Els sants patrons Abdon i Senén

El 30 de juliol es commemora la festivitat de sant Abdon i sant Senén, màrtirs, patrons de l’Espluga de Francolí des de 1365 (Roca, 2002), esdevenint com a Festa Major de la vila, la festivitat més antiga preservada en el temps fins a l’actualitat: 656 anys d’història. Actualment la festivitat ja no coincideix sempre amb la data del santoral, sinó que es trasllada a l’últim divendres del mes de juliol, molt pròxim sempre a la data assenyalada. Aquesta jornada és festiva local, juntament amb el dilluns següent, l’anomenat dia del Cos, l’últim dia de Festa Major. El Cos o els Cossos eren les tradicionals curses de rucs (o de cavalls) que se celebraven sempre l’última jornada de festa, juntament amb altres jocs tradicionals i popular.

Imatge de sant Abdon i sant Senén, a l’absis de l’església Vella de Sant Miquel, on s’han venerat des de mitjans del segle XIV. (Foto: Xavier Lozano)

Les relíquies dels sants

La devoció dels espluguins a sant Abdon i sant Senén es remunta al segle XIV, coincidint amb l’arribada a la vila de les dues costelles dels màrtirs del segle III (Roca i Dalmau, 1997). Segons relaten les Ordinacions de la Parròquia de sant Miquel Arcàngel de 1426, i recullen els historiadors, va ser el cavaller hospitaler Bernat Ferrer qui va portar les relíquies a l’Espluga, probablement coincidint amb la cerimònia de consagració de la nova església gòtica de Sant Miquel (actual església Vella), l’any 1365 (Roca, 2002). Des de llavors els espluguins van prometre celebrar la festivitat de sant Abdon i sant Senén, i així ha estat fins als nostres dies.

Santa Tomba de sant Abdon i Senén venerada al monestir de Santa Maria d’Arles de Tec, d’on procedien probablement les dues costelles venerades a l’Espluga. (Foto: Baldiri CC BY-SA 3.0)

Les relíquies procedien, segurament, de la Santa Tomba d’Abdon i Senén venerada encara al monestir cluniacenc de Santa Maria d’Arles de Tec, a la comarca nord-catalana del Vallespir, des d’on van repartir-se fragments d’ossos a tot el territori de la Corona d’Aragó (Roca i Dalmau, 1997). També se’n veneren relíquies a la basílica de San Marco in Campidoglio, a Roma, on hi ha una cripta dels sants.

Segons recull Carreras (2000) les dues costelles venerades a l’Espluga van ser conservades fins al 1804 al costat de dos ossos de sant Cosme i sant Damià i dues canyelles de sant Hipòlit, relíquies oficialment reconegudes. També es veneraven relíquies no oficials de sant Vicenç, sant Teodor i santa Victòria. El reliquiari de plata de sant Abdon i sant Senén va desaparèixer durant l’espoli de les esglésies de l’Espluga, per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i des de llavors ja no es disposa de cap element de veneració més enllà de les imatges.

La processó de sant Abdon i sant Senén, origen de la cultura popular espluguina

Com totes les grans festivitats de la regió geogràfica o d’influència de la zona tradicional del Camp de Tarragona, també a l’Espluga la Festa Major ha girat, durant segles, entorn de la relíquia i la veneració dels sants patrons, amb especial similitud a la veneració de les relíquies de Sant Joan, a Valls, Sant Pere a Reus i Santa Tecla a Tarragona. En canvi, a les viles veïnes de Montblanc i Vimbodí la devoció s’ha centrat entorn de la imatges trobades de la Mare de Déu de la Serra i la Mare de Déu dels Torrents. Totes aquestes festes, inclosa la festa espluguina, són d’arrel baixmedieval.

