Ball de Moros i Cristians (desaparegut)

La representació a l’Espluga de Francolí de diferents balls parlats fins la primera dècada del segle XX (Farré, 1992) va lligada, molt probablement, a l’evolució de la tradició festiva de la Catalunya Nova, en especial del Camp de Tarragona on a partir de les festes martiriològiques originàries del segle XIII —com Santa Tecla, a Tarragona, o la de Sant Abdon i Sant Senén a l’Espluga— es desenvolupa un imaginari religiós i festiu vinculat al protocol litúrgic i directament inspirat en les tradicions teatrals hagiogràfiques medievals (Anguera, 1992) per explicar la vida de Jesús o dels sants. D’aquí sorgeixen, segons Anguera (1992) les noves peces creades durant el segle XVIII i la primeria del segle XIX basades en motlles vells, o “en la refosa de peces antigues d’una manera més aviat externa”. No queda clar l’origen espluguí dels balls parlats documentats per les festes de la Santíssima Trinitat de 1883, però probablement serien fruit d’aquesta evolució que descriu Anguera (1992) directament des de l’edat mitjana, quan sabem que els espluguins treien en processó les costelles d’Abdon i Senén i el tabernacle ple d’espígol amb la imatge dels màrtirs, acompanyats —com era habitual a les processons festives amb relíquies de sants arreu del Camp de Tarragona— de “joglars, músics i cantors”, segons recull el Llibre de Comptes de la Vila 1528-1593, citat per Roca (2002).

Terra de reconquesta

Fotografia del Ball de Moros i Cristians de Lleida, l’any 1945 (Publicada a Festes.org)

És lògic que, partint d’aquest origen medieval de la festa espluguina, la població volgués recordar d’alguna manera o altra, el seu paper en la cristianització de la Catalunya Nova durant el segle XI. D’aquí el ball de Moros i Cristians, habitual en moltes viles i ciutats situades al sud de la marca hispànica del segle XI, on els comtats catalans van conquerir les terres sarraïnes, com va fer Ponç Hug de Cervera a l’Espluga de Francolí l’any 1079, per ordre del comte de Barcelona.

D’aquestes efemèrides pràcticament llegendàries neixen els balls de Moros i Cristians, representats a Lleida des de 1789 —recuperat per últim cop el 2010, en forma de Ball d’Espases a Cervera o de ball de de Turcs i Cavallets a Tarragona. A la Conca de Barberà s’hauria representat tan a l’Espluga com a Solivella (Cartanyà, 1992). El 29 de gener de 2022 va recuperar-se el Ball de Cavallets de Valls, documentat des del segle XVIII.

La presentació de la recuperació del Ball de Cavallets de Valls, a càrrec de la Unió Anelles de la Flama, amb motiu de les Festes Decennals 2021+1. (Foto: Xavier Lozano)

Pel que fa al ball espluguí, segons recull Filo Farré (1992) de la transcripció feta pel Dr. Joan Farré i Gual d’un antic quadern, l’any 1974, se n’hauria recuperat un original molt vell i estripat, amb alguna part il·legible, però que hauria permès identificar els personatges del ball:

  • el rei cristià
  • el moro Sortibany
  • el rei moro
  • el comte de solana
  • el duc de Samora
  • lo moro Alort
  • lo marquès de Santa Creu
  • grup de moros
  • grup de cristians

Cada personatge tindria el seu parlament acompanyat d’actacions com la que transcriu Farré (1992):

Ara fan demostració com si volien peleá, mentres fan aixo toca la música, y luego diu el Reu cristia al Rey moro:

La música aniria a càrrec, segons Farré (1992) del cec de cal Teuler, que tocava el violí juntament amb el Josep de cal Xana.  Es desconeix si —com passa en diverses versions del ball arreu de Catalunya— el de l’Espluga disposava de cavallets.

Imatge del ball de Turcs i Cavallets de Tarragona, per les festes de Santa Tecla (Foto publicada a tarracofestes.blogspot.com)
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-

REFERÈNCIES:

Anguera, Pere (1992) Marc Teòric i estat de la qüestió a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Cartanyà, Immaculada (1992) Els balls parlats a la Conca de Barberà a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Farré, Filo (1992) Els darrers balls a l’Espluga de Francolí a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Manel, Rebombori Digital (2010, 4 de maig). Lleida reincorpora el Ball de Moros i Cristians al seguici de Festa Major a Festes.org.

Palacín, Albert (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Roca, J. (2002). Història de l’Espluga de Francolí. L’edat moderna. Volum IV. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.