Durant el segle XIX l’Espluga de Francolí comptava amb un conjunt de balls parlats i populars que es dansaven principalment el primer dia de la Festa Major en un enfustat (escenari) ubicat a la plaça de l’Església (davant l’antiga casa de Cal Forçó, ara enderrocada per donar pas a la travessera de Poblet), encara que abans s’haurien ballat a la plaça de la Vila pel respecte que tenien els espluguins a l’antic fossar de la Vila, situat entre l’església Vella i l’Antic Hospital on es van enterrar els difunts fins el 1814 (Farré, 1992). Les primeres referències documentals es situen en un article del periòdic La Campana de Gràcia de l’any 1879 localitzat aquest 2022 per Jordi Roca i Armengol.
El ball més eixordador i pirotècnic
Un dels balls documentats el 1879 és el Ball del Serrallonga, que apareix també a les cròniques de la gran festa de retorn de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’ermita, el 1883, en la qual es documenta per primer cop l’existència d’un seguici festiu i popular (Farré, 1992). A La Campana de Gràcia (Roca, 2022) s’esmenta que en aquest ball hi participava un pagès amb espardenyes vestit de monja, amb barba darrera el vel. Segons Roca era una representació típica del dimoni disfressat de dona pròpia d’aquest ball.
Segons defineixen els catàlegs festius de ciutats com Vilafranca del Penedès o Tarragona, on el ball de Serrallonga segueix actiu en l’actualitat, es tracta d’un ball de bandolers inspirat en la figura de Joan de Serrallonga. Els balladors porten un trabuc que disparen amb pólvora i un fort espetec mentre ballen. A Vilafranca del Penedès va sortir per primer cop el 1820.
A l’Espluga aquests balls de plaça van dansar-se fins els anys 1910-1912. Entremig de les representacions es feien parades i un home (primer el Josep del Xana i després el cec de cal Teuler) tocaven el violí i els altres actors marcaven uns passos de dansa (Farré, 1992). També expliquen les cròniques del Dr. Joan Farré i Gual, de Cal Gamell, el 1974 recollides per Filo Farré Anguera (1992) que a l’hora de dinar els balladors passaven -amb el mateix vestuari de les representacions- casa per casa a recollir “el dit llevant de taula” pronunciant la paraula “llacència” i parant la barretina a cada comensal del dinar de Festa Major (Farré, 1992).
L’ACCIDENT MORTAL DE 1883
Explica Filo Farré (1992) al seu article a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català) que durant el segle XIX hi havia a l’Espluga una gran afició a la pirotècnia i que el lloc preferit dels espluguins era el tancat de la Closa, l’horta parroquial on a finals de segle va construïr-se l’església Nova de Sant Miquel. El 20 de maig de 1883, durant les festes de retorn de la Santíssima Trinitat a l’Ermita, va tenir lloc un greu accident durant l’espectacle de focs artificials justament al cadafal que hi havia col·locat pel Ball de Serrallonga. Segons detallava el 1990 el Dr. Joan Farré i Gual en una entrevista recollida per Filo Farré (1992) “després de tirar molts coets i petards explotava finalment una gran traca. La gent, al voltant i al damunt de la tarima va perdre el control, fet que va ocasionar l’ensorrament del cadafal muntat sobre bótes de vi i amb taulons de fusta”. Segons les cròniques hi va haver morts i molts ferits.
“Com apenas hi ha festa que s’acabi ab pau y alegria no’s vá termiá la present sens que’s tingués que lamentar varias desgracias. Se obrá en la Closa un tablado per fer allí lo ball de Sarrallonga sens advertir los que’l plantaren que en una hora determinada tindria que sostenir ungran pes. A la nit del dia 20 se disposaren en la mateixa Closa varias pessas de fochs artificials y com eren tantissims los expectadors, de aqui que puijaren molta gent al tablado abocantse tots á un extrem y no se habia encara terminat lo disparo dels fochs artificials cuand se desprengué lo tablado poch a poch donant temps per fugir moltas personas que hi havia al seu alrededor, pero á pesar de aixó al caurer les antenas no se habia pogut apartarse tothom y causaren varias desgracias. Alguns ferits, altres contusos, una dona morí casi al acte…., una altra dona de la Riba mori també á consecuencia de una ferida…, sumant entre tot los que quedaren perjudicats alguns catorze ó quinze”.
Mn. Ramon Fàbregas Dalmau (1883). Festa de la Sma. Trinitat 1883 a Crónica y registre de la I. P. de S. Miquel A. de la vila de Espluga de Francolí. P. 34 i 35. Arxiu Parroquial. Recollit per Filo Farré (1992).
Sembla que Joan Amades recull al Costumari Català que aquest incident va produir-se durant el ball de Serrallonga, tot i que realment -com aclareix Filo Farré (1992)- només va ser damunt l’enfustat habilitat per aquest ball, indicant també que a causa d’això no van deixar-se de representar, com insinua Amades.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2022). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Farré, Filo (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Roca, J. (2022). Festa Major de 1879. Primera referència del seguici popular i del ball de diables a l’Espluga, a El Francolí, juny de 2022. Casal de l’Espluga.