Els sants Abdon i Senén, l’últim cop que van sortir en processó, el 1997 (Foto: Joan Civit, El Francolí, setembre 1997)

Fins a l’arribada de la democràcia, l’últim quart del segle XX, l’Espluga va venerar els patrons en forma de processó cerimonial, com recullen els historiadors, les actes municipals i parroquials des del segle XIV i els programes de Festa Major. L’última de la qual es té constància data de l’any 1997. L’any 2022 se’n compliran 25 anys. Va ser una processó excepcional al voltant de l’església Nova amb motiu del 700 aniversari de l’església Vella de Sant Miquel, convocada pel llavors rector Mn. Pere Dalmau, entre altres actes. El divendres de Festa Major, la processó va sortir del temple neoclàssic, on s’havia guardat durant els últims anys la imatge històrica dels sants, va aturar-se a una capelleta amb flors i plantes habilitada al carrer de sant Abdon i sant Senén, i va endinsar-se a l’església Vella, on van entronitzar-se de nou els dos patrons.

Pel que fa a la processó tradicional, tal com recullen Roca i Dalmau (1997) procedent de les Obligacions del rector de l’Espluga de l’any 1731, la processó es feia abans de missa major, el dia de la festivitat, amb el tabernacle dels sants i la relíquia portada pel rector sota tàlem. El cerimonial es feia a petició dels regidors de la vila. Segons afegeix Roca (2002), la processó original sortia de l’església gòtica i anava fins al portal de l’Aigua (actual carrer de la Font), i la imatge dels sants s’acompanyava d’una càrrega d’espígol. Com era habitual a les processons festives amb relíquies de sants arreu del Camp de Tarragona, “es llogaven joglars, músics i cantors“, segons recull el Llibre de Comptes de la Vila 1528-1593, citat per Roca (2002). Aquest fet és l’origen de les posteriors i actuals cercaviles de cultura popular i festiva a l’Espluga, com va produir-se per la gran festa de retorn de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’ermita, el 1883, en la qual es documenta per primer cop l’existència d’un seguici festiu i popular (Farré, 1992).

Ja al segle XX, el cerimonial està documentat amb una processó solemne de tarda, el dia de la festivitat –el 30 de juliol-. L’Ofici solemne es feia al matí. Si revisem els programes de Festa Major publicats a la revista El Francolí (1921-1926) n’extraiem interessants detalls:

Els oficis solemnes: se celebraven –com encara preserven algunes viles i ciutats de l’àrea tradicional- Completes el vespre de la vigília, seguides d’una “grandiosa traca valenciana” a la sortida (El Francolí, 1921, 30 de juliol), i Ofici solemne el dia de la festa -30 de juliol- i també l’endemà. El 30 de juliol a la tarda es feien vespres i novenes dels Sants Patrons, seguides de la processó a la tarda del primer dia (dia de la festa, 30 de juliol). Segons consta a El Francolí de 30 de juliol de 1921, va participar-hi el cardenal arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer.

El portal de l’Aigua: tal com recullen Roca i Dalmau (1997) i com descriu el programa de Festa Major de l’any 1921 (El Francolí, 1921, 30 de juliol), els espluguins portaven els sants fins al portal de l’aigua (desaparegut), on tradicionalment també s’acomiadaven els difunts. Per la Festa Major de 1921 es descriu com un “Portal artísticament muntat a la Font Baixa”.

La perpetuació de les relíquies: si bé Carreras (2000) documenta que les relíquies d’Abdon i Senén van desaparèixer el 1804, la crònica de la processó del 30 de juliol de 1925 (El Francolí, 15 d’agost de 1925) les anomena:

“La processó de la tarda del primer dia es vegé ben concurreguda per homes i joves que religiosameni acompanyaren les relíquies sagrades pels principals carrers de la vila. Hi assistiren les autoritats locals en corporació i també les dues bandes de regiment i les gralles”.

Música i cultura popular: els relats anomenen les gralles, músics i cantors tant a l’edat mitjana (Roca, 2002) com al segle XX (El Francolí, 1925). Al Francolí de 1921 s’anomena també la pirotècnia: una traca valenciana després de Completes i una altra durant l’entrada de retorn dels Sants Patrons a l’església.

Programa de la Festa Major de l’Espluga de Francolí, coincidint amb els 50 anys de l’inici de la construcció de l’església Nova de Sant Miquel (Publicat a la revista El Francolí de 30 de juliol de 1921).

