Els Gegants Vells

Els gegants de l’Espluga van ser adquirits per l’Ajuntament l’any 1947 (Roca, 2005). L’any 1986 es van batejar amb els noms de Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany, vescomtessa de Bas, fundadors de l’Espluga de Francolí, a qui el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV els entregà la Carta de Població i els encarregà construïr a la zona una fortalesa i celebrar-hi mercat l’any 1079 (Roca, 2005). Aquell mateix any van estrenar nous vestits, els actuals, elaborats per la companyia ‘Aragonesa de Fiestas’, de Saragossa, que també els va restaurar (Miralles, s/d). 

EL GEGANT PONÇ HUG DE CERVERA

PES: 65 Quilos – ALÇADA: 4 metres aprox.

El Gegant Ponç Hug de Cervera, datat del 1947.

Representa el fundador i primer senyor de la vila de l’Espluga de Francolí per encàrrec del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el 1079. Va ser batejat amb aquest nom el 1986. Fins llavors va representar un rei, probablement el rei catòlic Ferran d’Aragó.

El seu vestuari original ja incloïa una túnica reial, però en lloc de capa duia capalina. El vestuari actual, estrenat el 1986, és més proper a la vestimenta nobiliària més pròpia del Renaixement o el Barroc amb capa vermella, túnica blanca brodada amb voravius daurats i cinturó blau amb brodats daurats. Al coll hi porta una gorguera no pròpia del personatge que representa, del segle XI, sinó habitual en els homes del segle XVII.

Quan l’Ajuntament de l’Espluga el va adquirir a la casa Ingenio de Barcelona l’any 1947 no portava corona però l’any següent el consistori franquista va encarregar coronar-lo. El seu personatge però, no n’hauria de portar, ja que no tenia la categoria de Rei. A la mà, hi porta una còpia de la Carta de Població de l’any 1079.

La figura és de titularitat municipal però actualment el fa ballar a través de conveni l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.

LA GEGANTA BEATRIU de milany

PES: 75 Quilos – ALÇADA: 4 metres aprox.

La Geganta Beatriu, datada del 1947.

Representa la vescomtessa de Bas, esposa de Ponç Hug de Cervera l’any 1079 quan ella i el seu marit van rebre l’encàrrec de fundar una vila a les terres de l’Espluga, l’any 1079, en plena conquesta cristiana. Va ser batejada amb aquest nom el 1986. Fins llavors va representar una reina, probablement la reina Isabel la Catòlica de Castella i Aragó.

El vestuari que porta és més pompós que el que probablement portaria la bescomtessa de Bas, amb una túnica daurada cenyida a la cintura i un combinat de seda blanca. La capa és verda, el color de l’esperança i de la bandera de l’Espluga. Porta un collaret i unes arrecades de perles i a la mà esquerra, un mocador brodat per diverses brodadores espluguines. A la mà dreta hi porta un ram. Cada any per la Festa Major es col·loca nou, amb flor natural i s’obsequia a una persona vinculada a la cultura popular local, a mode d’homenatge.

Quan l’Ajuntament de l’Espluga la va adquirir a la casa Ingenio de Barcelona l’any 1947 no portava corona (podria ser un encàrrec prèvi de l’Ajuntament republicà) però l’any següent el consistori franquista va encarregar coronar-la. El seu personatge però, no n’hauria de portar, ja que no tenia la categoria de Reina.

La figura és de titularitat municipal però actualment la fa ballar a través de conveni l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.

A QUI REPRESENTEN?

Beatriu de Milany i Ponç Hug de Cervera rebent la carta de població de l’erm de l’Espluga de Francolí. (Portada de la Breu Història de l’Espluga, Carreras, A. i Roca, J.)

