L’Espluga de Francolí va ser una vila de profunda tradició castellera fins a l’entrada del segle XXI, amb diades anuals per la Festa Major, especialment, però fins i tot amb l’existència d’una colla castellera pròpia, els Xiquets de les Torres o també anomenats els Xiquets de l’Espluga, que van néixer a redós dels Xiquets de Valls, a finals del segle XIX, al mateix temps que ho feien altres colles populars a Llorenç del Penedès, Torredembarra o fins i tot les deganes colles de Tarragona o la vila de Gràcia (Ferrando i Tarès, 2003), agrupacions que han arribat fins als nostres dies.
Les PRECURSORES ACTUACIONS DELS XIQUETS DE VALLS
L’última visita dels Xiquets de Valls en l’etapa primerenca va ser per la Festa Major del 1891. Actuaven a l’Espluga gairebé de forma anual des de la Festa Major de 1858 i també, en altres ocasions, per la festivitat de la Santíssima Trinitat. En aquestes actuacions -i a tot arreu on anaven- s’hi sumaven aficionats locals que poc a poc van anar aprenent la tècnica. Cal destacar que juntament amb el seguici festiu documentat present el 1883 a la cerimònia de retorn de la imatge a l’ermita, també hi eren els castellers vallencs. Fins i tot hi ha documentada una actuació a les Masies, el 14 i 15 de setembre de 1890, a Villa Engràcia (Ferrando i Tarès, 2003).
L’arribada de la fil·loxera l’última dècada del segle XIX provocava una decadència forçosa pel món casteller. Segons detallen Ferrando i Tarès (2003) la fugida de molts vallencs cap a la ciutat a causa de la crisi agrària i l’expansió del ferrocarril va deixar sota mínims els Xiquets de Valls, que van deixar de fer castells de nou pisos i després, els de vuit. A tot arreu on havien actuat -segons detallen Ferrando i Tarès (2003), van deixar un gran nombre de castellers locals amb prou coneixements i afició per iniciar noves aventures castelleres locals. Així van néixer, per exemple, els Xiquets de Tarragona.
EL NAIXEMENT DELS XIQUETS DE LES TORRES
En aquest context, l’any 1893 va estrenar-se la colla castellera de l’Espluga de Francolí anomenada els Xiquets de les Torres. L’objectiu era seguir oferint l’espectacle casteller per la Festa Major. Qui encapçala aquest repte és, segons Ferrando i Tarès (2003) la família de Cal Biel, qui ja s’ocupava de fer venir els Xiquets de Valls a l’Espluga. Al llibre ‘Els altres Xiquets de Valls. L’exemple de l’Espluga de Francolí’ recullen el conjunt d’informacions i testimoniatge oral que ha arribat als nostres dies, davant la poca documentació de la colla i l’existència de només una fotografia.
Castells carregats: anunci d’un quatre de vuit per la Festa Major de 1897. En general, castells de set alternats amb castells de 7 i mig.
Membres de la colla: 20-30 pel tronc i 20-30 per la pinya. Segons els jornals pagats per l’Ajuntament, una quarantena de membres.
També cal destacar el paper d’una família: ‘Els Marsals‘. Van ser els fundadors dels primers grallers coneguts de l’Espluga i també havien arribat a fer castells. En total, Ferrando i Tarès (2003) recullen una vintena de noms propis vinculats als Xiquets de les Torres. També constaten la mútua col·laboració amb els Torraires de Montblanc, nascuts oficialment el 1871, malgrat els habituals comentaris batallers entre ambdues poblacions.
Els assajos i el vestuari
Segons relata la més petita dels germans de Cal Biel a Ferrando i Tarès (2003), de petita gaudia dels assajos que la colla feia a la ‘pallisseta’ on guardaven la palla, al costat de l’era. El gruix de la palla servia de coixí per si hi havia alguna caiguda.
Pel que fa al vestuari, a ‘Els altres Xiquets de Valls. L’exemple de l’Espluga de Francolí’ citen el testimoni de la mare de Cal Biel, Teresa Miquel, que explica que els castellers de l’Espluga haurien vestit l’ara tant tradicional camisa vermella dels Xiquets de Valls, 30 anys abans que es fes comuna al Vendrell, Tarragona o Valls. També relaten l’ús del mocador casteller i d’un element desaparegut actualment, les calcilles. Seria un tipus de mitjons que deixaven els dits nuus per poder treballar amb ells però protegien de fred els peus.
Les actuacions
A partir de la documentació recollida per Ferrando i Tarès (2003) s’identifiquen les següents actuacions dels Xiquets de les Torres.
- 29, 30 i 31 de juliol de 1893. Festa Major de l’Espluga.
