presentació del projecte de recuperació dels Armats de l’Espluga, a la Sala Polivalent de l’Antic Hospital, el 19 de desembre de 2009. (Arxiu Xavier Lozano)

El 19 de desembre de 2009 es va presentar públicament la recuperació de l’Agrupació d’Armats, amb un acte públic obert a tota la població a la Sala Polivalent de l’Antic Hospital al qual van intervenir, per aquest ordre: Xavier Lozano, Roser Gili, Mn. Josep Pairot i l’alcalde David Rovira. L’Agrupació es va presentar al públic amb un acte carregat d’esforç i il·lusió, per simbolitzar amb la presentació de l’armadura el renaixement dels Armats de l’Espluga. Després va actuar la banda de cornetes i tambors de la Confraria del Sant Sepulcre de Montblanc. Els Armats de l’Espluga però, encara no van actuar.

Actuació de l’agrupació de tambors i cornetes de la Confraria del Sant Sepulcre de Montblanc el 19 de desembre de 2009 (Foto: Xavier Lozano)

Primera actuació i bateig el 14 de març de 2010

L’actual Agrupació d’Armats de l’Espluga de Francolí va estrenar-se finalment el diumenge 14 de març del 2010, apadrinada pels Armats de Montblanc. Finalment la formació va aconseguir el 20 soldats previstos, el doble dels que inicialment tenia el poble a mitjans del segle XX; sis formaven part de la banda tambors, on també hi anava el corneta, que rep el nom d’Optio o suboficial de lloctinència. A més del portaestendard Aquilifer Signum i el Centurius Primus Pilus, hi havia onze llancers, entre els quals s’hi trobava el Tesserarius, que és el suboficial de seguretat. Els guerrers es distribuïen com a les legions romanes entre hastatus (joves), prínceps (adults) i triarius (veterans).

L’acte de bateig va començar amb una eucaristia a l’església Nova de Sant Miquel, i seguida d’un acte a la plaça de l’església que van obrir els Grallers de l’Espluga interpretant ‘Victòria’ o ‘Crux Fidelis’.

Els nous Armats de l’Espluga, durant el seu bateig, el 14 de març de 2010, a la plaça de l’Església. (Arxiu Xavier Lozano)

La presidenta Roser Gili va donar la benvinguda i de seguida van entrar els Armats de l’Espluga. De dins de l’església Nova va sortir l’Agrupació d’Armats de l’Espluga, que van ser beneïts per Mn. Josep M. Pairot.

Van fer els seus parlaments el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallbé, l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, el centurió de l’Espluga, Jaume Vendrell i el capità de Montblanc. Després es va fer un recorregut pel centre de l’Espluga.

La presidenta de la Confraria, Roser Gili, amb el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallbé, i l’alcalde de l’Espluga, David Rovira.

Primera processó el 2 d’abril de 2010

Després d’un any i mig frenètic, definitivament la nova Processó del Sant Enterrament de l’Espluga de Francolí va poder viure el divendres Sant del 2010 una edició històrica en què es va aconseguir treure al carrer tots els nous elements recuperats. Hi van participar 150 persones com a portadors, músics i armats. Centenars de persones d’arreu de la comarca van viure la processó des dels carrers del centre de l’Espluga, que es van omplir de gom a gom. La gran expectació estava posada en la nova Agrupació d’Armats, finalment amb 26 soldats, i en el protocol de la Bandera de la Sang on hi participaven novament els Armats, després que l’any anterior l’haguessin recuperat els Grallers.

Els Armats de l’Espluga, el 2 d’abril de 2010, el primer divendres Sant de la recuperació. (Foto: Xavier Lozano)

L’acte també va servir per estrenar al carrer els nous tabernacles construïts el 2009, ja que llavors la pluja els havia impedit sortir de l’església. També van sortir les imatges restaurades per l’artesà Josep Maïllo. El Cor Parroquial i els Grallers de l’Espluga van oferir les actuacions musicals, i quinze infants van recuperar el grup de portadors dels símbols de la passió. Durant tot l’any s’havia treballat intensament també per recuperar tot el vestuari tradicional i afegir nous elements a la processó.

Sortida de l’església Nova de la renovada processó del Sant Enterrament, el 2010, amb els nous tabernacles, vestuari i els armats. (Foto: Arxiu Xavier Lozano)

El dia va ser intens, amb diverses actuacions pels carrers i la visita dels Armats a la Residència Jaume I, els torns de Guàrdia, el Viacrucis a l’Església Nova i la celebració de la Passió van completar durant tot el dia una jornada que arribava al seu punt àlgid a la nit, amb la Processó del Sant Enterrament. El grup va obrir novament les inscripcions per seguir ampliant-se i va començar a recollir fons propis amb activitats com el sorteig d’una samarreta del jugador del Barça, Lionel Messi, o el sorteig d’una Mona de Pasqua gentilesa de la Pastisseria Cobo de l’Espluga.

Recuperació del Viacrucis

Des de la seva estrena el 2010, els Armats de l’Espluga han fixat un protocol que des de llavors s’ha anat mantenint amb més o menys variacions, amb actuacions a la Residència Jaume I, canvis de guàrdia, actuacions a plaça i un recorregut pel Capuig. L’any 2013 es va començar a fer l’exposició dels misteris en diferents punts de l’Espluga, fet que va afegir, des de llavors, un nou acte amb la participació dels Armats i els Grallers de l’Espluga, la recollida de passos a la tarda, abans de la Processó del Sant Enterrament.

