La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel i l’Hípica Francolí van recuperar el diumenge 15 de gener de 2023 l’acte de benedicció dels animals a l’Espluga de Francolí i els tres tombs pels carrers de la Closa, amb motiu de la festa de Sant Antoni abat, patró del bestiar, els pagesos i els traginers, que se celebra el 17 de gener. En aquest cas, va acordar-se avançar la festa a diumenge per fomentar la participació, tot i que tradicionalment se celebrava el dia del Sant i es feia un sol tomb pel centre de la vila.
A la una del migdia aproximadament, després de la missa dominical, va tenir lloc al pòrtic de migjorn de l’església vella, la benedicció d’animals i el repartiment de panets beneïts durant la missa, gentilesa del forn de pa de Cal Tullet, portats per un grup d’infants de la vila amb el vestuari tradicional.
El primers tres tombs d’aquesta nova etapa van transcórrer pels carrers de sant Antoni, les Sortetes, Sor Maria Torres, sant Blai i sant Abdon i sant Senén, amb la participació de les cavalleries locals del club hípic Francolí, amb un carro de la col·lecció del Pessebre Vivent portant el Sant, el repic manual de campanes i els Grallers de l’Espluga.
L’Espluga va perdre la festa de sant Antoni, originària del segle XIX, fa prop de 4 dècades, amb l’avançament de la tecnologia agrícola i la paulatina desaparició del bestiar agrari (segons Roca, 2005), passant a convertir-se en un acte de benedicció dels animals de companyia, que també va acabar desapareixent. Segons Roca (2005), a la vila, els tres tombs es feien, com marcava el calendari, el dia del sant, el 17 de gener.
L’origen de la vida contemplativa
Sant Antoni abat, també conegut com sant Antoni del porquet (per l’animal que l’acompanya en la seva iconografia), va ser un anacoreta solitari, egipci i orfe, del segle III, que va repartir la seva fortuna entre els més necessitats i va dedicar-se a la vida contemplativa al desert, on s’explica que va haver d’enfrontar-se a les temptacions diabòliques. És un sant molt venerat als països catalans on se’l considera “pare de tots els monjos”. Vesteix roba de sac, un bàcul amb una campana, el símbol de la lletra grega Tau (símbol de l’arxidiòcesi de Tarragona) i un porquet com a acompanyant.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2023, 17 de gener). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Roca, J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. Segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.