El Ball de Bastons

La referència documental del Ball de Bastons més antiga que s’ha localitzat a l’Espluga de Francolí es remunta al 1883, durant el retorn de la Santíssima Trinitat a l’Ermita (Roca, 2005). En aquesta processó hi van participar diversos balls i espectacles típics de diferents procedències com el Ball de Bastons, i el fet que sigui l’únic del qual no s’especifica la procedència fa pensar que era propi de l’Espluga. El mateix ball s’anomena per la Festa Major del 1884. El primer document gràfic és de l’any 1912 i sembla que hi va haver una colla també el 1914 (Roca, 2005) que va durar fins el 1935 (Vilella, 1974). Hi havia dos jocs de bastoners i vestien calça curta. Per diferenciar-se uns dels altres, parells de senars, uns portaven pantalons rosats i altres de color blau, tots amb espardenyes de betes negres (Vilelal, 1974). Segons recull l’actual Ball de Bastons al seu web, la primera colla del Ball de Bastons de l’Espluga de Francolí amb referències clares dels seus membres data del 1920, però la represa va ser sobretot, després de la Guerra Civil espanyola, des del 1939 fins el 1955.

Segons Vilella (1974), l’any 1938 es va formar un nou joc de bastoners que va actuar en un concurs a Reus i va guanyar el primer premi. Després van actuar a Vilafranca del Penedès, Blancafort o el Pla de Santa Maria.

L’activitat es va reprendre el 1961 per iniciativa de Lluís Carulla i durant 12 anys va ser una secció del Casal de l’Espluga. Segons recull Vilella (1974), el 28 d’agost de 1965, amb motiu de la inauguració del Casal, van actuar els bastoners més vells amb un nou joc de gent jove reforçada amb membres de la colla vella capitanejada pel ‘Meneca’. El vestit era ja diferent: la camisa era blava i els pantalons també, amb un ribet blau o vermell segons fossin parells o senars. Les espardenyes també eren vermelles o blaves fent joc amb la faixa i el mocador.

El 1978 es va crear una nova colla desvinculada del Casal però es va dissoldre de seguida. En diferents reculls (Roca, 2005 / Vilella, 1974) s’esmenten les danses bastoneres que històricament s’havien picat a l’Espluga: La marxa llarga, la seca, la marxa nova, la Diana, la marxa de l’Espluga, la marxa reial o francesa, Pericó, Sant Joan, Tres i Clos, la Paula, la reverència, Poca Pillo i Pica-pica-pillo, Pere qui té son, la raviosa, els escurçons, la Polca o el ball nou. L’any 1997 l’actual flabiolista dels Bastoners de l’Espluga, Helena Rivero Camps, va fer un recull de les partitures de tots els balls excepte de ‘Pere qui té son’, del qual no es coneix la música (Roca, 2005).

Els Bastoners, al Casal de l’Espluga, a mitjans dels anys 60

L’11 de setembre de 1996, durant la tradicional caminada popular que es fa cada any a l’Espluga per celebrar la Diada Nacional, un grup de joves espluguins, amb Josep Maria Poca al capdavant van impulsar la recuperació del Ball de Bastons, propiciant el renaixement de la colla el 25 d’abril de 1997 en motiu dels 700 anys de l’església Vella.

La colla del Ball de Bastons recuperada l’any 1997

El 2001 es va reempendre l’escola de bastoners i el 2003 la de flabiol. El 26 de juny del 2004, amb l’ajuda de tot el poble de l’Espluga, la colla va organitzar la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. L’any 2017 l’entitat va celebrar 20 anys amb la creació d’una nova colla infantil.

El Ball de Bastons de l’Espluga amb la seva colla infantil durant la Festa Major de 2018 (Foto: EFMR)

La vinculació més important del Ball de Bastons amb els Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga ha estat a través de la seva mestra flabiolaire Helena Rivero. L’espluguina ha estat l’encarregada, des de 2014, d’il·lustrar tots els gegants i nans espluguins pels tres contes editats com a prèvia al naixement dels gegantons Terra i Pastor, el 2017. Aquest fet altruïsta la va convertir en mereixedora del Ram de la Geganta l’any 2014.

La presidenta Magda Buldó amb Helena Rivero i Antoni Carreras a la presentació d’un dels contes dels Gegants de l’Espluga

Més informació al web del Ball de Bastons de l’Espluga 

© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-

Referències

Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.

Roca, J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

Ball de Bastons de l’Espluga (s/d). Història. Web del Ball de Bastons de l’Espluga.

Vilella, M. Carme (1974). Ball de Bastons. A (s/a) Recull de l’Espluga (1974). Centre Excursionista Francolí i Parròquia de l’Espluga. D.L. T-2192-74.