Els Gegants Antics

Els gegants de l’Espluga van ser adquirits per l’Ajuntament l’any 1947. L’any 1986 es van batejar amb els noms de Ponç Hug i Beatriu, el comte de Cervera i la bescomtessa de Bas, fundadors de l’Espluga de Francolí, a qui el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV els entregà la Carta de Població i els encarregà construïr a la zona una fortalesa i celebrar-hi mercat l’any 1079. Aquell mateix any van estrenar nous vestits, els actuals, elaborats per la companyia ‘Aragonesa de Fiestas’, de Saragossa, que també els va restaurar. La mateixa empresa els va tornar a restaurar el 1994. 

Aquestes dues figures són obra del taller El Ingenio de Barcelona, d’on van sortir molts dels gegants i capgrossos catalans, la majoria amb el mateix aspecte, construïts a partir d’un motlle. Els de l’Espluga són els segons de Catalunya sorgits del mateix motlle després dels de Roquetes.

El 3 de desembre de 2017 es va celebrar a Barcelona una trobada de gegants ‘germans’ elaborats a Ingenio.
La geganta de l’Espluga, el 1964, amb el Casal en construcció, darrera els Bastoners. (Foto del fons Josefina Joaquim – Museu de la Vida Rural)

L’Ajuntament de l’Espluga va adquirir els gegants i quatre capgrossos amb l’aportació d’una pesseta (6 cèntims d’euro) de les cartilles de racionament dels espluguins, amb les quals es gestionava el repartiment de productes de primera necessitat per a la venda als comerços locals, en època de la postguerra civil espanyola.

Un dels fets curiosos és que els gegants van arribar a l’Espluga sense corona, fet que fa pensar en un suposat encàrrec, anys enrere, per part de l’Ajuntament en època de la Segona República Espanyola. Van ser els primers d’aquest estil.

La geganta, el 1952, al fons de l’acte d’homenatge a Mossèn Serret, amb l’arquebisbe Pont i Gol i l’alcalde Rendé. (Foto del Fons Fernando Martí – Museu de la Vida Rural)

 

El 1948 però, l’Ajuntament franquista va encarregar de seguida una corona per cada gegant a la casa Ingenio, com manaven les directrius del moment en què les figures s’havien d’inspirar en els reis catòlics Ferran i Isabel.

De ruta per Catalunya

El 1951 els Gegants de l’Espluga ja van sortir del municipi per participar a la Trobada de Gegants de Tarragona en motiu del Centenari dels gegants moros obrats per l’escultor Bernat Verderol. El 1982 van visitar Matadepera en motiu de la primera Trobada Internacional de Gegants, i el 1985, a la gran Trobada de Gegants de la ciutat de Lleida. 
Els Geganters de l’Ajuntament de l’Espluga, als anys 90, liderats per Josep Lluís Torre
La Colla Gegantera de l’Ajuntament de l’Espluga amb Beatriu i Ponç Hug, el 1994 (Arxiu Jordi Batet)

L’any 1994 es va celebrar erròniament el 50è aniversari dels Gegants de l’Espluga, convocant la primera Trobada de Gegants de la Conca de Barberà. Fins i tot es van fer uns pins commemoratius amb les dates 1944-1994. Es creia que la data de compra havia estat el 1944 fins els llibres d’actes municipals van documentar la data correcta: 1947. Els Geganters de l’Espluga depenien de l’Ajuntament i fins i tot percebien una retribució econòmica fins a finals del segle XX. El canvi de concepte però va fer que durant els anys 2000-2006, el municipi tingués importants dificultats per fer ballar els gegants.

La regidoria de Cultura va contractar uns geganters d’origen polac que treballaven a l’Espluga. El gegant Ponç Hug va caure el 2002 i va ser restaurat pel taller l’Entremès de Valls i junt amb la geganta, repintats per Fernando Martí. Fins i tot es va contractar els Amics dels Gegants de Montblanc perquè els portéssin durant una Festa Major, el 2003.

Després, dos joves espluguins, Josep M. Martínez i Joan Castro van acceptar el repte d’iniciar la recuperació de la Colla Gegantera, que va seguir depenent de l’Ajuntament de l’Espluga fins l’any 2013, quan es va privatitzar fusionant-se amb els Grallers de l’Espluga i el grup de Nans, que també havia estat de titularitat municipal.

Fins llavors, grups de geganters procedents de la brigada municipal o altres espluguins voluntaris (en certes etapes però, remunerats) s’havien ocupat de fer ballar els gegants.

Els Gegants i els capgrossos segueixen sent de titularitat pública, encara que d’ús cedit des del 2014 a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.

