Balls de Joan Portela, de Marcos Vicente, de la Rosaura i de la vídua Judit (desapareguts)

La tradició festiva espluguina va impregnar-se, durant el segle XIX, d’un cert aire tradicionalista i conservador que va traslladar-se també a l’escena teatral com a referent moralitzador més enllà de la religió, la política i l’educació. Això va portar a la proliferació d’una sèrie de balls que, lluny de tradició festiva catalana, impregnaven les festes d’un nou ambient marcat, entre d’altres, per la castellanització de la vida pública. D’aquesta etapa cal destacar-ne els balls de Joan Portela, de Marcos Vicente, de la Rosaura o el de la Viuda Judit, representats pels mateixos espluguins —sempre homes— a les festivitats de la població.

El Ball de Joan Portela

Aquest ball apareix documentat per Roca (2022) a partir de l’article d’un estuejant de Barcelona publicat al setmanari La Campana de Gràcia, el 24 d’agost de 1879. En aquest article s’anomena per primer cop el ball de diables, però també tres balls parlats, entre els quals el de Joan Portela. Participaven a la processó del 30 de juliol amb les relíquies dels Sants Patrons. Hi anaven dos o tres homes vestits de toreros i un home amb vestit de ‘cantinera de campanya’. Duien pistoles, revòlvers, fusells o escopetes per lluitar contra els carlins de la muntanya: “tiraven tirs frente a frente de les persones que estaven distretes contemplant aquella moixiganga”. Segons Roca (2022) en aquest ball els actors anaven vestits a l’andalusa, amb trabucs.

El Ball de Marcos Vicente

És un ball parlat interpretat històricament només per homes que a través d’una història de pirates introdueix l’element moralitzador de la lluita del bé i el mal recuperat recentment a Reus, com detallava el diari Més (Redacció, 2017): “explica la història d’aquest personatge valencià que renega dels seus i com a pirata fa mil malifetes, fins que per casualitat es retroba amb les seves filles que havia abandonat, recapacita i abandona la seva vida delictiva. Aquest ball es basa en una història de tipus llegendari entre uns pirates turcs i les seves incursions a les terres valencianes al segle XVI”.

“Divina Maria, dulse Madre prenda, más pura que el sol y las estrellas…”

Així començava el ball a l’Espluga, segons recull Filo Farré (1992) dels records enregistrats l’any 1981 de l’avi Mocatxes, Josep Saumell Queralt, de 91 anys, en una entrevista efectuada per Josep Farré i Gual. Saumell cantava encara l’anomenada “Cansión de las tres muqueres”, amb diferents canvis fets per tradició oral o mala comprensió de la llengua castellana, procedent del ball de Marcos Vicente. Joves de principis del segle XX com l’anomenat Josep Saumell o el violinista Josep Ferran ‘El Campaner‘ haurien estat receptors de forma oral de les melodies i versos d’aquest ball, procedents segurament de l’anterior violinista, l’anomenat Cec del Maset o de Cal Teuler. Segons recull Farré (1992), la tonada del ball la cantava també el jaio Tibau: “Divina Maria, dulse Madre prenda…” segons hauria documentat el 1976 Jordi Roca Armengol.

El ball de Marcos Vicente s’hauria representat almenys una vegada el 1899 a la plaça de l’Església. Aquell va ser l’any de la llegendària ‘mort del cobrador’. Segons transcriu Farré (1992) del que explicava l’avi Mocatxes (nascut després de la representació del ball), almenys hi haurien participat dues persones: Ramon del Roig, vestit de dona, i el gran del Pou de la Viuda. També hi hauria intervingut el vell de Cal Tolleta.

A més de Reus i l’Espluga, aquest ball parlat s’hauria representat a diferents municipis del Camp de Tarragona encara que l’únic on es torna a ballar és la capital del Baix (Redacció, 2017) a iniciativa de l’escola La Vitxeta.

Ball de la Rosaura

També apareix documentat a l’Espluga (Carrera, 2009 i Farré, 1992) el Ball de la Rosaura, documentat des de mitjans del segle XIX a Reus (1865, 1878 i 1892), Alforja (1879), Capafonts, Falset (1877), Riudoms (1861) i l’Espluga de Francolí (des de 1879), a més de diverses poblacions del Penedès i el Garraf, i també a Cambrils on va recuperar-se el 2008 i a Valls, el 2022.

A l’Espluga apareix documentat a l’article localitzat per Roca (2022) al setmanari La Campana de Gràcia del 24 d’agost de 1879, per la processó de sant Abdon i sant Senén. Un estuejant descriu “un jove, bon mosso, amb un ram de pi guarnit de cintes virolades: detràs d’aquest, una nena amb lo vestit de la primera comunió i un punyal a la mà”.

A Cambrils (Carrera, 2009), es representa novament cada any el 8 de setembre, des del 2008, en el marc de la Festa Major davant l’església, a peu de carrer.

Del text (en castellà) que s’utilitza a Cambrils, n’extreiem l’argument de l’obra —amb un important aire moralitzador, ubicada a Trujillo (Extremadura) on la jove Rousaura, cortesana castellana, és raptada i violada per dos fadrins que la deixen lligada a un pi. Carrera (2009) reprodueix un dels versos més coneguts del ball:

“Rosaura, como te recreas a la sombra de este pino, que somos en tiempo de calores i tu vas tremolando de frio!”

Un caçador salva a la Rosaura, que es fa monja. Els dos violadors són capturats per uns militars amb trabucs (fet que afegeix elements pirotècnics a l’espectacle).

Ball de la vídua Judit

A la llista de balls documentats a l’Espluga de Francolí el 1882 (Farré, 1992) també apareix el ball parlat de la vídua Judit, que es ballava, junt amb la resta, el primer dia de la Festa Major, com relata el Dr. Joan Farré a Farré (1992). És un ball documentat també a Rocallaura (Palacín i Plaza, 2020) en la categoria de balls d’entremès o balls populars de caràcter bíblic.

S’hauria representat també al Baix Gaià, concretament a la Pobla de Montornès, durant la segona meitat del segle XIX (Morant, 2009) d’on en podem deduir que s’hauria exercit influència també a Rocallaura i des de la Serra del Tallat, a la Conca de Barberà.

El text també es representava en castellà amb vestuari bíblic. Es tractava d’un ball plenament moralitzador amb l’objectiu de generar entre els espectadors l’anomenat ‘temor de Déu’ a partir de la història bíblica de l’heroïna Judit (de l’hebreu: jueva).

© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2022). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-