Ponç Hug de Cervera, natural del Solsonès, va casar-se amb Beatriu de Milany, filla del vescomte de Besalú Udalard I i d’Ermessenda, senyora de Beuda i Montagut. Beatriu va heretar el vescomtat de Bas en morir el seu renebot i així es va convertir en vescomtessa. El seu marit va rebre el títol per matrimoni i des de llavors i fins el segle XIII els Cervera van governar el vescomtat de Bas, les terres de l’Espluga de Francolí i alguns castells de la Segarra i l’Anoia (Carreras, 2000).

Dos dels seus fills, Ponç i Ramon, es van dividir l’Espluga en dos i des de llavors van créixer dos nuclis de població, l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana. A mitjans del segle XIII les dues branques dels Cervera, en quedar-se sense descendència, van cedir les dues Esplugues als templers i als hospitalers respectivament, aquests últims convertits en senyors de les dues viles des del 1317 (per l’extinció dels templers) fins la desmortització de 1835 (Carreras, 2000).

EL MOTLLE DE L’INGENIO

Aquestes dues figures són obra del taller El Ingenio de Barcelona, d’on van sortir molts dels gegants i capgrossos catalans, la majoria amb el mateix aspecte, construïts a partir d’un motlle. Els de l’Espluga són els segons de Catalunya i els quarts d’Espanya sorgits del mateix motlle després dels de Roquetes, Basauri (País Basc) i Laredo (Cantabria) (Miralles, s/d).

El 3 de desembre de 2017 es va celebrar a Barcelona una trobada de gegants ‘germans’ elaborats a Ingenio (© Arxiu ACGGNE).

L’ARRIBADA, SENSE PRESSUPOST NI CORONA

Una de les fotografies més clares dels gegants de l’Espluga pocs anys després de l’estrena. El 1951 a les festes de Santa Tecla de Tarragona. (© Foto: Pere Català i Roca – Fons Pere Català – Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1236-N-5550 | Tots els drets reservats)
La geganta de l’Espluga, el 1964, amb el Casal en construcció, darrera els Bastoners. (© Foto del fons Josefina Joaquim – Museu de la Vida Rural)

L’Ajuntament de l’Espluga va adquirir els gegants i quatre capgrossos amb l’aportació d’una pesseta (6 cèntims d’euro) de les cartilles de racionament dels espluguins, amb les quals es gestionava el repartiment de productes de primera necessitat per a la venda als comerços locals, en època de la postguerra civil espanyola (Roca, 2005 / Torres, 1974). Fins llavors no hi havia hagut gegants ni mai s’havia fet cap gestió per tenir-ne, diu l’agutzil de l’època Jaume Torres en un article a la revista El Francolí (Guasch, 1986). El mateix aclareix que l’any de la compra l’Ajuntament no tenia una assignació al pressupost per comprar els gegants i per això es va optar per les cartilles de racionament. Aquesta mesura no va ser ben acceptada en un principi: “en aquell temps, una pesseta no deixava de ser una pesseta”, deia Torres (Guasch, 1986), però de seguida l’opinió dels espluguins va canviar “radicalment quan van veure’ls ballar”.

Un dels fets curiosos és que els gegants van arribar a l’Espluga sense corona (Roca, 2005), tot i que es descarta que fossin un encàrrec de l’ajuntament republicà.  L’Ajuntament de Roquetes també va comprar els mateixos gegants el març de l’any 1947, sense corones (Miralles, s/d)

El 1948 però, l’Ajuntament franquista de l’Espluga -llavors n’era alcalde Antoni Torrens- va encarregar de seguida una corona per cada gegant a la casa Ingenio (Roca, 2005), com manaven les directrius del moment en què les figures s’havien d’inspirar en els reis catòlics Ferran i Isabel. També ho havia fet l’Ajuntament de Roquetes el juny de 1947 (Miralles, s/d).

