La presentació del llibre ‘Roc Ponent’ sobre els Cervera obre oficialment l’aniversari dels gegants i nans

La presentació de la novel·la històrica ‘Roc Ponent’, d’Antoni Carreras i Casanovas, ha estat el preludi dels actes centrals de celebració dels 75 anys dels gegants i nanos vells de l’Espluga, per poder conèixer a fons qui eren els Cervera i el seu temps. El context en el qual va fundar-se l’Espluga de Francolí, i d’on agafen el nom els gegants estrenats el 1947 però batejats el 1986 com a Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany, els primers Senyors de la vila.

L’acte ha estat organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga amb la col·laboració de la llibreria papereria Índex i l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans.

‘Roc Ponent’ (Editorial Circulo Rojo SL) és la primera novel·la d’Antoni Carreras després de desenes de publicacions de caire acadèmic i històric. Ens porta als orígens de l’Espluga medieval, en concret a la Vall de Castellfollit, endinsant-nos en la trama familiar dels Cervera dins el comtat de Barcelona entre els segles XI i XII.

Carreras ha convertit en novel·la els fets històrics protagonitzats per Ponç de Cervera, senyor de l’Espluga Sobirana de Francolí, fill de Ponç Hug i Beatriu, primers senyors de la vila a qui els comtes de Barcelona van entregar la carta de població de l’erm de l’Espluga l’any 1079. Ha donat vida al seu fill Ponç i a la filla del comte Ramon Berenguer III, Almodis, a qui el senyor de l’Espluga Sobirana va raptar enmig d’una història d’amor i passió que va portar-los als peus de Castellfollit, refugiant-se en un vilatge musulmà situat a la base del Roc Ponent, que dona nom a la novel·la.  Almodis esdevé un personatge clau en plena època de lluita entre cristians i musulmans a les muntanyes de Prades i Siurana, en plena expansió del comtat de Barcelona.

Implicat en la història local i en els projectes de cultura popular

Antoni Carreras és llicenciat en Dret i doctor en Geografia i Història; professor ad honorem de Dret Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili, pel qual ostenta el premi (2017) Jaume Vicenç Vives de la Generalitat a la qualitat docent i el premi (2019) del Consell Social de la URV a la Qualitat Docent. Des de ben jove s’ha dedicat a estudiar l’origen històric, arqueològic, geològic i antropològic de l’Espluga i la Conca, amb especial atenció a la prehistòria i a l’edat mitjana, les seves especialitats. També als monestirs del Cister. Com a president del Centre d’Estudis Locals ha impulsat nombroses publicacions i estudis per deixar testimoni de totes i cada una de les investigacions històriques sobre la vila i el seu entorn.

D’entre la multitud d’acció en pro de la història i el patrimoni local, destaca la seva vinculació amb el món dels gegants. L’any 2007, quan el projecte dels gegants neolítics (Xavier Lozano) va guanyar el concurs d’idees convocat per l’Ajuntament, va prestar el seu assessorament perquè les noves figures d’adeqüessin als criteris històrics del neolític.  

Els anys 2015 i 2016 va convertir en conte, amb una gran il·lusió, la història i simbolisme dels gegants de l’Espluga: del Ponç Hug i la Beatriu, com a fundadors de la vila; i del Gorg i l’Spluc i els seus fills, com a símbol dels primers pobladors estables. Ho va fer al costat de les il·lustracions de la bastonera Helena Rivero.

L’any 2017, va prestar de nou el seu assessorament històric al projecte dels gegantons neolítics Terra i Pastor. Cal dir que els noms dels cinc neolítics: Gorg, Spluc, Blat, Terra i Pastor, van ser proposats per ell mateix, com a bon padrí.

És l’autor, junt amb Jordi Roca, de la Història de l’Espluga de Francolí i de la seva versió reduïda, la Breu Història. Una enciclopèdia única que ens permet tenir a l’abast, cada dia i de forma cronològica, els fets més rellevants d’aquest lloc on vivim, des de la seva formació natural fins el final del segle XX. També ha estat coordinador de la Història de la Conca de Barberà, concretament del volum sobre les arrels del passat. 

A partir de 1983, va impulsar al capdavant d’un bon grup d’espluguins amants de la seva vila un conjunt de projectes històrics i turístics que han deixat empremta fins als nostres dies: la museïtzació i obertura al turisme de la Cova de la Font Major, primer, de la Cova del Castell i de la Cova de la Vila, i el projecte d’adequació de l’entorn amb un poblat neolític o la rehabilitació del Freginal de forma tematitzada; La restauració de l’església vella de Sant Miquel en el marc dels actes dels 700 anys amb tota la comissió prorestauració; la museïtzació del Celler Cooperatiu i de la nostra història medieval com a ideòleg i impulsor de la Ruta Templera i Hospitalera, innovadora pel que fa a l’ús de la realitat virtual. 

Per tot això, l’any 2017 l’Ajuntament de l’Espluga amb el suport de nombroses entitats i institucions, li va concedir la Medalla de la Vila, una de les principals distincions d’honor que pot rebre un espluguí. Aquell dia ens va dir: “el meu gran somni ha estat l’Espluga, m’he vinculat al poble en cos i ànima, m’he fet meu el seu paisatge i les seves entranyes” i “primer he posat per davant l’Espluga, per això he col·laborat amb tothom”.