Durant l’etapa franquista, es mantenen els actes en honor als sants. Segons detalla el programa de Festa Major de 1954 conservat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, aquell 30 de juliol (divendres de Festa Major) es va celebrar la “Solemne processión” dels sants Abdon i Senén acompanyats d’autoritats, orquestra, grallers, ball de bastons, gegants i nanos. A les 11h del matí s’havia celebrat l’eucaristia solemne en honor als sants patrons, si bé d’actes religiosos n’hi havia també la resta de dies.

Les imatges dels Sants

L’Espluga de Francolí disposa de tres imatges de sant Abdon i sant Senén, a més d’un oli del segle XIX de propietat privada. En les múltiples representacions apareixen com a dos joves, coronats, amb ceptre reial i vestits de nobles, acompanyats de la palma o el llorer, símbol del martiri. Habitualment (no és el cas de la imatge espluguina principal del segle XVIII) s’acompanyen de productes agraris com els cereals o el raïm, ja que són considerats protectors del món agrari, ja que segons la tradició van dedicar-se a enterrar els cossos de diferents màrtirs del segle III com a llavor del floriment de nous cristians (Roca i Dalmau, 1997).

Detall de la imatge del s. XVIII de sant Abdon i sant Senén a l’església Vella de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. (Foto: Xavier Lozano)

La imatge portada fins ara en processó data del segle XVIII (Roca i Dalmau, 1997), conservada sobre una peanya. És la més antiga que es preserva a la vila, ja que va sobreviure excepcionalment a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La imatge es trobava originalment a l’altar major de l’església Vella, dedicat als sants patrons. El 1868, coincidint amb la construcció de l’església Nova, coronada amb el campanar el 1888, va estrenar-se un nou altar a l’església gòtica obra de l’escultor Feliu Ferrer, el 1868. Segons recullen Roca i Dalmau (1997) s’hi va col·locar de nou la imatge dels sants, i “a sota d’ells, dues escenes en relleu sobre la seva vida. Al costat del sagrari, a banda i banda, hi havia dues imatges més petites dels sants patrons per als actes de veneració”.

La imatge dels sants patrons (s. XVIII) vista des de darrera, on s’observa el detall de les capes de color vermell, símbol del martiri. (Foto: Xavier Lozano)

Tot el retaule va destruir-se i cremar-se al mig de la plaça de l’església l’any 1936, excepte la imatge del segle XVIII, que va guardar-se després a l’església Nova. L’any 1997, amb motiu dels 700 anys de l’inici de la construcció de l’església Vella, va organitzar-se una processó de retorn de la imatge dels sants a l’església Vella (programa de Festa Major de 1997) el divendres de la Festa Major (25 de juliol), després de l’Eucaristia Solemne, amb la participació de la Coral Espluguina. La imatge va recol·locar-se en una de les columnes de l’absis gòtic, al costat dret de Sant Miquel. A l’altra banda, ja s’hi situava la imatge de la Mare de Déu. El 2010, durant la restauració de l’absis, es va construir una nova peanya de fusta pels sants.

Després de la Guerra Civil, l’any 1944, la Parròquia de Sant Miquel va adquirir una nova imatge de sant Abdon i sant Senén per l’església Nova, on encara reposen. A diferència de la imatge antiga, en aquest cas els dos sants, d’aspecte jove, estan acompanyats d’un lleó —símbol de poder, Senén porta un gatim de raïm —com a protector de l’agricultura i és Abdon qui porta la palma del martiri sobre el cor. Amdós vesteixen robes nobles, capa vermella —color del martiri, ceptre i corona reial —símbol de noblesa i aurèola de sant. Després de la Guerra Civit també es van adquirir la resta d’imatges de la Santíssima Trinitat, de sants i marededéus pel temple neoclàssic, arrasat per la guerra.