- 30 de juliol de 1894. Festa Major de l’Espluga.
- 20, 21 i 22 d’octubre de 1894. IV Congrés Catòlic a Tarragona (primera sortida exterior).
- 28 de juny-1 de juliol de 1895. Festa Major de Reus.
- 30 de juliol de 1895. Festa Major de l’Espluga.
- 14, 15 i 16 d’agost de 1895. Festa Major de les Masies a Villa Engràcia pels estiuejants.
- 1895. Actuació a Torredembarra.
- 8 de setembre de 1895. Festes a la Masia de l’Aigua de l’Espluga.
- 30 de juliol de 1896. Festa Major de l’Espluga.
- 30 i 31 de juliol de 1897. Festa Major de l’Espluga (fotografia del 3d7 a la plaça de la Vila).
- 30 i 31 de juliol de 1899. Festa Major de l’Espluga.
- 22 d’octubre de 1900. Homenatge a Joan Cañellas pels fets de la Mort del Cobrador.
- 31 de juliol de 1902. Festa Major de l’Espluga.
- Maig de 1904. Festes de la Santíssima Trinitat a l’ermita. Última actuació documentada.
La renaixença dels castells
Tal com recullen Ferrando i Tarès (2003), l’any 1926 està documentat com l’any de renaixença de la vida castellera amb noves colles a Tarragona i el Vendrell. A l’Espluga neixen el Centre Cultural, el 1917, i la Coral Espluguina, el 1929. Això porta a una puntual reaparició dels castells a l’Espluga per la Festa Major de 1930, després de 26 anys desapareguts. Els antics castellers, amb alguns anys a sobre, actuen novament però ja requereixen per l’any seguent, el 1931, l’ajuda d’alguns xiquets de Valls, en total 17 membres de la Colla Vella, pagats per l’Ajuntament. Aquesta va ser l’última actuació dels castellers de l’Espluga. Des de llavors, l’etapa republicana, la Guerra Civil i l’arribada del franquisme no aconsegueixen fer fructificar una renaixença castellera al poble més enllà d’algunes torres anecdòtiques aixecades de forma informal per antics membres dels Xiquets de les Torres, ja d’avançada edat, com per exemple a les festes de la Santíssima Trinitat de 1957, a l’ermita (foto).
ELS CASTELLS, DES DE LA PLAÇA
El 1948 es torna a contractar una colla forània per oferir castells per la Festa Major, concretament la colla Muixerra de Valls que torna el 1950 i el 1956. El 1965 torna la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb motiu de la inauguració del Casal de l’Espluga. Ho torna a fer el 1976, per la Festa Major, i des de llavors s’inicia una llarga etapa amb certa continuïtat de diades castelleres per la Festa Major amb colles diverses -especialment els Xiquets de Valls- fins l’any 2005 (segons figura al registre de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), quan es celebra l’última exhibició castellera a l’Espluga de Francolí amb l’actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls i els castellers de Lleida.
El nou intent casteller de 2024
El 25 de juliol de 2024, el jovent espluguí va fer història, novament, aixecant dos petits castells, 120 anys després de l’última actuació oficial dels Xiquets de les Torres el 1904, i amb motiu de la recuperació de la plantada del xop a la plaça de la Vila. Curiosament, entre els impulsors de la iniciativa hi havia, novament, un dels descendents de Cal Biel, Enric Martí Griñó, actual forjador de la nissaga que va encapaçar el naixement dels Castellers de l’Espluga el 1893.
En concret es van aixecar dos petites torres humanes, un 3 de 4, amb la pinya formada per una seixantena de joves espluguins vestits amb camisa blanca, pantaló i faixa negra i gorra musca, just després de portar el xop des del Riu Sec fins al centre de la vila. El primer intent va fer-se a la plaça Montserrat Canals, on l’arbre va fer la primera aturada. El segon intent va fer-se a la plaça de la Vila, a tres quarts d’una de la matinada, després de plantar el xop en memòria de l’arbre de la llibertat de 1870 i el de la República, de 1931. En ambdues ocasions el jove Guifré Òdena va fer d’enxaneta i el castell es va descarregar.
A l’intent de la plaça de la vila, la grallera Joana Cervelló i el timbaler Jofre Saltó van interpretar, de forma improvisada, el toc de castells. Una manera de fer que castells que recorda com, molt probablement, van començar a aixecar-se les torres humanes al Camp de Tarragona, durant la segona meitat del segle XIX, amb el dubte de si aquests intents tindran continuïtat en el futur.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Ferrando, Pere i Tarès, Joan (2003). Els altres Xiquets de Valls. L’exemple de l’Espluga de Francolí. Cossetània edicions. Col·lecció l’Aixecador.