L’Espluga de Francolí disposa actualment de 15 capgrossos procedents de diversos tallers i de diverses èpoques, tot i que la meitat són de mitjans del segle XX, procedents del taller Ingenio de Barcelona.
Són un dels elements més antics de la cultura popular espluguina en actiu de forma continuada, amb més de 70 anys d’història. Els nanos de l’Espluga són capgrossos, i no nans com diu el seu nom, però la tradició popular els ha batejat així des de sempre, hi per això se’n conserva la denominació de “nanos”.
LES 15 FIGURES | FES DE NANO | L’HOME DELS NASSOS
La història
Inicialment l’Espluga ha tingut sempre 6 capgrossos de personatges de l’imaginari popular propis de la postguerra civil espanyola. Els primers capgrossos que va adquirir l’Ajuntament de l’Espluga el 1947 van ser els dos massers (o tricornis, tot i que sense barret fins el 1982) i el vell i la vella. Van arribar juntament amb el gegant i la geganta, procedents de la casa Ingenio de Barcelona, d’on van sortir molts capgrossos i gegants per pobles de Catalunya, amb el mateix motllo.
Per obtenir els diners per la compra d’aquests elements festius, en plena postguerra civil, l’Ajuntament va carregar una pesseta (0,006 cèntims d’euro) de cada cartilla de racionament a tots els veïns de l’Espluga. Uns anys després es va comprar el turc i la cubana (o gitana), i a principis dels anys 80 (probablement any 1983 a proposta del regidor de Cultura Raül Saperas), els tres germans Marx.
Fins mitjans dels anys 90, aquests capgrossos anavem vestits amb túniques de roba estampades, sense detalls particulars. A finals de segle XX però, es van adquirir nous vestits adients per cada capgròs. També a mitjans anys 90 es va incorporar un nou capgròs, el Sol de Rialles, cedit per la Fundació d’Espectacle Rialles, però que pel seu pes considerable, i perquè Rialles ja no existeix a l’Espluga, jo no s’utilitza per les festes.
L’any 2003, la quinta d’espluguins que celebrava els 40 anys va regalar a l’Ajuntament un capgròs que representava el personatge de dibuixos animats “Cleo”, propi de l’època d’infants dels espluguins que van realitzar-lo. Finalment, el 27 de maig de 2006 l’Agrupament Escolta L’Estornell de l’Espluga va batejar icedir a l’Ajuntament tres capgrossos, el Senén, que representa un nen escolta, l’Abdonina, que representa una nena escolta, i l’Estorni, que representa un estornell. El 2013 es va estrenar ‘El Rovelló’ en homenatge a l’escriptor resident a vila, Josep Vallverdú.
L’any 2004, amb motiu dels 60 anys (mal calculats, des de 1944 enlloc de 1947) dels Nanos de l’Espluga, es van editar uns penyics de cava commemoratius, amb les cares dels capgrossos.
El Ball de Nans
Si bé els primers capgrossos van arribar a l’Espluga el 1947, no va ser fins el 1995 quan van tenir un ball oficial. Va ser compost pel llavors president dels Grallers de l’Espluga, Josep Prats. S’interpreta i es balla cada Festa Major. Inclou una introducció amb percussió i quatre parts (dues ràpides i dues lentes).
Les rèpliques
El febrer del 2016 l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga va iniciar el projecte de reproducció dels 9 capgrossos històrics de l’Espluga. L’Ajuntament, propietari dels capgrossos, l’ha finançat en compliment del conveni que té amb l’entitat portadora.
L’objectiu era evitar el continuat deteriorament d’aquests elements festius de cultura popular i fer més còmode la tasca dels portadors actuals, tots adults, que el 2016 van iniciar una nova etapa del grup de nans de l’Espluga. El projecte va aprovar-se el 2015, amb l’objectiu inicial de restaurar les figures antigues. El seu estat i el fet que estiguin elaborades amb cartró-pedra va fer decantar la proposta cap a la construcció de noves rèpliques de resina i fibra de vidre. L’autor de les primeres rèpliques ha estat l’artesà montblanquí Eugeni Tarragó amb la col·laboració altruïsta de l’artesà espluguí Josep Maïllo en la pintura dels elements.
El problema dels portadors
L’elecció de les persones encarregades de fer ballar els Nanos de l’Espluga sempre ha estat una dificultat. Tot i ser un dels elements més antics que s’ha mantingut en actiu des de la seva arribada el 1947, la mobilitat de les persones portadores ha estat una constant. Durant dècades se n’han ocupat infants o adolescents a redòs de l’Ajuntament de l’Espluga i la Colla Gegantera, que fins a finals dels anys 90 rebien una petita paga econòmica per fer-ho.
Quan a finals del segle XX el grup va passar a dependre del voluntariat, la dificultat per trobar persones portadores va ser major. El mal estat dels capgrossos i el seu pes (pensat per persones adultes) va fer prendre la decisió a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans -gestora del grup des de 2013- de crear un grup d’adults portadors que en garantís l’estabilitat. El 2019 el grup es va dissoldre quedant només quatre persones de la vintena que s’hi havien apuntat els anys anteriors.
Tan el 2018 com el 2019 es va emprendre una campanya per trobar noves persones i evitar la desaparició del grup, aconseguint fins a 12 portadors per la Cercavila Gran de Festa Major. El 2019, es va baixar l’edat mínima als 12 anys, tot i que van acabar entrant portadors de 10 anys.
Per fer possible que almenys els 12 principals Nanos de l’Espluga sortíssin per la Festa Major es va organitzar un assaig obert a la piscina municipal, el 14 de juliol de 2019, on van inscriure’s 4 noves persones.
El problema per trobar persones portadores va generar un fort impacte als mitjans de comunicació del Camp de Tarragona que se’n van fer ressò en diferents reportatges digitals, de premsa escrita, ràdio o televisió.
ELS NANOS INFANTILS
El 25 de juliol de 2022 la presidenta de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, Mar Gili, va signar la cessió de 6 capgrossos infantils propietat de Ferran Civit Martí i família perquè puguin sumar-se al patrimoni festiu de la vila. Es tracta de la reproducció en petit dels nanos dels germans Marx: Grouxo, Harpo i Chico, com els que va adquirir 1983 l’Ajuntament de l’Espluga. També hi ha un sol, un vell mongol i un pagès espluguí amb gorra musca, de mida més gran. Ara l’entitat treballa per incorporar-los al seguici festiu espluguí.
LES 15 FIGURES | FES DE NANO | L’HOME DELS NASSOS
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2018, 28 d’octubre). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí (G43494855)
REFERÈNCIES:
Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.
Miralles, J. (s/d). Recerca (en execució) per l’estudi dels gegants de la casa Ingenio. Arxiu Ferragut. Pendent de publicació.
Roca, J. (2006). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.
Fonts orals: Josep Lluís Torre, Josep M. Martínez i Jordi Batet