Els Armats de l’Espluga, durant la recollida de passos al carrer dels Ametllers, l’any 2013. (Foto: Xavier Lozano)

Pel que fa a la resta de passos, el Natzarè es col·loca a la balma del carrer dels Ametllers, la Pietat, a la plaça de la Vila, el sant Sepulcre al Passeig Canyellas, la mare de Déu dels Dolors a l’Antic Hospital i la de la Soletat a la Font del Castell.

Exposició del pas de la Mare de Déu de la Soletat al carrer del Castell, l’any 2013. (Foto: Xavier Lozano)

La Bandera de la Sang es pot visitar a la casa de Cal Saragossa. En paral·lel, cada any els Armats fan, a la porta de l’església Nova, la guàrdia al Sant Crist, amb canvis de guàrdia cada hora.

Recuperació del viacrucis pel Calvari, al carrer dels Penitents, l’abril de 2015. (Foto: Xavier Lozano)

Finalment, l’abril de 2015 es va aconseguir un altre dels reptes de la Confraria del Sant Enterrament, recuperar el Viacrucis al Calvari pels carrers del Capuig i el Castell. Inicialment hi van participar els Grallers de l’Espluga interpretant la música del Viacrucis ‘Per vostra Passió Sagrada’, però el 2016 van deixar de participar als actes de Setmana Santa. Els Armats de l’Espluga acompanyen des del 2015 el pas del Natzarè pel recorregut que marca el camí de la creu, modificat de l’original per poder portar-hi el pas amb rodes.

Participació en trobades i actuacions a l’exterior

Des dels seus inicis, els Armats de l’Espluga van sumar-se a les diferents Trobades d’Agrupacions d’Armats de les comarques de Tarragona i altres actuacions arreu del territori. La primera actuació fora de l’Espluga va ser el 10 d’abril de 2011 a Flix, i l’any següent a la trobada del Vendrell. L’any 2013 van participar a la Processó dels Dolors de Bellpuig, i el 2014, els Armats de Bellpuig van ser convidats a la Processó del Sant Enterrament de l’Espluga. L’agrupació espluguina també participa habitualment a les trobades d’armats de les comarques meridionals.

Actuació dels Armats a l’Espluga a la Trobada de la Selva del Camp, el 2017 (Arxiu Armats de l’Espluga)

Del 15 al 17 de març de 2013, i només 3 anys després de la recuperació, l’Espluga va acollir la XVII Trobada d’Armats de les Comarques de Tarragona, amb 19 colles; 16 de tarragonines i 3 de lleidatanes: Armats de l’Espluga, Armats dels Dolors de Bellpuig, Armats dela Puríssima Sang de Riudecols, Armats del Sant Crist de Maspujols, Armats de Vilallonga del Camp, Armats de Valls, Armats de la Puríssima Sang de Montblanc, Armats de la Puríssima Sant de Reus, Pretorians Armats de l’Arboç, Armats de la Puríssima Sang d’Alcover, Armats de Flix, Armats dels 7 dolors de Juneda, Armats de la Pobla de Mafumet, Armats del Vendrell, Armats de les Borges Blanques, Armats del morell, Armats de la Puríssima Sang de Constantí, Armats de Mont-roig i Armats del Pla de Santa Maria.

En mig de diferents actes, el diumenge 17 de març, més de 600 armats van desfiar des de l’antic Institut Joan Amigó pel centre del municipi, acabant a la Plaça Montserrat Canals, davant del Casal, amb una exhibició de totes les colles participants. Els Armats de l’Espluga han seguit participant a les següents trobades a Puigpelat (2014), la Pobla de Mafumet (2015), Mont-roig del Camp (2016), la Selva del Camp (2017) o Riudoms (2018).

L’any 2018, a més, l’Agrupació d’Armats de l’Espluga va participar per primer cop al Via Crucis de la Trinitat de Tarragona que organitza la confraria dels gitanos de la Part Alta, a la Parròquia de la Santíssima Trinitat.

La desvinculació de la Confraria

L’any 2018, l’Agrupació d’Armats de l’Espluga va acordar desvincular-se de la Confraria del Sant Enterrament, amb la constitució d’una nova associació cultural que seguís treballant la tradició, amb la signatura d’un conveni amb la Confraria de la qual van néixer, com a propietària de tot el vestuari i equipament, en cessió d’ús per l’Agrupació d’Armats.

Els Armats de l’Espluga, ja desvinculats orgànicament de la Confraria, sortint de l’església Nova el 2018. (Foto: Xavier Lozano)

El logotip i imatge

Inicialment els armats de l’Espluga van utilitzar com a logotip la imatge pròpia de les legions romanes, amb la corona de llorer i les sigles SPQR. L’any 2013 però, el pintor espluguí Fernando Martí va obsequiar els Armats amb el cartell de la Trobada d’Armats de les Comarques de Tarragona que es va convertir en el nou logotip de l’entitat. De la seva banda, la Confraria del Sant Enterrament va identificar-se des del seu naixement el 2009, amb un logotip creat per Xavier Lozano on s’identifica l’església Vella de Sant Miquel i la creu del davallament.

 

 

© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2020). A Fuguet, J. i Plaza, C. (2020). Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular. Consell Comarcal de la Conca de Barberà. ISBN: 978-84-09-17862-9.

Referències

Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal i de la Confraria del Sant Enterrament de l’Espluga de Francolí

Lozano, X. (2020) a Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular. Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Roca, J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.