Una tradició de més d’un segle
Hereu de diverses formacions i espluguins grallers, des del 1992, l’actual grup dels Grallers de l’Espluga han cenyit un ampli entramat cultural i social per la consolidació i recuperació de les tradicions de cultura popular del municipi. De forma directa amb les institucions locals i amb les altres agrupacions de cultura popular, el grup ha experimentat diferents etapes marcades per moments que signifiquen a hores d’ara episodis clau en la història de les festes i la cultura espluguines.
El diumenge 23 de juliol de 2017, un acte al Teatre del Casalva resumir en 50 minuts la història del grup de Grallers de l’Espluga, reagrupant bona part dels membres que n’han format part des dels seus orígens:
Els orígens dels grallers a l’Espluga
La història de les gralles i els grallers a l’Espluga de Francolí, com a tants pobles de les comarques meridionals, comença a mitjans del segle XIX (Fontanals, 1996). Concretament, a l’Espluga es troben documents que parlen de las dulzainas al 1863 i anys successius.
No es parlarà de “gralla” fins el 1884, ja sigui acompanyant castells o no. Per tant, des de finals del segle XIX les gralles no faltaven a cap Festa major, festes de la Santísima Trinitat o festes del nucli de les Masies.
En qualsevol cas però, no es pot confirmar que els grallers que tocaven aleshores fossin de l’Espluga fins el 18 d’agost de 1895 en què diversos grallers espluguins van refilar el toc de castells a les festes celebrades a “la Capella” i també el 8 de setembre, a Villa Engràcia, ambdós al nucli espluguí de les Masies. També es té constància d’almenys una actuació a les festes de Sant Roc del Cos del Bou, a Tarragona.
ELS PRIMERS GRALLERS DE L’ESPLUGA (1895/1929)
Tal com detalla Fontanals (1996) a Nosaltres, els Grallers, La formació més antiga que documentada a l’Espluga de Francolí estava formada pels grallers Josep Marsal i Giménez, Joan Torrell i Òdena i un tal Josep, el Graller, a més del timbaler Ramon Marsal i Giménez (segons Josep Prats).
Formació dels volts de 1895 a 1929 (testimoni de Maria Torrell i Saumell i Francesca Jané i Permiquel, de l’Espluga de Francolí):
- Josep Marsal i Giménez – graller
- Joan Torrell i Òdena - graller
- Josep, àlies Graller - graller
- Ramon Marsal i Giménez - timbaler
- Josep Jané i Poblet, àlies Castany - timbaler, a partir de 1920.
La Jornada festiva tradicional dels grallers noucentistes
Segons relata Fontanals i Argenter (1996) a Nosaltres, els grallers, entre finals del segle XIX i principis del XX, les festes seguien un marcat protocol de transmissió generacional que començava a la vigília del dia gran, amb l'entrada a la vila dels músics que arribaven a peu o en tartana, entremig de la gatzara de tothom. Sense deixar-los reposar, els músics s'afanyaven a treure els seus instruments i engegaven les seves tonades més alegres. Enmig d’aquell aiguabarreig de música i brogit festiu, els sonadors, envoltats de gent amb ganes de gresca, feien amb el més gran avalot l’entrada solemnial a la població anunciant, d’aquesta forma, l’inici de la festa. Aquella primera nit ja se solia fer ball. L’endemà al matí, a hora prima, els grallers, amb el toc punyent de les “matinades”, despertaven tothom anunciant el moment eminent de la festa. Després seguia el “toc d’acompanyar les autoritats a ofici”. Ja a dins el temple, amb el major dels respectes, els grallers musicaven part de la cerimònia religiosa, destacant-ne el “Toc d’Adoració” i el “Toc d’ofertori” “...on dues gralles sense tabal ressonaven en el moment de “L’Alçar Déu” (42). L’actuació musical es perllongava amb el “Toc de Combregar” i s’acabava, molts cops, amb la interpretació de la tonada dels goigs locals. Després de l’ofici, la música dels grallers servia també per acompanyar el balls i entremesos propis, i si es donava el cas, els sonadors havien d’empalmar acompanyant els atrevits castells dels xiquets, la ballada dels gegants, o el ball folklòric corresponent, si és que tal pràctica era dels locals admirada. Més tard, les tonades continuaven per acompanyar l’obligat “Llevant de taula”, el qual servia per a poder costejar les despeses de la festa. Després del dinar, més o menys lluit, els músics s’havien d’afanyar per a fer el concert, que solia celebrar-se al cafè principal, donat el cas que n’hi hagués més d’un. A continuació el programa manava anar a la processó, on les colles de grallers popularitzaren aquell tan sentimental com entranyable “Toc de Processó”. Finalment, després de menjar un mos, la festa solia finalitzar amb l’esperat “ball de nit”. Aquest, per considerar-se de l’extermini, solia acabar gairebé a la matinada, és a dir, a la sortida del sol. Hom solia també organitzar amb gralles les tandes de ballables dels diumenges i dies de festes menors. Quan els saraus es programaven per un sol dia el programa variava lleugerament.
