La plantada del Xop és una històrica festa reivindicativa espluguina recuperada el 2024 per un col·lectiu de joves en referència a les històriques plantades de l’arbre de la llibertat durant el Sexenni Democràtic i durant la Segona República. El 25 de juliol de 2024 va tornar-se a celebrar, durant els actes de l’Aixecada, la primera nit de la Festa Major de sant Abdon i sant Senén, en un ambient de germanor i cultura popular multitudinari.
Els origens de la festa
Com va llegir-se en la lectura del manifest, a càrrec de Joan Isern, segons la documentació recollida per l’historiador Jordi Roca Armengol, la festa de la plantada d’un arbre com a símbol de llibertat té els seus origens en la Guerra de la Independència dels Estats Units d’Amèrica (1775-1783), estesa després a Europa a partir de la Revolució Francesca (1789-1799). A Catalunya va arribar coincidint amb la revolució de Setembre de 1868, amb la qual naixia l’anomenat Sexenni Democràtic, el primer intent d’establir la democràcia a l’estat espanyol, suposant la fi del regnat de la reina Isabel II, l’arribada de la I República i acabant amb la restauració borbònica i la posterior i tercera Guerra Carlina (1872 al 1876).
A l’Espluga de Francolí es va plantar un xop al mig de la plaça de la Vila, l’any 1870, com a símbol de la unió del poble i del desig de poder prendre decisions amb autonomia, en moment de tanta transcendència política.
Just en aquell moment s’estava construïnt l’església nova de Sant Miquel (Roca, 2000), i la plantada del Xop va afectar directament el moment de la seva consagració, prevista pel 15 de gener de 1871, en què el vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, Joan Grau, va arribar a l’Espluga en tren, la nit abans, rebut per les autoritats religioses amb ciris i atxes, i en passar per la plaça de la Vila i veure plantat l’arbre de la llibertat, va negar-se a consagrar l’església nova i va tornar a Tarragona sense fer-ho. Després de mesos de negociacions, per la Festa Major d’aquell any, el rector Josep M. Català, va rebre el permís per fer-ho ell mateix, però no es va enviar cap representant episcopal, imposant restriccions per l’ús de la nova església (només s’hi podia fer la missa major) que van acabar quan, amb l’incendi i destrucció del campanar de l’església vella per la tercera Guerra Carlina (1873), el temple gòtic va entrar en desús de forma forçada.
El 1931, durant la 2a Republica (1931-1939), cada 1r de maig es va plantar de nou l’arbre de la llibertat, al mig de la plaça de la República (plaça de la Vila), representant la llibertat de la nació i la reivindicació dels drets i llibertats laborals, amb la reclamació de la jornada laboral justa. L’anomenat ‘arbre de maig’, festa que s’ha preservat en diverses poblacions catalanes, es mantenia a la plaça fins la Festa Major, però aquest acte va deixar de celebrar-se amb l’entrada de la Guerra Civil espanyola.
A banda, la plantada del xop també fa referència a una altra festa desapareguda: la festa de l’abre, iniciada el 1923 pel mestre Martí Poch, a la plaça de l’Església, recuperada de nou el 1973 per les escoles espluguines, el 1981 pel grup Rialles del Casal i el 2009, de forma puntual, per l’Associació Juvenil Auvënguen.
El nou ritual de la plantada
En aquesta ocasió, i en un context completament diferent, la plantada del Xop sorgeix d’un col·lectiu de joves movilitzat inicialment a causa del Referèndum d’Independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 i les posteriors mobilitzacions per la sentència que va condemnar els polítics impulsors i que va portar a la celebració a l’Espluga d’un conjunt de concerts reivindicatius sota el lema ‘No Callarem’, derivant, finalment, al naixement d’un festival de música, amb el mateix nom, l’any 2022. Aquesta movilització juvenil ha derivat a altres accions, com la recuperació de la festa de la plantada de l’arbre de la llibertat.
En aquest cas, però, s’ha buscat un nou significat a la festa, per la vinculació del xop amb l’aigua, com a abre de riu, després de la riuada del Francolí de 22 d’octubre de 2019 i del fort episodi de sequera que l’ha seguit. Per fer-ho possible, s’ha dissenyat el nou ritual, batejat com ‘L’Aixecada’:
La talada: a la tarda de la vigília de la Festa Major, talada de l’arbre al riu, a càrrec del pastor de les Ovelles Esgarriades i trasllat a la plaça de Montserrat Canals.
El sopar de germandor: amb totes les entitats de cultura popular, el consistori i la pregonera, al Jardí dels Francolins.
La cercavila nocturna: a les 23.30h, trasllat del xop fins a la plaça de la Vila amb tot el seguici popular: ball de diables i senglars, gegants i nanos de la Santíssima Trinitat, Grallers de l’Espluga, gegants neolítics, nanos de l’Espluga, ball de bastons i finalment, el xop, amb els seus portadors (i el pastor, damunt del tronc), el grup de música folk i les autoritats.
L’entrada a plaça: al punt de la mitjanit, entrada de tot el seguici a la plaça de la vila, i al final, entrada del xop i preparació per la seva plantada.
La plantada: moment de màxima concentració i silenci, per tal d’encastar l’arbre al forat que s’ha habilitat al mig de la plaça, estirat per cordes des dels balcons i empès des de baix per falques, troncs i escales.
El cant dels Segadors: cant de l’himne nacional de Catalunya al voltant de l’arbre.
Esclat de festa i cultura popular: ball del Senglar de l’Espluga, dels gegants de la Trinitat, dels gegants neolítics i dels bastoners.
Lectura del manifest i enlairament d’un castell: seguit del repartiment del xopet, la beguda de la festa, i balls i cants tradicionals a la plaça.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2024). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Roca i Armengol, Jordi (2000). Història de l’Espluga de Francolí. El Segle XIX.