A mitjans i finals del segle XIX l’Espluga de Francolí va desenvolupar un entramat festiu i popular d’especial interès, a similitud del que passava al mateix temps a la resta de viles i ciutats destacades del Camp de Tarragona i la seva zona d’influència: castells, grallers, balls de diables, ballets populars i balls parlats configuraven un seguici cerimonial i festiu que ha arribat als nostres dies gràcies als esdeveniments documentats que van portar l’Espluga celebrar una gran festivitat de la Santíssima Trinitat i trasllat de la “venerada imatge a son santuari” —del segle XV— el 20 de maig de 1883 (Bou, 1979) amb motiu del període de 8 anys que havia passat a l’església parroquial a causa dels fets de 21 de setembre de 1875, en què es van ocasionar diferents danys a l’ermita a causa de la venda de les terres a dos o tres veïns de Montblanc, que volien explotar el complex. L’alcalde Joan Bernat (Partisant) va aconseguir que el Govern cedís novament la casa i els horts de l’ermita al poble, a més de bona part de la terra. Això va fer possible el retorn de la imatge de la Santíssima Trinitat al seu santuari, on es venera el misteri trinitari des del segle XIII per influència dels monjos de Poblet (Bou, 1979).
Aquest gran esdeveniment va marcar un abans i un després en la cultura popular espluguina, en evolució des de l’edat mitjana, convertint-se en la primera data documentada en què s’esmenten les principals agrupacions de cultura popular que han arribat, en diferents etapes, fins als nostres dies: ball de diables i ball de bastons, i pocs anys després, els grallers propis, a més d’altres elements ja desapareguts que ara formen part del nostre patrimoni festiu. El seguici històric de la Santíssima Trinitat, és, en definitiva, el resultat evolutiu de la tradició festiva de la vila iniciada amb les processons de les costelles i de les imatges de sant Abdon i sant Senén, patrons, per la Festa Major des de finals del segle XIV on ja “es llogaven joglars, músics i cantors“, segons recull el Llibre de Comptes de la Vila 1528-1593, citat per Roca (2002).
El juny de 2022, però, l’historiador Jordi Roca i Armengol publicava a la revista El Francolí una nova i reveladora prova documental de l’existència del seguici festiu espluguí, abans i tot que a les festes de la Santíssima Trinitat de 1883, i en aquest cas ens transporta a la processó de sant Abdon i sant Senén de la Festa Major de 1879. Un article al setmanari La Campana de Gràcia de Barcelona (24 d’agost de 1879) esmenta clarament la formació del seguici i l’existència ja del ball de diables, però no del ball de bastons, fet que el converteix actualment en l’element viu del seguici més antic documentat. També esmenta, segons Roca (2022), el ball de Joan Portela (amb trabucs i vestits a l’andalusa), el ball de la Rosaura i el ball de Serrallonga.
Elements del seguici històric de la santíssima trinitat (1883)
- Castellers i grallers (foranis, després locals)
- Ball de Diables
- Ball del Serrallonga
- Ball dels Emborsadors
- Ball de Bastons
- Tabernacles (amb diverses imatges, segurament: els sants patrons Abdon i Senén, Sant Miquel i la Mare de Déu)
- Banderes i penons
- Nois i homes amb ciris
- Noies vestides de blanc de la Confraria del Carme i de la Germandat de la Santíssima Trinitat
- Cor de pelegrins
- Tabernacle de la Santíssima Trinitat
- Comunitat parroquial
- Ajuntament i autoritats de la vila
Aquest és el seguici històric que recull Bou (1979) de la documentació preservada a la Crónica y Registro de la Iglesia Parroquial de S. Miquel Arcàngel de la Vila de Espluga de Francolí de 1882 i 1883 que va participar als actes solemnes de reposició de la imatge a l’ermita. Més enllà de la participació a la processó els balls del seguici també van actuar a la plaça de l’Església, a l’entarimant que segons narra Farré (1992) es va instal·lar a la Closa, la zona de l’antiga horta parroquial on s’estava construïnt l’església Nova de Sant Miquel. En aquest punt, la nit del 20 de maig de 1883 va tenir lloc un incident amb dues víctimes mortals en ensorrar-se l’entarimat que s’havia preparat per la representació del ball del Serrallonga. A l’article dedicat a aquest ball (Lozano, 2021), s’especifiquen els detalls del desastre.
Segons recull Farré (1992) era habitual en aquella època que els ballets de la vila actuéssin el primer dia de la Festa Major en un enfustat que es muntava a la plaça de la Vila. A partir de 1814, quan la plaça de l’Església va deixar de ser el fossar parroquial de les dues viles medievals, es va començar a utilitzar per fins socials i culturals, tot i que va caldre un temps de dol per a superar el respecte que causava la presència dels difunts sota terra. A mitjans del segle XIX però, ja es muntava l’escenari davant la casa de Cal Forçó —ara desapareguda per donar pas a la travessera de Poblet— on actuaven els diferents elements documentats per la Festa de la Santíssima Trinitat i d’altres que recullen (Farré, 1992; Cartanyà, 1992; i Palacín, 1992)
ELEMENTS DEL SEGUICI històric DE FESTA MAJOR (S. XIX / XX)
-
Fotografia d’uns dels primers bastoners de l’Espluga, a finals del segle XIX. (Foto: Ball de Bastons de l’Espluga) Castellers i grallers (primer foranis, després locals)
- Ball de Diables
- Ball del Serrallonga
- Ball dels Emborsadors
- Ball de Moros i Cristians
- Ball de Marcos Vicente
- Ball de la Rosaura
- Ball de vídua Judit
- Ball de Sebastiana del Castillo
- Ball de Bastons
Alguns d’aquests elements van perviure fins a principis del segle XX. La combulsió política i la Guerra Civil va extingir totes les mostres de cultura popular fins l’arribada del franquisme, quan van recuperar-se els balls de bastons, els grallers i es van estrenar els primers gegants i nanos.
Les altres baixades o pujades de la Santíssima Trinitat
Les processons per demanar aigua
La manca d’aigua a l’Espluga de Francolí ha estat un problema a resoldre endèmic malgrat els constants projectes des que es va fer conduir l’aigua potable al poble el 1886, procedent del comellar de les Cent Fonts (al barranc de l’ermita de la Santíssima Trinitat), per obra de la filla de la Caritat Sor Mercè Ferré Oró. Aquest projecte i la posterior construcció de la presa i pou de la Biela, a la Cova de la Font Major, no han estat suficients per abastir tota població, que durant dècades ha hagut de patir restriccions d’aigua. Per fer-hi front, els espluguins han recorregut a la imatge de la Santíssima Trinitat en forma de processons i rogatives per demanar la intercessió divina per la vila o pels episodis de sequera des de mitjans del segle XVIII (Bou, 1975), en aquest cas però, sense la participació de seguici ni d’elements festius o de cultura popular:
15 d’abril de 1751 | Primer trasllat de la “Venerada Imatge de la Santíssima Trinitat” des de l’ermita a l’església de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. Rogatives, completes i lletanies. Retorn el 2 de maig de 1751 després d’una processó solemne per la vila.
3 de maig de 1775 | Professó de pregàries pera impetrar lo benefici de la Pluja. Trasllat de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’església parroquial i posterior retorn de l’ermita.
30 de març de 1779 | Baixada en dimarts Sant de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’Espluga, acompanyada de la imatge dels sants patrons Abdon i Senén i de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Els portants anaven vestits amb vestes i portaves atxes (torxes). Processó extraordinària convocada després d’un conjunt de rogatives fetes sense resultat de pluja a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel per demanar la fi de la sequera a la Santíssima Trinitat, a Maria Santíssima, Sant Miquel, als sants màrtirs Abdon i Senén, a sant Isidre i Sant Roc. Durant l’estada de la imatge a l’Espluga es van organitzar vetlles de nit i de dia i donatius de cera per mantenir espelmes enceses les 24 hores. Cant de completes, Goigs i rosaris, generant finalment la pluja abundant i suau. El retorn va ser, en acció de gràcies i amb una gran processó, el 12 d’abril de 1779.
1786 | Baixada de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’Espluga per demanar la pluja. De forma molt similar a l’última baixada.
21 de maig de 1788 | Baixada de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’Espluga per demanar la pluja. Col·locació de la imatge a la capella nova de la Reserva, a l’església Vella, per la Octava de Corpus i retorn a l’ermita el 8 de juny de 1788.
23 d’abril de 1792 | Baixada per pregària per aygua a la imatge de la Santíssima Trinitat. El 25 d’abril va començar a ploure. Retorn a l’ermita per la festa de Sant Miquel de maig.
25 de maig de 1803 | Devota y Solemne Professó de Pregàrias per alcansar lo Benefici de la Pluja. Vetlla de nit i de dia amb ciris i pregàries. Retorn de la imatge a l’ermita amb una processó per la vila el 19 de juny de 1803 sense obtenir la pluja demanada.
17 de maig i 28 de desebre de 1808 | Trasllat de la imatge de la Santíssima Trinitat a la parròquia per pregàries a causa de les grans tribulacions (Revolució política a Espanya i Guerra del Francès).
1842 | Trasllat de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’ermita.
1845, 1846, 1847, 1848, 1949, 1950, 1851 | Trasllat anual en processó de la imatge de la Santíssima Trinitat fins a l’Espluga i retorn a l’ermita.
9 d’abril de 1855 | Trasllat de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’Espluga i retorn l’endemà.
16, 17 i 18 d’abril de 1859 | Pregàries i trasllat en tres processons de la imatge de la Santíssima Trinitat.
22 de maig de 1864 | Pregàries i baixada de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’Espluga. Per la processó de retorn es necessiten 5 hores i mitja. Hi participen nois vestits de penitents, nois amb vestes negres (sense cucurulla) amb els improperis, homes amb ciris, noies vestides de dol amb un sant Crist i un ciri, homes amb torxes i més homes amb vestes. Es treuen també en tabernacles les imatges dels sants màrtirs patrons Abdon i Senén, Sant Miquel, el sant Crist de l’altar del Roser (portat per l’hereu de la casa Civit), el sant Crist de la capella del Santíssim (portat per la Congregació de la Sang) i la verge dels Dolors portada per vuit dones vídues. Segueix un cor amb cants i versos per demanar aigua.
1 d’agost de 1865 | Retorn de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’ermita.
21 de setembre de 1875 | Trasllat de la imatge de la Santíssima Trinitat a la nova església de Sant Miquel (encara en obres) pels fets iniciats el 1868 de conflicte entre l’Ajuntament i els gestors de l’ermita que va acabar amb la incautació de les terres per part del Govern i la venda a uns propietaris de Montblanc. La imatge va preservar-se a l’Espluga fins el 1883.
14 de maig de 1882 | Rogatives per obtenir del Senyor una Benèfica Pluja i processó amb la imatge de la Santíssima Trinitat per l’Espluga. Novenes de pregària i rogatives per la situació de sequera a petició de l’alcalde. Processó per la Closa, plaça de Sant Miquel, camí de Vimbodí a la Font Major, Molí de les Grasetes, Cementiri, carrer de l’Aigua, carrer Major, carrer de l’Hospital i entrada a l’església de Sant Miquel. No va ploure i la verema va ser molt negativa.
20 de maig de 1883 | Festa de retorn de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’ermita, amb tot el seguici popular, després d’haver recuperat la propietat dels terrenys i edificis del santuari. Processó ja analitzada al principi d’aquest article.
10 de juny de 1900 | “Primera i notabilíssima peregrinació que’s feu en l’ermita de la Sma. Trinitat” amb motiu de l’any del jubileu 1900. Per voluntat de l’arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa, de celebrar peregrinacions a les ermites de l’arquebisbat durant l’Any Sant del Jubileu, la Conca de Barberà va organitzar una gran pereginació fins a l’ermita de la Santíssima Trinitat per venerar la imatge. Van organitzar-se peregrinacions en forma de processó des de l’Espluga i Montblanc —les més importants— però també des de Senan, Blancafort, Barberà de la Conca, la Guàrdia dels Prats, Prenafeta, Figuerola del Camp, Pira i Sarral, a més delegacions vingudes des de Balaguer, Miramar, Cabra, Valls, el Pla, Reus, l’Espluga Calba, Lleida, Fulleda, Prades, Vilanova de Prades, Rojals i les Borges del Camp, entre d’altres. Les comitives van trobar-se a l’oratori de Sant Miquel per formar una única peregrinació fins a l’ermita.
Processons i seguici de la nova imatge
Els espluguins van començar el segle XX recuperant l’ermita per al poble i revaloritzant l’espai, on es van fer nombroses reformes i on se celebraven festes i trobades fins que l’any 1936, l’esclat de la Guerra Civil espanyola va portar a la destrucció de l’ermita i la imatge del segle XV, coincidint amb l’assassinat del rector de la parròquia, Francesc A. Saladrigues. Segons relata Bou (1979) una quinzena d’homes van saquejar l’ermita però no es van atrevir a tocar la imatge sagrada. Un dels components del grup d’anticlericals va titllar els altres de covards i va atrevir-se a lligar una corda a la imatge i la va fer caure des del seu cambril. Després, va ser malmesa a cops de mall i tirada al foc a la plaça de l’ermita. Les restes que en van quedar van ser llençades al barranc. L’ermitana d’aleshores va poder recollir-les i guardar-les a les golfes de l’ermita. Actualment es conserven en una arqueta als peus de la nova imatge. Conten les cròniques que l’autor de la destrossa va tenir “una mort violenta i tràgica”. En assabentar-se dels fets, el 1938, en plena guerra, Lluís Carulla i Canals va encomanar a Barcelona l’elaboració d’una nova imatge a Frederic Marés, de marbre de carrara, a imitació de l’antiga. Després de la guerra, el 13 d’abril de 1940 la imatge va arribar en camió a l’Espluga on va ser rebuda amb multituds i focs artificials. L’any seguent es va reconstruïr el retaule major de l’ermita, a semblança del retaule renaixentista original de 1586 destruït també per la Guerra Civil. El 5 i 6 de juliol de 1941 van celebrar-se les Solemnes Festes de la reconciliació de l’ermita de la Santíssima Trinitat.
En aquest context, novament era el trasllat d’una imatge de la Santíssima Trinitat (com ja havia passat el 1883) el propulsor de l’activitat festiva i cultural a la vida i el desenvolupament d’una nova etapa per la cultura popular. Amb motiu dels actes van organitzar-se cercaviles amb banda de música local, el ball de bastons i els grallers, ballades de sardanes i la representació de l’obra ‘La Força de la Tradició’, inspirada en el costumari espluguí i la devoció a la Santíssima Trinitat. La banda de música, el ball de bastons i la coral (i probablement també els grallers) van acompanyar la nova imatge fins a l’ermita, a més de les noves imatges de Sant Miquel (per al seu oratori) i del sant àngel Custodi, per la seva capella a l’ermita. Fins la compra dels gegants i nanos l’any 1947, doncs, bastoners i grallers, a més de les bandes de música i els sardanes, van ser els únics elements de cultura popular en actiu.
La baixada de 1991: 50 anys de la nova imatge
El 31 d’agost i l’1 de setembre de 1991 l’Espluga de Francolí va celebrar amb una gran festa el cinquantenari de la nova imatge de la Santíssima Trinitat, i recordant els trasllats que havien fet en reiterades ocasions els avantpassats, van tornar a baixar-la fins al poble amb una gran processó d’anada i de tornada. En aquesta ocasió, els carrers de l’Espluga es van guarnir amb flors i construccions de paper i cartró per on passaria tot el seguici.
Segons narra Estivil (1991), l’alcalde Antoni Sànchez i les autoritats de la vila van rebre la imatge a l’entrada de la vila, on també va cantar els Goigs la Coral Espluguina, tant en l’arribada com en la tornada. El vespre del 31 d’agost es va celebrar la processó pels carrers de la Vila, on no sembla que hi participés cap element de cultura popular. En canvi si que es va disparar un castell de focs a la façana del Casal. L’1 de setembre, amb la imatge ja a l’ermita, va fer-se una ballada de sardanes i a la tarda va actuar l’esbart dansaire Pau Casal del Vendrell.
La baixada de 2013: any de la fe
El 6, 7 i 8 de setembre de 2013 es va celebrar la baixada extraordinària de la Santíssima Trinitat amb motiu de l’any de la fe. Tot i l’oposició de certs sectors locals i parroquials que preferien esperar al 75è aniversari de la nova imatge, l’any 2016, el rector Mn. Josep M. Pairot va tirar endavant la proposta de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, de celebrar peregrinacions i processons extraordinàries amb motiu de la convocatòria extraordinària del Papa Benet XVI per commemorar el 50è aniversari de la proclamació del Concili Vaticà II. A diferència del 1991, en aquesta ocasió si que van participar-hi els elements de cultura popular espluguina, a més de l’esbart dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca.
Seguici de la Santíssima Trinitat (2013)
-
El seguici de la Santíssima Trinitat de 2013, amb els gegants, vist d’esquena, des del carrer Lluís Carulla. (Foto: Arxiu Xavier Lozano) Grallers de l’Espluga (interpretant els Goigs de la Santíssima Trinitat)
- Nanos de l’Espluga
- Gegants de la Santíssima Trinitat (vells)
- Gegants de l’Espluga, Ponç Hug i Beatriu
- Ball de Bastons
- Estandard i Junta de la Germandat de la Santíssima Trinitat
- Tabernacle de la Santíssima Trinitat
- Comunitat parroquial
- Ajuntament i autoritats
Els actes extraordinaris els va recollir l’Espluga FM Ràdio (Lozano, 2013) en forma de reportatge audiovisual:
Els gegants propis de la Santíssima Trinitat
L’any 2010, la Germandat de la Santíssima Trinitat va impulsar la creació de forma artesanal i altruïsta d’uns gegants propis per les festes a l’ermita, altres actes parroquials i de l’entitat cívicosocial. L’impulsor va ser un dels membres dels Grallers i de la Colla Gegantera de l’Espluga, Albert Pulido, qui també va crear un gegantó i una mulasseta. El 2013 van participar a la baixada de la imatge de la Santíssima Trinitat i el 2014 es van restaurar. L’any 2015 l’entitat social va decidir crear al seva pròpia colla gegantera per tal d’afavorir l’activitat cultural de diversos joves del municipi i poder disposar d’un grup amb nous gegants i capgrossos per les seves festivitats. Així van néixer els gegants Miquel i Trinitat i els nanos de l’agricultura. El projecte va rebre el suport i finançament de l’Ajuntament de l’Espluga i el 31 de maig d’aquell any 2015 es van presentar. Els va elaborar l’artesà Joan Iniesta, del Taller Calaix de Sastre de Tortosa.
OBJECTIU 2041
La propera baixada de la imatge de la Santíssima Trinitat hauria de produir-se l’any 2041, quan es commemorarà el centenari de l’entronització de la nova imatge a l’ermita, i el cinquantenari de la baixada commemorativa de 1991. Excepcionalment, però, com ja va passar el 2013, els espluguins poden recórrer a la seva devoció quan hi hagi un motiu extraordinari que així ho requereixi.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Bou, J (1979) L’Ermita de la Santíssima Trinitat. Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga de Francolí.
Cartanyà, Immaculada (1992) Els balls parlats a la Conca de Barberà a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Estivil, Josep (1991). Cinquantenari de l’entronització de la nova imatge de la Santíssima Trinitat, els dies 31 d’agost i 1 de setembre a El Francolí, 90, octubre 91.
Farré, Filo (1992) Els darrers balls a l’Espluga de Francolí a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Lozano, X. (2013). La Baixada de la Santíssima Trinitat (2013). L’Espluga FM Ràdio.
Lozano, X. (2021). Ball de Serrallonga (desaparegut) i Els Gegants de la Trinitat i els nanos de l’agricultura. Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.
Palacín, Albert (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Roca, J. (2022). Festa Major de 1879. Primera referència del seguici popular i del ball de diables a l’Espluga, a El Francolí, juny de 2022. Casal de l’Espluga.