La nova imatge de sant Abdon i sant Senén (1944) situada al creuer esquerra de l’Església Nova de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. (Foto: Xavier Lozano)

Finalment, ja en ple segle XXI, una donació particular, l’any 2016, va permetre incorporar a l’església Vella, després de la restauració de 2010, una nova imatge de sant Abdon i sant Senén d’estil barroc (s. XVII-XVIII) que va col·locar-se a la capelleta lateral del sotacor, sobre de la cartellera d’informacions parroquials. La imatge procedeix de Galícia i va ser restaurada per l’artesà espluguí Ramon Amigó, qui va construïr-los un marc i una peanya, a més de renovar els ceptres i les palmes. Els sants vesteixen túniques nobles i capes vermelles —color del martiri, aurèola de sants i van acompanyats d’una tina de raïm, com a protectors agraris.

La imatge dels sants patrons situada al sotacor de l’església Vella, cedida el 2016 per un particular. (Foto: Xavier Lozano)

Amb l’arribada de Mn. Josep M. Pairot, anys abans, s’havia col·locat al lateral de migdia, sobre de l’orgue, un domàs vermell amb la palma del martiri, propietat del rector.

El domàs del martiri, obsequi personal de Mn. Josep M. Pairot, a principis d’aquest segle, situat sobre l’orgue elèctric de l’església Vella de Sant Miquel. (Foto: Xavier Lozano)

Pel que fa a la pintura a l’oli del segle XIX, es tracta d’una obra propietat d’Antoni Carreras Casanovas, en la qual els sants aptrons prenen l’Espluga sota la seva protecció. El quadre està presidit per la Santíssima Trinitat, amb la imatge de Déu, Jesucrist i l’Esperit Sant en forma de colom. Els dos sants apareixen vestits com a reis perses i agafen amb la mà una donzella que representa l’Espluga. Amb la seva protecció l’aparten del mal, iconografiat com un arcàngel caigut (Roca i Dalmau, 1997).

El quadre, que estava penjat a l’habitació dels besavis de l’actual propietari junt amb la imatge de sant Eudald —damunt d’una calaixera de dos pisos del s. XVIII— va sortir en processó just després de la Guerra Civil, testimoni del qual n’és un petit estrip que hi ha al centre. La pintura podria ser obra d’algun pintor de la zona inspirat en el gravat del segle XVIII del qual en tenien còpia moltes cases espluguines.

Sant Abdon i sant Senén. Al·legoria a l’Espluga. Oli del segle XIX propietat d’Antoni Carreras Casanovas. Publicat a Roca i Dalmau (1997) i Carreras (2000).

Els goigs de sant Abdon i Sant Senén

L’Espluga de Francolí té goigs propis dels sants patrons escrits per Mn. Ramon Muntanyola el 1949, adaptats a gralla per Josep Prats a finals del segle XX. Durant els segles precedents sempre s’havien cantat els goigs generals dels sants.

L’estendard dels sants patrons (1923)

L’any 1923 es va estrenar l’estendard dels sants patrons, elaborat pel director de la Secció d’Arts Decoratives de la casa Jorba de Manresa, Francesc Borràs (Roca, 2005). Com es descriu a un article signat en pseudònim pels mateixos Abdon i Senén S. P., titulat El nou estendard dels S.S. Patrons a El Francolí (1923, 22 de juliol), es tractava d’un domàs vermell d’1,50 metres d’alçada per 2,50 metres d’amplada màxima, vorejat per un serrell d’or. Al centre, disposava d’una franja de setí carmesí perfilada d’or, col·locada diagonalment (imatge lateral) al llarg de 2 metres, amb una palma brodada amb perfil d’or, dos medallons amb els busts dels sants, a la part central, els noms d’Abdon i Senén. A sobre, un escut amb forma creu i la paraula FIDES (fe), i a sota, l’escut de la vila, coronat.

Al final de tot, el lema ‘Patrons de la vila, protegiu-nos’ i l’any 1923. Anava col·locat sobre una barra de fusta de 3 metres coronada per una creu cimal de metall cisellat, cordons de seda i or fi. Mn. Abdon Saragossa en parlava a El Francolí de 30 de juliol de 1923:

“No és l’esplendidesa d’un ric donant, ni la pietat d’una família agraïda ni un grup de devots en representació de la vila qui us fa l’obsequi: és la població en pes, som tots els espluguins que, acoblats per un mateix sentiment, en magnífic esplet de religiós homenatge, ens complaem a retre-us avui aquest testimoni”.