La geganta, el 1952, al fons de l’acte d’homenatge a Mossèn Serret, amb l’arquebisbe Pont i Gol i l’alcalde Rendé. (© Foto del Fons Fernando Martí – Museu de la Vida Rural)

De ruta per Catalunya

El 1951 els Gegants de l’Espluga ja van sortir del municipi per participar a la Trobada de Gegants de Tarragona en motiu del centenari dels gegants moros de la ciutat obrats per l’escultor Bernat Verderol. D’aquella trobada en tenim les primeres fotografies originals, d’entre les quals destaquen les del fotògraf vallenc Pere Català Pic, dipositades actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 
Els gegants antics de l’Espluga, l’any 1951 a les festes de Santa Tecla de Tarragona. (© Foto: Pere Català i Roca – Fons Pere Català – Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1236-N-5595 | Tots els drets reservats)

El 1982 van visitar Matadepera amb motiu de la primera Trobada Internacional de Gegants, i el 1985, a la gran Trobada de Gegants de la ciutat de Lleida.

El 10 d’octubre de 1992 van fer el seu primer i únic viatge internacional participant a l’agermanament de l’Espluga de Francolí amb la vila suïssa d’Splügen. Van viatjar fins el país dels Alps en autobús acompanyats dels Nanos i els Grallers de l’Espluga i van actuar al poble alpí.

Els anys successius també van participar a les diferents Trobades de les Esplugues, que van celebrar-se de forma alterna a l’Espluga Calba, Esplugues de Llobregat i l’Espluga de Francolí. 

Després d’un temps d’inactivitat, l’any 2006 van tornar a sortir del poble, després d’un temps sense fer-ho, per assistir a la Ciutata Gegantera de Catalunya que se celebrava aquell any a Montblanc. 

El vestuari original

Els gegants antics de l’Espluga, el 1951 a la Trobada de Gegants de Tarragona (© Arxiu Canadell-Tarragona)

A les múltiples fotografies fetes per diferents autors als gegants antics de l’Espluga, el 1951 a Tarragona, es pot observar el vestuari original que van estrenar el 1947. És un vestit de temàtica medieval, ja que probablement volien representar els Reis Catòlics Ferran i Isabel, com habitualment passava en les parelles de gegants de l’època franquista. Destaquen les dues capalines, eliminades en la nova vestimenta del 1986. Destaca com a particularitat que el gegant portava un pergamí a la mà dreta. L’any 1986 va convertir-se per la carta de població de l’Espluga de l’any 1079 i va posar-se a la mà esquerra.

Pel que fa a la geganta, no s’aprecia a les fotografies que porti mocador a la mà dreta, com si que es va introduïr posterior (l’actual data del 1994).
Els gegants de l’Espluga a la trobada per festejar els 100 anys dels gegants Moros obrats per l’escultor Bernat Verderol l’any 1851. (© Arxiu Cuyàs-Barcelona)

Pel que fa als colors, el vestit del gegant tenia tons vermells i granats (colors que es van conservar en la capa estrenada el 1986), mentre que el de la geganta era realment estrident, amb un vestit groc  combinat amb elements de color blau (pel nou vestuari de 1986 es va preservar el color groc, però més suau). Destaquen els brodats del cintura i de l’estola que en cau, i l’estampat del teixit tant del gegant com de la geganta.

Els vestits originals van guardar-se a les golfes de l’Antic Hospital des del 1986 fins que, segurament arran de les obres de reforma de l’edifici el 1991, van desapareixer de forma desafortunada.

Una de les poques fotografies a color del vestuari original dels Gegants de l’Espluga feta segurament a principis dels anys 80 davant la Casa de la Vila amb els agutzils, pregoner i vigilants, membres de la Brigada Municipal. (Foto: Pep Torres)

la casa dels gegants

Durant els primers anys els gegants es muntaven i guardaven a la casa de Cal Blanco, al carrer de la Font (Garrido, A. 2017). Per la ubicació de la casa, quan sortien per la Festa Major en direcció a la plaça de la Vila semblava que arribéssin de fora vila, des de l’estació (Guasch, 1986). Després van traslladar-se a les golfes de l’Antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a qui les cròniques defineixen com l’hospital templer (Guasch, 1986): “Els gegants de l’Espluga, treballadors a compte de l’Ajuntament, viuen a cor que vols durant tot l’any en una de les sales de l’Hospital dels Templers, a la plaça de l’Església, i solament es fan presents quan ho mana l’autoritat“.