Entrant al segle XX
Segons les cròniques de l’època, el 1902 les gralles de l’Espluga van interpretar algunes peces del seu repertori en la inauguració de la placa al Passeig de Don Joan Cañellas. Segons Fontanals (1996), des de principis de segle l’Espluga de Francolí va poder comptar amb diversos grallers per a musicar les seves celebracions: una primera colla de Grallers de l’Espluga i després el grup de Grallers ‘Els Marsals’. En total s’han pogut comptabilitzar cinc grallers i dos timbalers espluguins a més del graller Pere Anguera i Franquet, que si bé no sabem si mai va tocar a l’Espluga, sí que hi va néixer vers el 1857. Posteriorment es va traslladar a viure a Valls. Fontanals (1996) biografia els grallers i timbalers històrics espluguins:
Josep (a) Graller: graller de l’Espluga no identificat, del qual sabem que als volts de 1895 a 1930 formava part del primer grup de grallers. Després, del 1952 al 1957, devia actuar a la colla dels Marsals en una segona etapa.
Alejandro Callau Poca, de cal Palletes: graller de l’Espluga no identificat. Tocava una gralla llarga. Del 1948 al 1952, aproximadament, va formar part de la colla local Els Marsals.
JANÉ i POBLET, Josep, àlies Castany (1883/1942): Timbaler nascut a l’Espluga el 21 d’octubre de 1883. Fill de Josep Jané i Arboç i de Maria Teresa Poblet i Saumell, de Blancaflort. Havia treballat de pagès. El 9 de juliol de 1910 es va casar amb Abdomina Perniquell i Sivill. Va morir a l’Espluga el 17 de juny de 1942. Ja de gran va aprendre a tocar d’oïda el timbal. De 1920 a 1928, aproximadament, va tocar a una colla de grallers anomenada Colla de Francolí. El timbal, l’hi van prendre els soldats franquistes per la Guerra Civil. Més tard el varen recuperar, però es va quedar a la casa pairal que, avui, ja no existeix.
TORRELL i ÒDENA, Joan (1879/1951): Graller nascut a l’Espluga el 23 de juny de 1879. Fill de Manuel Torrell i Ferraté i de Maria Òdena i Font, ambdós de l’Espluga. Havia treballat de pagès. El 5 d’agost de 1905 es va casar amb Magdalena Saumell i Torras. Va morir el 12 d’agost de 1951, a l’Espluga de Francolí, als setanta-dos anys. Va aprendre a tocar d’oïda la gralla llarga. Des del 1895 i fins al 1928 formava part de la colla local Els Marsals. La gralla, la conserva la seva néta Conxita Bosch de Ca la Biela.
MARSAL i PERE, Joan (1915): Graller nascut a l’Espluga el 30 de març de 1915. Fill de Josep Marsal i Giménez i de Maria Pere i Amigó, ambdós de l’Espluga. Havia treballat de pagès. El 12 d’abril de 1944 es va casar amb Purificació Roig i Pallars (404). El 1957 es va traslladar a viure a Caldes de Montbui. S’inicià a tocar la gralla als volts de 1948, sembla que la gralla la va comprar a Solivella. Del 1948 al 1957 va formar una nova colla pròpia que tothom coneixia amb el nom d’Els Marsals, de l’Espluga de Francolí.
MARSAL i GIMENEZ, Josep (1880/1932): Graller nascut a l’Espluga el 7 de març de 1880. Fill de Joan Marsal i Palau, de l’Espluga, i de Maria Giménez Falguera, de Castellserà. El 4 de febrer de 1911 es va casar amb Maria Pere i Amigó. Va morir a l’Espluga el 29 de març de 1932, als cinquanta-dos anys. Va aprendre solfeig i a tocar la gralla. Als volts de 1895 a 1928 formava part de la colla local Els Marsals. Tenia dues gralles, una de llarga que va desaparèixer durant la guerra i una de curta que la va deixar i no la hi van tornar.