L’estendard va ser destruït per la Guerra Civil Espanyola, l’any 1936 (Roca, 2005), juntament amb la majoria de patrimoni religiós de l’Espluga.

Fotografia de l’estendard dels sants patrons de 1923, publicat a la revista El Francolí d’aquell any.

El vitrall i el llibre del 7è centenari

L’any 1997 i els anys previs l’Espluga de Francolí va viure un conjunt d’actes festius d’especial rellevància amb motiu del 700 aniversari de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Sant Miquel, l’anomenada església Vella. Segons relaten les cròniques de l’època (El Francolí, maig 1997), el rector del moment, Mn. Pere Dalmau, va convocar una comissió organitzadora d’actes culturals, cívics, socials i religiosos que van tenir un ampli seguiment, acompanyat d’un ambiciós projecte de restauració del temple que va recuperar (durant aquella dècada) les escales del campanar malmeses durant les guerres carlines del segle XIX, i el 1997 també les campanes, desaparegudes per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i obsequiades ara pel Monestir de Poblet (Guàrdia Romeu, 1997).

Les campanes de l’església Vella, restituïdes el 1997 amb motiu dels 700 anys del temple, batejades com a Ester i Cristina, nom de les filles dels seus padrins. (Foto: Xavier Lozano)

Els actes del 700 aniversari del temple van celebrar-se principalment el 25 d’abril, data d’inici de la construcció de l’edifici. A més del retorn de les campanes, com a llegat destacat es va estrenar el vitrall de sant Abdon i sant Senén, elaborat sobre la vidriera gòtica de migdia, a la façana sud de l’església de Sant Miquel. L’obra era el resultat del treball conjunt del vitraller Josep M. Bonet i de l’il·lustrador Llucià Navarro, conegut pels seus murals a l’església Nova de l’Espluga, al Casal, a l’Hostal del Senglar, al Casalet i al Museu de la Vida Rural. També va estrenar-se la nova pica baptismal obra del picapedrer local Miquel Vendrell (Guàrdia Romeu, 1997).

El vitrall dels sants Abdon i Senén, obra de Llucià Navarro i Josep M. Bonet, amb les noves campanes. (El Francolí, maig 1997)

En el terreny de la cultura popular aquell any va servir per recuperar el Ball de Bastons de l’Espluga, que des de llavors iniciava una nova etapa que ha durat fins a l’actualitat. La Coral Espluguina va interpretar els Goigs de sant Abdon i Senén, de Mn. Ramon Muntanyola i els Grallers de l’Espluga van donar solemnitat a l’acte. El 1997 també va representar-se de nou l’obra de teatre espluguina La força de la tradició, de Josep Farré i Joan Civit, inspirada en la devoció dels espluguins a la Santíssima Trinitat (El Francolí, maig 1997).

Per la Festa Major es van estrenar uns domassos de color verd o sinople amb l’escut tradicional de l’Espluga que han arribat fins als nostres dies, elaborats per cosidores locals, destinats al benefici de la restauració del temple. Pere Dalmau i l’historiador Jordi Roca van publicar el llibre Sant Abdon i Senén, patrons de la vila de l’Espluga de Francolí (1997), amb el detall de l’origen dels dos màrtirs i de la devoció espluguina. La Parròquia de Sant Miquel també va impulsar el retorn de la imatge dels sants a l’església Vella en forma de processó, per la Festa Major, recordant les que s’havien celebrat durant segles.

Després de la fita del 1997, la propera data significativa en relació amb els sants patrons serà el 30 de juliol de l’any 2065, quan es compliran 700 anys de l’arribada de la relíquia dels màrtirs a l’Espluga i per tant, de la Festa Major de la vila.

La llegenda d’Abdon i Senén

Segons recullen Roca i Dalmau (1997) a Sant Abdon i Senén, patrons de la vila de l’Espluga de Francolí, Abdon i Senén, germans segons la tradició, eren dos nobles del segle III de Córdula, ciutat de l’antic imperi persa (actual capital del Kurdistan). Aquesta zona havia estat evangelitzada per sant Bartomeu, des d’Armènia. Els dos joves haurien mantingut en secret la seva conversió al cristianisme, perseguit en aquell moment pels romans i també pels perses, que rendien culte al sol. Abdon i Senén haurien arribat a ser oficials de l’exèrcit persa en les seves lluites contra els romans.