L’any 1991 es va iniciar una profunda restauració de l’edifici i els gegants van haver de canviar de casa, guardant-se des de llavors a la Casa de la Vila, desmuntats. Fins a principis del segle XXI van muntar-se cada Festa Major al vestíbul de l’Ajuntament, ja que les escales d’accés permetien col·locar bé la roba des de certa alçada.

L’any 2007, coincidint amb el naixement dels gegants neolítics es van traslladar els gegants antics al vestíbul de l’Oficina de Turisme, a plaça del Mil·lenari, perquè poguéssin ser contemplats pels visitants i usuaris. El sol que reflectia al vidre de l’edifici però, va desgastar el color de les capes de l’any 1986 i van haver de retirar-se.

Gravació d’un reportatge televisiu a la casa actual dels Gegants i Nans de l’Espluga al carrer de Joan Maragall, al Casal de l’Espluga (Foto: Enric Mercadé).

Des de fa uns anys es guarden al magatzem de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga a l’edifici del Casal de l’Espluga, muntats tot l’any, amb la resta de gegants i capgrossos. Per la Festa Major s’exposen, des de l’any 2007, al pati de l’Antic Hospital, i durant els anys 2019 i 2020 a un local comercial del carrer Lluís Carulla.

Els gegants antics des de dins de l’Espai de la Festa Major en un local comercial del carrer Lluís Carulla, l’any 2019. (Foto: Xavier Lozano)

1986, el bateig i la reSTAURACIÓ

L’any 1986 l’Ajuntament de l’Espluga intentava corregir el que Antoni Guasch (El Francolí, juliol de 1986) defineix com “un oblit imperdonable”: els gegants de l’Espluga no havien estat mai batejats. Va ser en aquella Festa Major, el diumenge 27 de juliol de 1986, quan van rebre oficialment el nom de Ponç Hug de Cervera i Beatriu, primers senyors de l’Espluga. Segons detalla l’article (Guasch, 1986), l’acte es va fer durant la ballada a la plaça de la Vila i va ser el rector del moment, Mn. Pasqual Gasol i Simó, qui els va batejar. A la cerimònia van assistir-hi com a padrins els gegants de Pira, Senan, Sarral i Barberà (aquests últims actuant com a padrins). El bateig va acabar amb una llençada de caramels dels balcons de la Casa de la Vila, una ballada en solitari de cada parella de gegants i una ballada conjunta.

Amb motiu d’aquest esdeveniment es va fer la primera renovació de vestuari de la història d’aquestes figures -després de 40 anys- i que ha arribat fins a l’actualitat, convertint-se en la icona de multitud de generacions espluguins durant els següents 35 anys. També es va aprofitar per fer una nova restauració, segurament la més completa feta fins llavors ja que es van reparar els cossos, els dets -molt malmesos- i els caps (Guasch, 1986). La renovació la va liderar el llavors regidor de Cultura, Enric Vives, en època de l’alcalde Isidre Estivill, juntament amb l’agutzil Jaume Torres. Segons relata Vives, els gegants es van traslladar a Saragossa amb la furgoneta d’un treballador de la Brigada Municipal, Rafa Campos. Com a anècdota, durant la seva absència l’Ajuntament va entrar en conflicte amb la Cooperativa de Consum-Panificadora, que havia d’inaugurar la nova botiga de la plaça de l’Església i va demanar a l’Ajuntament la presència dels gegants, però no va ser possible.

Els Geganters de l’Ajuntament de l’Espluga, als anys 90, liderats per Josep Lluís Torre (© Foto: Josep Lluís Torre)

ELS NOUS VESTITS de 1986

L’Ajuntament de l’Espluga va fer arribar a la companyia Aragonesa de Fiestas una fotografia dels gegants amb els vestits originals perquè fes el disseny del nou vestuari. L’objectiu era preservar les formes de les túniques, millorant els colors i aconseguit un vestuari que encara lluís més. Segons aclareix el llavors regidor Enric Vives, no es va tenir en compte els personatges que representaven sinó la continuïtat amb el vestuari anterior, introduïnt diverses millores i nous colors.