PÀMIES i RULL, Isidre del Trubio (1921/1979): timbaler nascut a l’Espluga el 16 de maig de 1921. Fill de Joan Pàmies i Dolores i de Mercè Rull i Balcells. El 7 de novembre de 1946 es va casar amb l’espluguina Carme Torrent i Òdena. Va morir a l’Espluga de Francolí el 20 de febrer de 1979. Va aprendre a tocar el timbal i de 1948 a 1957 es va formar a la colla local d’Els Marsals.
Acabada la Guerra Civil Espanyola, “els Marsals” van fer alguna actuació: l’any 1940 alguns grallers locals van organitzar el “Llevant de taula”, una costum espluguina que consistia en anar per les cases a l’hora de dinar demanant la voluntat al crit de “Llicència!”.
A partir de l’any 1946 i fins l’any 1949 l’Ajuntament pagava una quantitat molt superior al grup de grallers del Vendrell “Els Astons”. Però aquest mateix any 1949 es paga també una part inferior als grallers de la vila “Els Marsals”, que reneixen gràcies a la nova formació de gralla llarga encapçalada ara per Joan Marsal i Pere, fill del component de la primera colla Josep Marsal i Jiménez, a més d’Isidre Pàmies i Rull de cal Trubio, timbaler, i un segon graller anomenat Alejandro Callau i Poca, de cal Palletes. El grup es va dissoldre quan Joan Marsal i Pere se’n va anar a viure a Caldes de Montbui l’any 1957.
Formació dels volts de 1948 a 1952 (testimoni del graller Joan Marsal i Pere, de Caldes de Montbui):
- Joan Marsal i Pere – graller
- Alejandro Callau i Poca, de cal Palletes – graller
- Isidre Pàmies i Rull, de cal Trubio – timbaler
Els Marsals solien tocar per la contrada i també amb els balls i entremesos de Valls.
Pels volts de 1952, l’Alejandro va deixar el grup i aleshores devia entrar Josep, àlies Graller, músic que ja havia tocat a l’altra colla.
Formació dels volts de 1952 a 1957:
- Joan Marsal i Pere – graller
- Josep, àlies Graller – graller
- Isidre Pàmies i Rull, de cal Trubio – timbaler
Els dificils 50′
Els anys cinquanta van ser anys de dificultat pel món de les gralles i els grallers. Costava trobar músics que acompanyéssin les colles castelleres i altres manifestacions festives, socials i/o religioses. No obstant, el grup del Vendrell “Els Astons” va actuar a l’Espluga continuadament des del 1950 fins l’any 1961.
Des de l’any 1962 i fins el 1971 l’Espluga va seguir contractant diferents colles de grallers, però no es concreta el nom de cap grup.
En aquests darrers anys de dictadura franquista, la revitalització económica dels anys 60-70 porta nous avenços tecnològics i aires de “modernor” que arraconen en gran part, costums, formes de vida i tradicions culturals i populars, que són bandejades per velles i en alguns casos per pròpies, sense una anàlisi crítica i sense la voluntat de mantenir els trets característics dels nostres avantpassats, que configuren la nostra història.
Així doncs, els grups de grallers s’envelleixen i no es renoven, la qual cosa fa que minvin progressivament i desapareguin en moltes de les poblacions de Catalunya.
L’impuls de Lluís Carulla
Als volts del 1972 hi va haver un nou intent de formar un grup de grallers a l’Espluga. El propòsit va sorgir del mecenes espluguí Lluís Carulla i Canals i la seva mà dreta al Casal, Josep Tremoleda, els quals van comprar gralles “llargues” a antics grallers que les tenien en desús i les van facilitar a alguns músics del poble perquè les fessin sonar.
El desconeixament de l’instrument i la dificultat d’aconseguir bones inxes (canyes), entre d’altres coses, va fer que aquesta proposta no reeixís.
Ja cap a l’any 1978 hi va haver un altre intent, coincidint amb un moviment que s’havia iniciat a tot Catalunya de recuperació de les tradicions pròpies. Un grup de joves de l’Espluga es va posar en contacte amb Jaume Arnella, coautor amb Paquita Roig del primer mètode per a gralla, que els va animar i informar de com es podia ser graller i els va adreçar al constructor d’instruments Xavier Orriols, que va fer deu o dotze gralles.