Gravat de sant Abdon i sant Senén reproduït per la Notícia del Casal (juliol, 1980), a partir d’una impressió de 1778 de l’estampa de finals del segle XIV.

Tant els perses com els romans perseguien el cristianisme, ja que posava en dubte la divinitat i el poder dels emperadors. L’emperador romà Deci (249-251 aC) va ordenar la setena persecució general contra els cristians, combatent també l’imperi persa. En aquesta persecució els romans van decapitar el bisbe Polícron de Babilònia, a qui Abdon i Senén van enterrar com manava la fe cristiana (per la creença en la resurrecció de la carn). Els dos soldats van enterrar també altres màrtirs a Córdula, la seva ciutat, després de robar els cossos exposats pels romans, com era habitual. Aquest fet era un acte de rebel·lió contra l’emperador i de respecte als difunts màrtirs, trencant els esquemes familiars d’Abdon i Senén, procedents de llinatge noble, i per tant, inicialment obedients als emperadors.

Per això, Abdon i Senén van ser delatats i portats davant l’emperador, davant del qual van negar-se a deixar la fe cristiana per adorar els déus de l’imperi. L’emperador Deci va acabar emportant-se Abdon i Senén a Roma com a mostra de conquesta. Allà van ser tractats com a esclaus, turmentats i entregats al prefecte Valeri, qui els va jutjar. Van ser acusats de no reconèixer els déus de Roma responent: “Nosaltres ens hem ofert a Jesucrist per sempre i no a aquests que vosaltres dieu déus”.

Abdon i Senén van ser assotats i portats davant les feres. El martiri va ser el 30 de juliol de l’any 250. Segons la tradició, els lleons que havien de devorar els dos joves soldats es van comportar com anyells i no els van atacar. Per això, Valeri va fer degollar els dos màrtirs pels gladiadors. Van ser enterrats a casa del sotsdiaca Quirini i després traslladats a les catacumbes de sant Poncià, a Roma, fins al temps del papa Gregori IV (827-844), quan van portar-se a la basílica de sant Marc, repartint-se les relíquies en fragments per tot Europa.

A Santa Mara d’Arles (El Vallespir) van arribar-hi a finals del segle X quan l’abat Arnulf va anar a Roma a la rercerca de protecció després d’uns tràgics aiguats viscuts a la vall d’Arles. Segons conta la llegenda, Abdon i Senén es van aparèixer de nit a l’abat Arnulf, li van dir que Déu els destinava a posar fi dels seus mals i li van indicar on eren les seves restes, d’on en brollaria una font de sang. Les relíquies van anar a buscar-se en una processó presidida pel Papa, qui va confirmar el pronòstic de l’aparició. Durant el viatge a Catalunya (actual territori francès) les relíquies van obrar diferents miracles i curacions, i les campanes de tots els pobles repicaven soles, fins arribar al monestir d’Arles. Des d’allà dues costelles dels sants màrtirs van viatjar fins a l’Espluga a mitjans del segle XIV.

Altar dedicat a sant Abdon i sant Senén al monestir de Santa Maria d’Arles de Tec (El Vallespir) on es venera la santa tomba amb restes dels màrtirs. (Foto: Xavier Lozano)

© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021, 2 de juliol). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-

REFERÈNCIES:

Carreras, A. (2000). Història de l’Espluga de Francolí. L’edat mitjana. Volum III. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

Farré, Filo (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Roca, J. (2002). Història de l’Espluga de Francolí. L’edat moderna. Volum IV. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

Roca, J. i Dalmau, P. (1997). Sant Abdon i Senén, patrons de la vila de l’Espluga de Francolí. Parròquia de Sant Miquel Arcàngel.

Guàrdia Romeu, J (1997). 25 d’abril. L’Església Vella fa 700 anys a El Francolí, 152 (Maig, 1997)