Montserrat Cabrol de Guasch, modista, descrivia acuradament a la revista el Francolí (Guasch, 1986) com eren els nous vestits de Ponç Hug i Beatriu, recent estrenats i elaborats pel que descriuen com “la prestigiosa casa saragossana ARAFI (Aragonesa de fiestas)”:

“La descripció dels vestits ens l’ha fet la modista de la vila Montserrat Cabrol de Guasch, que va apreciar, d’entrada, la qualitat de la roba. Seguint les seves paraules, hem de fer notar que, tant el gegant com la geganta porten uns enagos de pallet. La geganta porta una capa de vellut de color verd pera, al voltant de la qual hi trobem passamaneria de color or vell i una de pit de pedreria blanca. El vestit, de brocat groc i adornat amb pedreria blanca, porta una peça de ras del mateix color, de dalt a baixa, que, de cintura cap avall, va adornada amb unes puntes; el coll porta un volant de puntes. D’altra banda, duu una faixa de color groc adornada per una sivella de pedreria al centre i amb passamaneria platejada als costats. Quan al gegant, la roba és la mateixa i només en varien els colors. La capa és de color granat, el vestit de color verd fluix amb una peça de ras blanc i, la faixa de ras blau, amb passamaneria daurada als cantons i al centre”. 

Antoni Guasch i Vernet (El Francolí, juliol de 1986)

Els geganters Jordi Batet,(desconegut), Josep Civit i José Luís Torre amb els Grallers de l’Espluga el 1997, els Gegants amb el vestuari de 1986 i els Nanos.

Restauracions conegudes:

La puntaire Lurdes Moix col·loca el nou mocador de la gegant com a obsequi durant la Festa Major de l’any 2009 (Foto: Xavier Lozano)

1948: Col·locació de les corones

1960: Possible restauració a documentar, ja que la pintura de les fotografies fins el 1985 no sembla la original.

1982: Possible restauració a documentar entre l’actuació a Belianes i la de Matadepera, per observació fotogràfica.

1986: Renovació dels vestits i restauració per ‘Aragonesa de Fiestas’

1994: Restauració per ‘Aragonesa de Fiestas’

 2002: Caiguda del gegant Ponç Hug. Restaurat pel taller l’Entremès de Valls i repintat per Fernando Martí -que també va aprofitar per repintar la geganta.

2007: Restauració pel taller Sarandaca de Granollers aprofitant el projecte de construcció dels nous gegants neolítics.

2009: Col·locació d’un nou mocador fet amb punta de coixí per les puntaires locals.

Els Gegants antics de l’Espluga acabats de restaurar l’any 2007 pel taller Sarandaca de Granollers (Foto: Xavier Lozano)

El fals 50è aniversari

La Colla Gegantera de l’Ajuntament de l’Espluga amb Beatriu i Ponç Hug, el 1994 (© Arxiu Jordi Batet)

L’any 1994 es va celebrar erròniament el 50è aniversari dels Gegants de l’Espluga, convocant la primera Trobada de Gegants de la Conca de Barberà. Fins i tot es van fer uns pins commemoratius amb les dates 1944-1994. Antoni Guasch cita aquesta data (El Francolí, 1986) anomenant l’alcalde Antoni Torrents, qui va ser-ho precisament, a partir de 1947. De fet, es creia que la data de compra havia estat el 1944 fins que els llibres d’actes municipals van documentar la data correcta: 1947 (Roca, 2005 / Miralles, s/d). La companyia Aragonesa de Fiestas, que el 1986 ja havia fet la restauració dels gegants, els va tornar a restaurar el 1994 per aquesta celebració dels 50 anys.