Més tard, es va anar a buscar el graller del Vendrell, Jaume Vidal i Vidal perquè els ensenyés unes nocions bàsiques de l’instrument i repertori. D’aquí n’aparegué aquest grup, que actuà en dues ocasions i posteriorment es dissolgué pels volts de 1980.
Aquest grup estava format per: Josep Ciscar Contreras (gralla), Jaume Civit i Guasch (gralla) i Miquel Morgades i Vallès (timbaler).
L’actual grup de Grallers de l’Espluga
L’impuls de Josep Prats
L’última i actual formació de grallers a l’Espluga de Francolí va sorgir el març de 1992, any en què es van donar algunes circumstàncies que van fer posible la solidesa d’aquest grup. En primer lloc, la presencia d’un graller, Josep Prats i Tarsà, amb un cert bagatge en el camp de la música tradicional i popular, que aquell mateix any s’afincà a l’Espluga i es va integrar a la vida del poble. Josep Prats, provinent de Barcelona, havia estat mestre graller al Centre Cívic l’Artesà formant un grup de grallers a Gràcia. També va ser graller amb la colla “Pessigolla” de la Plaça Nova de Barcelona i va col·laborar amb altres grups de grallers.
El bressol: la Coral Espluguina
La presència de Josep Prats va afavorir la recuperació del so de les gralles, buscada des de feia anys a l’Espluga. L’any 1992, gent molt diversa, de diferents edats, amb moltes ganes de pasar-ho bé, van fer posible que el grup tirés endavant i hagi arribat fins avui. El mes de març del 92, la Coral Espluguina va demanar al graller Josep Prats que ensenyés la tècnica de la gralla a alguns cantaires, i així es va crear el grup de grallers. El naixement d’aquesta formació va ser doncs, iniciativa de la Coral Espluguina, considerada el bressol del grup.
Actuació a Splugën
Una de les primeres aventures dels nous Grallers de l’Espluga, l’any 1993, va ser el viatge internacional de la cultura popular espluguina que es va fer a Splügen. L’Espluga de Francolí s’acabava d’agermanar amb aquest municipi dels Alps suïssos, per la similitud amb el nom. Els Gegants, els Nanos i els Grallers de l’Espluga van fer una cercavila per aquest petit poble (menys de 400 habitants) del Cantó dels Grisons, situat al districte de Hinterrhein.
La creació de l’Associació Cultural
Els Grallers de l’Espluga van mantenir un estret lligam amb els cantaires fins que l’any 1996 els Grallers i timbalers van crear la nova Associació Cultural Grallers de l’Espluga, que ja comptava amb noves incorporacions més enllà dels cantaires de la Coral.
El Piset
Des d’aquell moment, a més, l’Associació va establir a l’hora alguns lligams amb el Casal de l’Espluga perquè li cedís un espai per dur a terme els assajos, que fins llavors s’havien fet al local de la Coral Espluguina. Era la primera vegada que una entitat externa al Casal passava a convertir l’edifici en la seva seu social i a utilitzar-ne les instal·lacions i dependències per les seves activitats. A canvi, però, el Grup de Grallers es comprometia a participar activament en diverses festivitats del Casal de l’Espluga. Les instal·lacions de l’actual Escola Municipal de Música de l’Espluga són encara, avui dia, el lloc d’assaig dels Grallers de l’Espluga i dels tallers de formació de l’Escola de Gralla i Percussió.
Magda Buldó i la nova generació de Grallers
Amb l’arribada al segle XXI el grup, creat per Josep Prats, i l’Associació Cultural, presidida pel mateix, va fer un canvi de rumb i l’any 2002, en motiu del 10è aniversari del grup, el fundador va decidir cedir la direcció del grup i la presidència de l’entitat, que per votació dels membres de l’Associació Cultural va passar a mans de la jove grallera Magda Buldó, qui -fruit de la posterior fusió- el 2013 es va convertir en presidenta dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga.
Objectius musicals, socials i de recerca
Els objectius inicials del Grup de Grallers encara vinculat amb la Coral Espluguina van ser la recuperació del toc de matinades, la cercavila de la Festa Major (també la de les Masies) i la participació a les festes del poble. D’aquí va sortir la participació a la cavalcada de Reis, Carnaval, Sant Joan i l’11 de setembre, entre d’altres.