Els altres Gegants de l’Espluga

Josep Lluís Torre i Alfonso Vidal amb els Gegants del Casal de l’Espluga, el 1966

L’any 1966 el recent creat Casal de l’Espluga va comprar els seus propis gegants, anomenats Hug i Elionor. Eren de segona mà, procedient del barri de Santa Teresa de Reus, comprats el 1955 a El Ingenio i es deien rey Pedro i reina Teresa. Van durar pocs anys i van restar abandonats i malmesos fins que a principis dels anys 80 van ser cedits al poble veí de Vimbodí. Els vimbodinencs Enric i Joan Ibarz els van restaurar i pintar. Des de llavors s’han fet diverses restauracions i s’han renovat els vestits. El 1994 es van batejar com a Salvador i Maria dels Torrenys, però per votació popular el 1996 van passar a dir-se Grèvol i Nerola.

La Residència Jaume I també té els seus propis gegants, encara que només amb vocació decorativa, no es poden fer ballar. Estan elaborats pels residents.

L’any 2006, l’Ajuntament de l’Espluga va convocar un concurs per construir una nova parella de gegants, al qual es van presentar una desena de propostes. La Colla Gegantera demanava uns nous gegants de menor pes per poder participar en trobades. L’any següent es va fer realitat el projecte guanyador, uns Gegants Neolítics.

Els primers gegants de la Trinitat (2014)

En paral·lel, la Germandat de la Santíssima Trinitat va impulsar la construcció d’una parella de gegants a proposta d’Albert Pulido, vestits de reis i elaborats de forma artesanal. El 2015  però, l’entitat va estrenar una nova parella de gegants pagesos elaborada per un artesà geganter.

S’anomenen Miquel i Trinitat, en honor a Sant Miquel, titular de la Parròquia de l’Espluga, i la Santíssima Trinitat, imatge benerada a l’ermita de la població.

EL GEGANT PONÇ HUG

PES: 65 Quilos – ALÇADA: 4 metres aprox.

El Gegant Ponç Hug de Cervera, datat del 1947.

Representa el comte de Cervera i fundador de la vila de l’Espluga de Francolí, per encàrrec del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el 1079. Va ser batejat amb aquest nom el 1986. Fins llavors va representar un rei, probablement el rei catòlic Ferran de Castella i Aragó.

El seu vestuari original ja incloïa una túnica reial, però en lloc de capa duia capalina. El vestuari actual, estrenat el 1986, està inspirat en la vestimenta nobiliària més pròpia del Renaixement o el Barroc amb capa vermella, túnica blanca brodada amb voravius daurats i cinturó blau amb brodats daurats. Al coll hi porta una gorguera no pròpia del personatge que representa, del segle XI, sinó habitual en els homes del segle XVII.

Quan l’Ajuntament de l’Espluga el va adquirir a la casa Ingenio de Barcelona l’any 1947 no portava corona (podria ser un encàrrec prèvi de l’Ajuntament republicà) però l’any següent el consistori franquista va encarregar coronar-lo.El seu personatge però, no n’hauria de portar, ja que no tenia la categoria de Rei. A la mà, hi porta una còpia de la Carta de Població de l’any 1079.

La figura és de titularitat municipal però actualment es en ús cedit a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.

LA GEGANTA BEATRIU

PES: 75 Quilos – ALÇADA: 4 metres aprox.

La Geganta Beatriu, datada del 1947.

Representa la bescomtessa de Bas, esposa del comte de Cervera l’any 1079 quan ella i el seu marit van rebre l’encàrrec de fundar una vila a les terres de l’Espluga, l’any 1079, en plena conquesta cristiana. Va ser batejada amb aquest nom el 1986. Fins llavors va representar una reina, probablement la reina Isabel la Catòlica de Castella i Aragó.

El vestuari que porta és més pompós que el que probablement portaria la bescomtessa de Bas, amb una túnica daurada cenyida a la cintura i un combinat de seda blanca. La capa és verda, el color de l’esperança i de la bandera de l’Espluga. Porta un collaret i unes arrecades de perles i a la mà esquerra, un mocador brodat per diverses brodadores espluguines. A la mà dreta hi porta un ram. Cada any per la Festa Major es col·loca nou, amb flor natural i s’obsequia a una persona vinculada a la cultura popular local, a mode d’homenatge.

Quan l’Ajuntament de l’Espluga la va adquirir a la casa Ingenio de Barcelona l’any 1947 no portava corona (podria ser un encàrrec prèvi de l’Ajuntament republicà) però l’any següent el consistori franquista va encarregar coronar-la. El seu personatge però, no n’hauria de portar, ja que no tenia la categoria de Reina.

La figura és de titularitat municipal però actualment es en ús cedit a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.

El Ball de Gegants de l’Espluga

Partitura del Ball de Gegants de l’Espluga, compost el 2004 per Josep Prats

L’any 2004 el fundador de l’actual grup de Grallers  de l’Espluga, Josep Prats, va compondre el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, el ball d’honor dels gegants Ponç Hug i Beatriu, que des de llavors interpreten els Grallers de l’Espluga exclusivament el diumenge de la Festa Major.

La peculiaritat d’aquest ball noble medieval és que inclou ritmes de sardana i vals, amb instants de pas doble.

La Colla Gegantera de l’Ajuntament de l’Espluga, l’any 2006, durant l’estrena del nou Ball de Gegants de l’Espluga compost per Josep Prats, situat a l’esquerra de la foto (segon).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *