El ball de diables està documentat a l’Espluga almenys des de la Festa Major de sant Abdon i sant Senén de 1879 (Roca, 2022), quan apareixen descrits en un article al setmanari La Campana de Gràcia de Barcelona (24 d’agost de 1879) on un desconegut estiuejant de Barcelona, esmenta clarament la formació del seguici i l’existència ja del ball de diables, però no del ball de bastons, fet que el converteix actualment en l’element viu del seguici més antic documentat, abans de les festes de la Santíssima Trinitat de 1883.
En concret, hi ballaven 12 o 14 diables amb “trajes de colors bigarrats, banyes vermelles i les cues corresponents”. Segons la crònica “la gent al veure’ls reia”. “Los dimonis de l’Espluga duien bastons llargs i a l’extrem coets i carretilles que encenien amb molta freqüència i fent-los rodar, socarrimaven als espectadors de la professó”. De fet, el ball de diables obria el seguici de la processó de sant Abdon i sant Senén, el dia 30 de juliol a la tarda.
El grup es va mantenir actiu fins l’any 1920 quan va desaparèixer (Roca, 2005). En aquella època (Torres, 1974) els dansaires ballaven disfressats de diables i amb torxes i bengales a les mans anaven donant salts i briquejant per tots els carrers del poble. Segons els reculls de records, “el dimoni o diable major portava una llarga cua enrotllada al cos amb la punta encesa. Al temps que anava dansant com tots els altres encenia les bengales i torxes dels seus companys” (Torres, 1974). El ball de diables es feia generalment de nit i està compost per un grup d’homes amb una canya i una carretilla o coet gros posat en un clau al capdemunt de la mateixa canya, que feien rodar una estona encès i finalment explotava fort (Farré, 1992). En cap cas s’esmenta però la figura de sant Miquel, pròpia als balls de diables del camp de Tarragona, malgrat ser el titular de la parròquia espluguina.
La recuperació
L’any 1984, durant les primeres emissions de l’Espluga FM Ràdio, l’equip vinculat a la nova emissora de ràdio municipal va organitzar la primera revetlla de Sant Joan. L’emissora va començar a emetre el 23 de juny d’aquell any, data que també figura com a origen d’aquesta festa. Aquell va ser el primer embrió dels diables de l’Espluga que es van constituir com a entitat l’any 1990. Durant un anys es van anomenar ‘Fills de Satanàs de l’Splunca Diabòlica’ i des dels seus inicis han centrat la seva activitat al voltant de la Festa de Sant Joan.
Els Grallers de l’Espluga sempre han establert un intens vincle amb el grup de diables, participant alhora a la festa de Sant Joan des del 1993, primer amb el ball del Senglar i el Rei Caçador, i després amb la rebuda de la Flama del Canigó.
Els Diables participen des del 2007 a la Dansa dels Gegants Neolítics amb els Grallers i els seus timbals i la figura del Senglar, adquirida el 1992 i elaborada pel montblanquí Josep Agustí Feliu. El 1996 van incorporar, del taller de l’Entremès de Valls, un nou element de bestiari, el Mussol, aquest però sense foc.
L’any 2001 el diable Xavier Òdena Perejoan va construir un drac de foc amb forma de gegant a qui va anomenar amb les seves inicials, Xop, encara que no va tenir continuïtat.
L’any 2014 el Grup de Diables de l’Espluga va estrenar la seva colla infantil i la versió infantil del Senglar creada per l’espluguí Gabriel Carmona.
Actualment el grup desenvolupa nombrosos correfocs arreu del territori, dos dels quals a l’Espluga (per Sant Joan i per la Festa Major).
Actualment el seu grup de tambors s’ha reconvertit a un grup de batucada que actua de forma independent o amb el ball de diables. Té una versió infantil i una d’adults, encara que poden tocar plegades. Aquest grup de tambors i els dos Senglars participen a les cercaviles del seguici festiu de l’Espluga, especialment per la Festa Major.
També són els responsables del Castell de Focs que cada any clou les festes de Sant Abdon i Sant Senén.
Més informació al web dels Diables de l’Espluga: www.correfocs.cat
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
Referències
Farré, Filo (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.
Roca, J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.
Roca, J. (2022). Festa Major de 1879. Primera referència del seguici popular i del ball de diables a l’Espluga, a El Francolí, juny de 2022. Casal de l’Espluga.
Torres, Josep (1974). Ball de Diables. A (s/a) Recull de l’Espluga (1974). Centre Excursionista Francolí i Parròquia de l’Espluga. D.L. T-2192-74.