La cultura popular i tradicional de l’Espluga de Francolí és la protagonista extralitúrgica de l’Ofici Solemne de sant Abdon i sant Senén que se celebra a l’església vella de Sant Miquel el diumenge de Festa Major, que és sempre el més proper al 30 de juliol (data del martiri de sant Abdon i sant Senén), a les 12 del migdia. Un dels elements més simbòlics estrenat el 2022 és el nou ball dels Francolins, sobre el presbiteri i en honor als Sants Patrons, acompanyat de la banda de música creada per la sortida de la imatge dels màrtirs.
A l’ofertori toquen els Grallers de l’Espluga i els infants de les entitats de cultura popular entreguen les ofrenes: el blat i el raïm, el calze i patena de Mn. Ramon Muntanyola, la bandera de l’Espluga i records de la Festa Major.
La imatge històrica de sant Abdon i sant Senén, al presbiteri de l’església vella el juliol de 2022 (Foto: Xavier Lozano)Destaca també el toc d’orgue d’anada a ofici, quan, durant el repic de campanes manual des del campanar de l’església vella i de la nova, fan entrada a l’església vella les autoritats locals i la bandera de la vila, al so del toc d’acompanyament d’autoritats, compost per Josep Prats.
Després de la comunió, també, s’interpreta a l’orgue la melodia del Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, també de Josep Prats.
El ball dels Francolins, nou ball d’homenatge
Al final de l’Ofici de Festa Major, després del cant dels Goigs escrits per Mn. Ramon Muntanyola el 1949 amb música de Vidal i Sastre, fa entrada a l’església la banda dels Sants Patrons i els portadors.
Amb la interpretació del toc d’acompanyament d’autoritats de l’Espluga entren els quatre francolinets de l’Espluga, construïts per Gabriel Carmona el 2016. Davant l’altar ofereixen a sant Abdon i sant Senén el ball dels Goigs, coreografiat pels joves espluguins Jofre i Jana Saltó, balladors de l’Àliga de Barcelona.
L’any 2015 l’Ajuntament de l’Espluga va autoritzar i finançar la proposta de Gabriel Carmona d’elaborar un ocell Francolí com a nou element del bestiari local, tot i no tenir-ne referències anteriors. L’any 2016, va batejar-se i donar-se a la vila conjuntament amb quatre francolinets portats per infants. Inicialment van vincular-se com a bèstia de foc als diables de l’Espluga, però fa uns anys que van deixar d’actuar.
Atès que el bestiari alat (que simbolitza l’evangelista Joan, en forma d’àguila), i dins la tradició festiva del Camp de Tarragona i zona d’influència és rebut habitualment a les esglésies com a mostra d’homenatge de la cultura popular a les relíquies o imatges patronals, la Parròquia ja impulsat la recuperació d’aquest element amb un especial simbolisme amb sant Abdon i sant Senén. El Francolí és una au asiàtica, autòctona de l’est de la Mediterrània (sud asiàtic), a la zona de l’actual Orient Pròxim, l’antiga Pèrsia, terra d’on eren originaris els dos màrtirs (de l’actual Kurdistan). Igual que la tradició va portar les relíquies dels dos cavallers perses a l’Espluga, la tradició ha portat els ocells francolins a la vila, procedent tots, del mateix lloc. El Francolí comparteix nom amb el poble de l’Espluga i és un símbol de la seva unió (el 2017 va protagonitzar el vídeo de totes les entitats).
En acabar el ball, el repic de la campana Antònia, de l’espadanya de l’església vella, avisa a la plaça de la sortida imminent dels Sants Patrons, mentre que la campana grossa de 1888, dedicada a sant Abdon i sant Senén, ho fa des de l’església nova, per avisar a tota la població. Quatre salves anuncien la sortida i es dona inici al repic de la resta de campanes. A la tornada, després dels balls a la plaça de la vila, els Sants fan entrada a l’església amb un gran esclat de festa i pirotècnia, tal com està documentat antigament i encara es fa a moltes viles i ciutats del territori.