Enmig de l’aire moralitzador que prolifera durant la segona meitat del segle XIX amb la nova cultura popular i tradicional que encapçalen els balls parlats representats a l’Espluga de Francolí, destaca una de les poques mostres de feminisme i denúncia social que sobresurt en l’època al Camp de Tarragona: el ball de Sebastiana del Castillo, representat també a la ciutat de Tarragona, on va recuperar-se el 2018.
A l’Espluga de Francolí, els records de l’avi Mocatxes, Josep Saumell, recollits el 1981 per Josep Farré i Gual i documentats per Filo Farré (1992) també certifiquen el testimoni d’aquest ball parlat a la vila en el qual ell mateix hauria actuat en el paper de ‘sobrino’, segons sembla a disgust, quan tenia 20 anys —l’any 1910. Segons detalla Filo Farré, el responsable del ball era el Jaume dels Alls i va representar-se a la plaça de l’Església. Destaca l’anècdota explicada pel Dr. Joan Farré a Filo Farré (1992) en la qual narra que en una de les representacions d’aquest ball, amb la plaça plena, una tartrana va començar a baixar desbocada carrer avall en direcció a la plaça. L’animal sembla que, en veure la multitud, va aturar-se sobtadament i es va quedar amb un ensurt.
L’estudi d’Elisa Arévalo publicat l’any 2005 com a projecte de recuperació del ball de Sebastiana del Castillo conclou que aquesta dansa teatralitzada té l’orígen al sud de la península Ibèrica, segons sembla, en un romanç del segle XVIII titulat ‘Sebastiana del Castillo: Nueva y famosa relación de las atrocidades de Sebastiana del Castillo y el trágico fin de su vida después de haber muerto a su padre, madre y hermanos’. Va representar-se al Camp de Tarragona fonamentalment entre el 1854 i el 1929. Es tractà d’un ball profà de la tipologia els balls de bandolers, parlat en castellà i representat originàriament per homes, documentat a les festes patronals de Tarragona i d’altres pobles veïns (Arévalo, 2005). La recuperació del text original i l’estudi de tots els elements paral·lels com el vestuari, les coreografies o l’escenografia ha fet que aquest sigui actualment un ball viu, novament:
D’aquest estudi també se n’extreuen els principals personatges:
Sebastiana: Dona rebel que assassinà per aconseguir la seva voluntat.
Don Alonso Gutiérrez i la seva muller: Senyors feudals.
Juan González del Pino: Jovencell granadí de classe popular. En algun text, figura com un pastoret de cabres, fidel criat de la família.
Dos germans de Sebastiana: Senyors benestants de classe alta.
Nebot: Servent
Capità de bandolers i quatre bandits: Classe marginal.
Corregidor i quatre guàrdies: Representen l’Autoritat.
Don Pedro Jacinto: Jutge de Ciudad Rodrigo (Salamanca).
L’any 2018, per les festes de Santa Tecla de Tarragona, l’associació de la Mulassa —per celebrar el 30è aniversari de la recuperació d’aquest element— va aconseguir recuperar el ball parlat de Sebastiana del Castillo. Segons narrava la televisió local Tac12, la primera representació va omplir la plaça de les Cols de gom a gom per gaudir d’aquest espectacle d’arrel tradicional, amb música en directe i pròpia, ball i teatre popular:
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Arévalo, Elisa (2005). Els balls parlats perduts del seguici popular de Santa Tecla. Recuperació del ball de Sebastiana del Castillo. Tinet.cat.
Farré, Filo (1992). Els darrers balls a l’Espluga de Francolí a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Tac12 (2018, 19 de setembre). La recuperació del Ball de Sebastiana del Castillo, un clam feminista per Santa Tecla. Publicat a Tac12.tv.