Durant la història del grup s’han estrenat peces pròpies com la música del Ball del Rei Caçador i el Senglar per Sant Joan, el Ball de Nans de l’Espluga, el Ball de Gegants de l’Espluga o la Dansa del Gegants Neolítics.
També s’han recuperat les nadales tradicionals a la cavalcada de Reis, les músiques de Carnaval i els tocs de processó.
Formació i educació: L’Escola de Gralla i Percussió
L’any 1992, amb la creació del Grup de Grallers es va decidir comprar instruments per a l’escola de grallers i timbalers, i es va elaborar un arxiu de partitures i enregistraments sonors per afavorir l’aprenentatge dels nous músics.
Al llarg dels anys, l’Escola de Gralla i Percussió, que el 1996 va passar a gestionar l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga, s’ha anat consolidant, i per ella han passat desenes de nois i noies, que, si bé no tots s’han mantingut en el temps com a grallers, almenys han après a tocar els intruments tradicionals com la gralla o el timbal.
Fins l’any 2002 el grup de grallers es va guiar sota el mestratge de Josep Prats. L’any 2002, la nova presidenta Magda Buldó va agafar el relleu de la direcció de l’Escola amb el suport de Joana Cervelló. L’any 2006 es van elaborar uns dossiers de tècnica de Gralla i Percussió per a l’aprenentatge d’aquests instruments entre els nois i noies de l’Escola de l’Associació, aconseguint ampliar el grup fins la trentena de membres.
El 2016, el graller canongí Oriol Olivé va assumir el mestratge de gralla de l’entitat, que el gener de 2018 va reobrir l’Escola de Gralla a noves inscripcions afegint nous futurs membres de l’agrupació musical, la majoria procedents de la Colla Gegantera.
Recuperació i manteniment del Grup de Nans
L’Associació Cultural Grallers de l’Espluga s’ha mostrat sempre vinculada a la recuperació i conservació de les tradicions de l’Espluga. L’any 1995 Josep Prats va compondre el Ball de Nans de l’Espluga de Francolí, convertir-lo en una de les músiques indispensables a cada Festa Major.
Per això, l’estiu de 2005 i sota la presidència de Magda Buldó es va aconseguir recuperar el Grup de Nans de l’Espluga a partir de diversos tallers al Casal d’Estiu, de braçet amb l’Ajuntament.
El Grup de Nans havia perdut el funcionament regular des de la crisi de l’antiga Colla Gegantera, a mitjans dels anys 90. El Grup de Grallers va iniciar l’any 2005 un seguit d’actuacions per tornar a revitalitzar els balls de nans i gegants, fomentar-ne la continuïtat, i consolidar-los per evitar-ne una nova desaparició.
L’any 2014, després d’una llarga etapa formada per diverses generacions de nens i nenes portadors dels Nans, i davant les dificultats que anualment suposava el relleu dels portadors, la nova Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans va acordar crear un nou grup de portadors adults que fes possible fidelitzar-los al grup, millorar la qualitat dels balls i de les cercaviles sense haver de treure el capgròs.
La recuperació i manteniment de la Colla Gegantera
Arran de la crisi de la Colla Gegantera -despareguda totalment l’estiu de 2005, quan l’Ajuntament va haver de llogar diversos geganters de Montblanc perquè fessin ballar els Gegants de l’Espluga- la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, encapçalada llavors per Josep M. Poca, i l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga es van posar a treballar decidits per crear una nova Colla Gegantera confiant amb el suport i l’experiència del mestre geganter Josep Lluís Torre, i dels fins llavors geganters Joan Castro i Josep M. Martínez.
Amb aquest objectiu, l’hivern de 2006 es va organitzar una activitat popular, amb berenar inclòs, en la qual es va demanar a infants, pares i mares que hi assistissin per recuperar el Ball dels Gegants. D’aquesta festa en va sorgir un grup de 10 famílies espluguines que van acordar crear la nova Colla Gegantera de l’Espluga. Els nous geganters, amb el mestratge de Torre, Castro i Martinez, es van estrenar el primer diumenge de maig, durant al Fira-Mostra del Carquinyoli, i van presentar-se oficialment durant la Festa Major de 2006, durant la qual es va estrenat el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, compost per Josep Prats.
