Balls de Marcos Vicente, de la Rosaura i de la vídua Judit (desapareguts)

La tradició festiva espluguina va impregnar-se, durant el segle XIX, d’un cert aire tradicionalista i conservador que va traslladar-se també a l’escena teatral com a referent moralitzador més enllà de la religió, la política i l’educació. Això va portar a la proliferació d’una sèrie de balls que, lluny de tradició festiva catalana, impregnaven les festes d’un nou ambient marcat, entre d’altres, per la castellanització de la vida pública. D’aquesta etapa cal destacar-ne els balls de Marcos Vicente, de la Rosaura o el de la Viuda Judit, representats pels mateixos espluguins —sempre homes— a les festivitats de la població.

El Ball de Marcos Vicente

És un ball parlat interpretat històricament només per homes que a través d’una història de pirates introdueix l’element moralitzador de la lluita del bé i el mal recuperat recentment a Reus, com detallava el diari Més (Redacció, 2017): “explica la història d’aquest personatge valencià que renega dels seus i com a pirata fa mil malifetes, fins que per casualitat es retroba amb les seves filles que havia abandonat, recapacita i abandona la seva vida delictiva. Aquest ball es basa en una història de tipus llegendari entre uns pirates turcs i les seves incursions a les terres valencianes al segle XVI”.

El ball de Marcos Vicente, en cercavila a Reus, a principis del segle XX (Foto: Antoni de Cal Pelagalls – CC BY-SA 4.0)

“Divina Maria, dulse Madre prenda, más pura que el sol y las estrellas…”

Així començava el ball a l’Espluga, segons recull Filo Farré (1992) dels records enregistrats l’any 1981 de l’avi Mocatxes, Josep Saumell Queralt, de 91 anys, en una entrevista efectuada per Josep Farré i Gual. Saumell cantava encara l’anomenada “Cansión de las tres muqueres”, amb diferents canvis fets per tradició oral o mala comprensió de la llengua castellana, procedent del ball de Marcos Vicente. Joves de principis del segle XX com l’anomenat Josep Saumell o el violinista Josep Ferran ‘El Campaner‘ haurien estat receptors de forma oral de les melodies i versos d’aquest ball, procedents segurament de l’anterior violinista, l’anomenat Cec del Maset o de Cal Teuler. Segons recull Farré (1992), la tonada del ball la cantava també el jaio Tibau: “Divina Maria, dulse Madre prenda…” segons hauria documentat el 1976 Jordi Roca Armengol.

El ball de Marcos Vicente s’hauria representat almenys una vegada el 1899 a la plaça de l’Església. Aquell va ser l’any de la llegendària ‘mort del cobrador’. Segons transcriu Farré (1992) del que explicava l’avi Mocatxes (nascut després de la representació del ball), almenys hi haurien participat dues persones: Ramon del Roig, vestit de dona, i el gran del Pou de la Viuda. També hi hauria intervingut el vell de Cal Tolleta.

A més de Reus i l’Espluga, aquest ball parlat s’hauria representat a diferents municipis del Camp de Tarragona encara que l’únic on es torna a ballar és la capital del Baix (Redacció, 2017) a iniciativa de l’escola La Vitxeta.

Ball de la Rosaura

També apareix documentat a l’Espluga (Carrera, 2009 i Farré, 1992) el Ball de la Rosaura, documentat des de mitjans del segle XIX a Reus (1865, 1878 i 1892), Alforja (1879), Capafonts, Falset (1877), Riudoms (1861) i l’Espluga de Francolí (finals del segle XIX), a més de diverses poblacions del Penedès i el Garraf, i també a Cambrils on va recuperar-se el 2008. Segons relata Carrera (2009), des de llavors es representa cada any el 8 de setembre, en el marc de la Festa Major davant l’església, a peu de carrer.

Representació del Ball de la Rosaura a Cambrils, recuperat el 2008 davant l’església parroquial. (Foto: Manel Carrera Escudé / Festes.org)

Del text (en castellà) que s’utilitza a Cambrils, n’extreiem l’argument de l’obra —amb un important aire moralitzador, ubicada a Trujillo (Extremadura) on la jove Rousaura, cortesana castellana, és raptada i violada per dos fadrins que la deixen lligada a un pi. Carrera (2009) reprodueix un dels versos més coneguts del ball:

“Rosaura, como te recreas a la sombra de este pino, que somos en tiempo de calores i tu vas tremolando de frio!”

Un caçador salva a la Rosaura, que es fa monja. Els dos violadors són capturats per uns militars amb trabucs (fet que afegeix elements pirotècnics a l’espectacle).

Ball de la vídua Judit

A la llista de balls documentats a l’Espluga de Francolí el 1882 (Farré, 1992) també apareix el ball parlat de la vídua Judit, que es ballava, junt amb la resta, el primer dia de la Festa Major, com relata el Dr. Joan Farré a Farré (1992). És un ball documentat també a Rocallaura (Palacín i Plaza, 2020) en la categoria de balls d’entremès o balls populars de caràcter bíblic.

Fotografia de grup dels membres del ball de la Vídua Judit de Rocallaura, davant l’església, probablement el 1916. (Fotografia dels germans Company publicada a Estudis Altafullencs 33, p. 89-139)

S’hauria representat també al Baix Gaià, concretament a la Pobla de Montornès, durant la segona meitat del segle XIX (Morant, 2009) d’on en podem deduir que s’hauria exercit influència també a Rocallaura i des de la Serra del Tallat, a la Conca de Barberà.

El text també es representava en castellà amb vestuari bíblic. Es tractava d’un ball plenament moralitzador amb l’objectiu de generar entre els espectadors l’anomenat ‘temor de Déu’ a partir de la història bíblica de l’heroïna Judit (de l’hebreu: jueva).

© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-

REFERÈNCIES:

Anguera, Pere (1992) Marc Teòric i estat de la qüestió a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Cartanyà, Immaculada (1992) Els balls parlats a la Conca de Barberà a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Farré, Filo (1992) Els darrers balls a l’Espluga de Francolí a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Carrera, Manel (2009, 2 de juliol). Ball de la Rosaura a Festes.org.

Morant, Jordi (2009) El Ball de la viuda JuditEstudis altafullencs, [en línia], 2009, Núm. 33, p. 89-139.

Palacín, Albert (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.

Palacín, Albert i Plaza, Carme (2020) El Balls Parlats a la Conca a Plaza i Fuguet (2020). Història de la Conca de Barberà. Cultura Tradicional i Popular. Publicacions URV i Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Redacció (2017, 22 de juny) El Ball de Marcos Vicente afegeix una història de pirates a la festa a Diari Més.

Roca, J. (2002). Història de l’Espluga de Francolí. L’edat moderna. Volum IV. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

S/a (s/d). Ball Parlat de Marcos Vicente a https://agora.xtec.cat/escola-lavitxeta/ball-parlat-de-marcos-vicente/