L’últim dia de la Festa Major de l’Espluga de Francolí, després del castell de focs de cloenda, se celebra el dia del Cos, dedicat, històricament, als cossos (curses) de rucs i cavalls i també als jocs tradicionals.
Des que la festivitat de sant Abdon i sant Senén se celebra l’últim divendres de juliol enlloc de la data del santoral (30 de juliol), i especialment a causa del traspàs dels actes religiosos al diumenge següent, el dia del Cos se celebra el dilluns de Festa Major, habitualment amb una activitat infantil al matí, un dinar popular a l’ermita de la Santíssima Trinitat i un concert de tarda.
Des de la Festa de Sant Ramon
Fins a finals del segle XX els espluguins i espluguines celebraven cada 31 d’agost la festa catalana de Sant Ramon Nonat (de la Segarra), venerat a l’ermita de la Santíssima Trinitat amb un aplec i dinar de germanor. El 1994, mentre centenars de persones eren a l’ermita dinant, un tornado F2 en l’escala Fujita va assolar l’Espluga, sense provocar cap víctima mortal.
La devoció dels espluguins per la Santíssima Trinitat va fer pensar que no hi van haver danys personals gràcies al fet que la majoria de la població era a l’ermita —i per tant no estaven treballant als horts, pels carrers o a les cases més afectades—. Des d’aquell any però, la diada de Sant Ramon a l’ermita va anar perdent força fins que amb l’entrada del segle XXI i el canvi de cicle polític a l’Ajuntament, l’any 2003, el nou alcalde David Rovira va proposar canviar la festivitat de Sant Ramon per la del Dia del Cos (fins llavors, no era festiu), aprovant la declaració de festa local pel dilluns de Festa Major, vigent fins als nostres dies.
Des de llavors, el mateix ajuntament va decidir organitzar un dinar de germanor a l’ermita, remmemorant la vella tradició dels espluguins d’acomiadar la Festa Major als peus de la Santíssima Trinitat, substituïnt alhora el ja desaparegut aplec de Sant Ramon. La segona dècada del segle XXI però, el dinar popular va anar a la baixa coincidint, a partir del 2016, amb el tancament de l’ermita i la cessió de la gestió, per part de l’Arquebisbat, a una fundació privada. El 2021, amb motiu del retorn de la gestió de l’ermita al poble per part de la Germandat de la Santíssima Trinitat, els espluguins van poder tornar a celebrar el dia del Cos a l’Ermita, amb dinar de campanya i balls i danses improvisades per part dels mateixos assistents. Tot i el tancament dels últims anys, algunes famílies havien preservat igualment la tradició de forma ininterrompuda fins ara.
Cos, Cós o Gos?
Com se’n diu, realment, de l’últim dia de la Festa Major? Al present article utilitzem la nomenclatura normativa actual (agost de 2021) en què l’Institut d’Estudis Catalans ha eliminat l’utilització de la majoria d’accents diacrítics que fins ara diferenciaven algunes paraules monosíl·labes com cos o cós: dia del Cos.
Això permetia diferenciar entre la paraula cos que descriu el conjunt de parts materials d’un organisme viu (DIEC):
1 1 m. [LC] [ZOA] Agregat de totes les parts materials que componen l’organisme de l’home o d’un animal.
de la paraula cós (actualment cos) que es referia a les curses d’animals equins (DIEC):
1 m.[LC] [AN] [JE] En certes festes, cursa a peu o a cavall i altres jocs populars per a guanyar algun premi. El darrer dia de la festa major faran cossos.
Anteriorment a la norma, aquesta última referència s’escrivia amb accent diacrític: cós. Aquesta és la paraula que defineix la festivitat de l’últim dia de Festa Major, pronunciada amb el so de la [o] tancada. La confusió lingüística però, ha portat molta gent a pensar que realment la nomenclatura de la festa feia referència al cansament acumulat durant els dies de la Festa Major i al merescut descans que arribava l’últim dia. Això ha fet confondre la definció de cos, pensant que el dilluns de Festa Major podria ser dedicat al descans de l’organisme.
D’altra banda, de forma popular i per la confusió del so de la [o] tancada i de la lletra <c> amb la <g> la jornada també s’ha acabat anomenant dia del Gos, en referència a l’expressió popular ‘fer el gos’, és a dir, descansar tot el dia després de diversos dies de festa. El cert és però, que cap d’aquests significats atorgats popularment es corresponen al nom original de la festa, vinculat a les tradicionals curses de rucs que en moltes poblacions de Catalunya es feien —i encara es fan— per la Festa Major, com descriu el diccionari català-valencià-balear.
2. Corregudes; acte de provar-se a córrer persones, animals o vehicles, per guanyar un premi, principalment en les festes majors de poble i en les festes de barri (Ll., Urgell, Segarra, Conca de Barbarà, Priorat, Camp de Tarr., Ribera d’Ebre); cast. corrida, carreras. Posar-se al cós: prendre part en les corregudes (Sta. Col. de Q., Gandesa). Cós cridat: corregudes que s’anuncien amb crida o pregó un mes abans de celebrar-se (Urgell). a) per ext., Jocs d’habilitat, com la paella, l’arnella, l’olla, etc., en què es dóna un premi al qui demostra tenir més destresa; és un espectacle propi de festes de poble (Conca de Barberà, Segarra, Camp de Tarr.).
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021, 3 d’agost). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Institut d’Estudis Catalans (2016, 3 d’octubre). Sobre la simplificació dels accents diacrítics en la proposta d’Ortografia de la llengua catalana.
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana. https://dlc.iec.cat/
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari Català-Valencià-Balear. https://dcvb.iec.cat/
Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.
Programa de la Festa Major de l’Espluga de Francolí de 1921. Publicat a la revista El Francolí de 30 de juliol de 1921.