ELS NOUS GEGANTS NEOLÍTICS
Un cop recuperada la Colla Gegantera, la fal·lera que va agafar aquesta tradició va fer que els nous geganters es plantegessin la creació d’una nova parella de gegants, amb un pes menor, i amb una alta representació de la història del municipi.
Per això es va convocar un concurs popular de propostes. L’Ajuntament de l’Espluga i la Colla Gegantera va acabar seleccionant el projecte del membre de l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga, Xavier Lozano, i va encarregar la construcció dels nous Gegants Neolítics de l’Espluga de Francolí, a l’escultor Ramon Aumedesdel taller Sarandaca, amb supervisió històrica del projecte feta per Antoni Carreras.
L’Associació Cultural Grallers de l’Espluga es va afegir a la il·lusió dels nous gegants creant la Dansa dels Gegants Neolítics, composta per la membre de l’entitat Joana Cervelló. Els Gegants i la Dansa es van estrenar per la Festa Major de 2007, amb una gran festa de benvinguda.
L’any 2017, igualment sota projecte de Xavier Lozano i assessorament històric d’Antoni Carreras, el taller Sarandaca de Granollers va construïr els nous gegantons neolítics, en motiu dels 10 anys dels gegants i dels 25 anys dels Grallers de l’Espluga.
La fusió amb Gegants i Nans
Per consolidar tots els projectes i vinculacions iniciades, l’any 2013 els Grallers de l’Espluga van acordar la fusió amb la Colla Gegantera i el grup de Nans (fins llavors municipals) per treballar junts per la cultura popular. Magda Buldó es va mantenir com a presidenta, ara de l’entitat aglutinadora, sumant a la direcció general el fins llavors cap de Colla dels Geganters, Josep M. Martínez; i el timbaler Xavier Lozano, autor del projecte dels gegants neolítics i responsable de diferents projectes.
L’entitat va aprovar uns nous Estatuts on es dividia en 3 seccions: els Grallers liderats per Rosa Garrell amb Albert Grinyó, Anna Garcia i Aida Moyà, substituïda després per Clara Sans; Jordi Batet com a nou cap de la Colla Gegantera, amb Rosa Gené i Rosa M. Bultó, substituïda després per Mar Gili; i un grup de Nans que acabarien liderant Jordina Picanyol, Alba Pérez i Laura Caffarel.
L’Ajuntament de l’Espluga va cedir, l’any 2014, l’ús dels 4 gegants de la població i els 14 capgrossos a la nova Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans. L’alcalde David Rovira i la presidenta de l’entitat, Magda Buldó, van signar el conveni entre les dues institucionsque permet a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, fer ús de les figures, encara que propietari d’aquestes i també del remolc per transportar-les segueix sent l’Ajuntament.
El consistori també es fa càrrec de les restauracions i reparacions naturals. A canvi, l’Ajuntament pot sol·licitar l’actuació dels Gegants, Nans i Grallers a les diferents festes municipals i altres actes sempre que tingui una justificació la presència de cultura popular. El conveni també inclou la cessió del magatzem per guardar totes les figures i de l’oficina de gestió de l’entitat. L’any 2017 el conveni es va renovar per incorporar-hi els nous gegantons neolítics.
L’entitat va estrenar el 2014 el nou vestuari conjunt format per pantalons blancs, polo verd i faixa negra, amb sabates embetades catalanes de calçat.
LA FITA DEL 2017: els contes dels gegants
L’any 2017 l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga va viure la seva principal fita des de la fusió, la commemoració dels 25 anys dels Grallers de l’Espluga; els 10 anys dels Gegants Neolítics Gorg i Spluc amb el naixement dels gegantons Terra i Pastor; i els 70 anys dels gegants Ponç Hug i Beatriu i de quatre capgrossos.
Per fer-ho possible, l’entitat va impulsar des del 2014 l’edició de 3 contes-llibrets dels Gegants i Nans de l’Espluga il·lustrats per Helena Rivero amb textos d’Antoni Carreras; una trobada gegantera l’any 2017 i diversos actes de celebració el mateix any, fins el naixement de la Terra i el Pastor amb un espectacle representant per diversos membres dels grallers i geganters.
Referències documentals: Xavier Güell, Josep Prats i Xavier Lozano | Arxiu de l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga
Fontanals i Argenter, Blai (1996). Nosaltres, els grallers. Escola de Grallers de Sitges