 

ELS GEGANTERS

Els Geganters de l’Espluga depenien de l’Ajuntament i fins i tot percebien una retribució econòmica fins a finals del segle XX. Una de les peculiaritats és que durant més de 50 anys es va preservar una tradició peculiar: no portar relleus com passava a la resta de Catalunya. Només dos geganters s’ocupaven dels gegants a cada sortida o Festa Major.

Els primers balladors van ser un jornaler anomenat Amadeo,  que treballava de mosso a una casa de l’Espluga, i Josep Collado, que va fer ballar la geganta fins que es va jubilar el 1979 (Guasch, 1986).

La crònica d’Antoni Guasch (1986) fa una menció destacada a Josep Collado, conegut com el Josep de l’aigua -era l’encarregat de l’aigua a l’Ajuntament, després va ser-ho el seu fill. Va fer ballar la geganta durant 35 anys i durant anys se’l va recordar com “el millor geganter de la vila” per les anomenades “remenades” o “meneos” que li feia fer a la geganta davant del gegant, amb cal altra intenció que animal el públic i donar vida pròpia als gegants. A la revista El Francolí, Collado explicava (Guasch, 1986) que una vegada, a la dècada dels anys 50, a Vinaixa el rector va prohibir aquestes remenades de la geganta. Els veïns però ho van demanar igualment i ell va fer-los cas.

Els consells que el geganter més longeu de la història de l’Espluga va deixar per les futures gegeracions és: “centrar-se bé en el pas, anar amb molta cura en donar voltes perquè no et desequilibri l’enorme embalum del gegant, i estar molt a l’aguait dels remolins”. Al mateix temps que Josep Collado també van fer ballar els gegants durant anys Ginés Garcia Merlos i Manuel Garcia ‘Marujo’. Després vindrien José Giménez i Francisco Tejero a més d’Anton Borges Ninot i Silveri Salvadó Batiste.

Els dos gegants en cercavila el 1966 pel carrer de l’Hospital, amb els Nanos. No es veuen altres geganters, ja que només hi anava la parella portadora. (Fons Pep Torres)

L’any 1986, per la restauració de les figures i la renovació del vestuari els geganters eren Fausto Romero i Miquel Fernández Parra.

El 1992 va estrenar-se José Luís Torre, encara en actiu, qui el 2017 va rebre en homenatge el ram de la geganta Beatriu i un quadre commemoratiu per haver complert 25 anys fent ballar els gegants. Poc després s’hi sumava també l’actual cap de Colla, Jordi Batet Rosich, qui va fer ballar els gegants durant un temps i va tornar-hi als voltants del 2010 fins l’actualitat. El 2019 també va rebre el ram de la geganta per la seva trajectòria.

A finals dels anys 90, diverses circumstàncies i un canvi de concepte més altruïsta dels geganters va fer el segle XXI comencés amb importants dificultats per fer ballar els gegants.

La regidoria de Cultura va haver de contractar uns geganters d’origen polac que treballaven a l’Espluga. La manca d’experiència i aprenentatge va provocar la caiguda del gegant Ponç Hug el 2002. Llavors va haver de ser restaurat pel taller l’Entremès de Valls i repintat per Fernando Martí -que també va aprofitar per repintar la geganta.

Després, i davant la possibilitat que l’Espluga es quedés sense gegants el juliol de 2003, fins i tot es va contractar la Colla Gegantera dels Amics dels Gegants de Montblanc perquè els portéssin durant una Festa Major. També l’any 2004 i 2005 haurien ajudat als geganters locals a remuntar la colla.

Al fons de la imatge, de la Festa Major de l’any 2005, es veuen alguns membres dels Amics dels Gegants de Montblanc ajudant a portar els gegants de l’Espluga. (Foto: Xavier Lozano)

El 2004, dos joves espluguins, Josep M. Martínez i Joan Castro van acceptar la proposta de l’Ajuntament d’iniciar la recuperació de la Colla Gegantera que actués de forma altruïsta. Amb la col·laboració dels Grallers de l’Espluga van treballar per formar la primera gran Colla Gegantera, principalment amb pares de gralleres i timbalers, l’acompanyament de les mares i parelles i el retorn de José Luís Torre (més tard de Jordi Batet).

La Colla Gegantera de l’Ajuntament de l’Espluga, l’any 2006, durant l’estrena del nou Ball de Gegants de l’Espluga compost per Josep Prats.

 

L’any 2006 i per fomentar l’ampliació de la Colla Gegantera, l’Ajuntament de l’Espluga va convocar un concurs per construir una nova parella de gegants, al qual es van presentar una desena de propostes. La Colla Gegantera demanava uns nous gegants de menor pes per poder participar en trobades. L’any següent es va fer realitat el projecte guanyador, uns Gegants Neolítics. Aprofitant aquesta novetat, es van portar els gegants antics al Taller Sarandaca de Granollers per restaurar-los, intentar reduir el pes i canviar els cavallets de fusta.

Els geganters van seguir depenent de l’Ajuntament de l’Espluga fins l’any 2013, quan es va privatitzar fusionant-se amb els Grallers de l’Espluga i el grup de Nans, que també havia estat de titularitat municipal. Jordi Batet va ser nomenat cap de la Colla Gegantera. L’any 2016 va presentar-se i estrenar-se la primera dona gegantera en fer ballar els gegants, Mar Gili Águila, qui el 2019 va convertir-se en presidenta de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans en substitució de Magda Buldó Escoté, que ho era des de 2002 (primer de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i després del conjunt de la fusió amb Gegants i Nans). El 30 de juliol de 2021, per primer cop una altra dona, Montse Comas Vidal, gegantera de Vic però espluguina descendent de Ca la Bassada, va fer ballar els gegants vells de l’Espluga a la plaça Montserrat Canals, després d’haver-los portat en cercavila, l’any anterior.

Montse Comas Vidal, després de ballar amb els Gegants de l’Espluga, Ponç Hug i Beatriu (Foto: Fina Montserrat)

Els Gegants i els capgrossos segueixen sent de titularitat pública, encara que d’ús cedit des del 2014 a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.

El Ball de Gegants de l’Espluga de francolí

Partitura del Ball de Gegants de l’Espluga, compost el 2004 per Josep Prats

L’any 2004 el fundador de l’actual grup de Grallers  de l’Espluga, Josep Prats, va compondre el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, el ball d’honor dels gegants Ponç Hug i Beatriu, que des de llavors interpreten els Grallers de l’Espluga exclusivament el diumenge de la Festa Major. La peculiaritat d’aquest ball noble medieval és que inclou ritmes de sardana i vals, amb instants de pas doble.

 

© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2018, 28 d’octubre / Actualització de 2021, 20 de març). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-

REFERÈNCIES:

Carreras, A. (2000). Història de l’Espluga de Francolí. L’edat mitjana. Volum III. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

Garrido, A. i Juanolo (2017). 100 Gegants. Volum 5. Petita guia dels gegants de Catalunya. Col·lecció ‘Figures de Festa’. El Cep i la Nansa. ISBN 978-84-17000-39-4.

Guasch Vernet, A. (1986, juliol). La semblança de dos dels nostre veïns: Els gegants -amb motiu del bateig oficial. El Francolí. Casal de l’Espluga de Francolí.

Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.

Miralles, J. (s/d). Recerca (en execució) per l’estudi dels gegants de la casa Ingenio.  Arxiu Ferragut. Pendent de publicació.

Torres, J. (1974). Història dels Gegants de l’Espluga de Francolí. A (s/a) Recull de l’Espluga (1974). Centre Excursionista Francolí i Parròquia de l’Espluga. D.L. T-2192-74.

Roca, J. (2006). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

Fonts orals: Josep Lluís Torre, Josep M. Martínez i Jordi Batet (2018); Enric Vives (2021).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *