La Festa Major del 2006, l’Ajuntament de l’Espluga i l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga van presentar públicament la nova Colla Gegantera, formada per un nou equip de geganters amb Josep M. Martínez i Joan Castro al capdavant i amb el bagatge de l’històric Josep Lluís Torre, després de la convocatòria pública feta per l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga. [Consulta la carta per trobar nous geganters, l’any 2005]
D’aquesta manera es posava fi al dèficit de geganters dels anys anteriors que havia provocat autèntics problemes per fer ballar els gegants per al Festa Major. Una de les peticions de la nova Colla va ser però la necessitat de construïr una nova parella de gegants més manejables, menys pesats i fàcils de transportar.
Finalment, el divendres 15 de desembre de 2006 la recentment estrenada nova Colla Gegantera de l’Espluga de Francolí va escollir per unanimitat construir una nova parella de gegants segons el projecte presentat per Xavier Lozano Bosch, de representar els orígens de la vila de l’Espluga amb una parella de gegants del neolític. L’entitat i la regidoria de cultura de l’Ajuntament havien obert un procés de participació ciutadana al qual es van presentar una desena de propostes de gegants. Entre aquestes, hi havia nombroses idees de representar l’Espluga del segle XIX, amb la vestimenta tradicional, la gorra musca i els cantis de la font baixa; també hi havia propostes de dedicar gegants a determinats personatges il·lustres.
Els geganters assistents van acordar per unanimitat escollir el projecte de gegants prehistòrics, per la seva originalitat i peculiaritat, en un dels pocs que a Catalunya representen l’època prehistòrica. El projecte inicial parlava de la construcció d’uns nous gegants basats en els orígens del poblament de la zona a les coves on les primeres civilitzacions paleolítiques i neolítiques van establir el seu refugi, fa milers d’anys. Donat que els primers humans es van establir a l’entorn natural de l’Espluga gràcies a les seves qualitats naturals i de protecció, que més tard van permetre establir el nucli poblat de la vila, aquest projecte es plantejava com un homenatge als altres fundadors de la vila: la cova i el riu; l’espluga i el Francolí, bàsics per l’arribada dels primers pobladors.
Els primers noms: L’Espluga i en Francolí
El projecte inicial presentat per Xavier Lozano preveia que els gegants s’anomenéssin En Francolí i l’Espluga. Segons el projecte inicial, el gegant representa el riu Francolí, per tant, la continuïtat de la vida, de la comunitat, el progrés, l’esforç per continuar endavant malgrat els entrebancs. Els homes feien que la vida de la comunitat fluís, com ho fa el riu en el seu entorn. La cova no hauria existit sense el riu.
Es preveia un gegant vestit amb pells, ensenyant el pit dret. El gegant s’imagina pelut, amb cabellera crespada i mal tallada i barba d’uns quants dies. Del coll li penja una capa de pell de senglar, amb qual es dissimula una mena de caputxa del mateix material.
Del lligam de la capa hi pengen uns ullals de senglar. És un home musculat i fort, i a la cara se li denota la valentia i la fortalesa. A la mà dreta porta una llança de fusta i sílex. En el projecte inicial, a la punta hi ha clavat un peix d’aigua dolça, que representa el riu. A l’altra mà porta un conill mort, que representa els boscos.
El primer projecte de la geganta ja preveia que aquesta representés la cova, que neix gràcies al riu. La dona, com la cova, és la font de vida dels primers pobladors de la zona, d’ella neixen els infants. Per això, la geganta porta al braç un infant acabat de néixer, de pel fosc i dur, que només pensa en l’ànsia de l’aliment que fàcilment troba al pit descobert de la seva mare.
La dona porta el tòrax destapat, però sobre l’espatlla dreta hi reposa una pell d’animal que aguanta amb la mà dreta per tapar part del seu infant, i el pit dret. De cintura avall porta una pell en forma de faldilla, i d’aquesta en pengen diversos atuells. També en porta a la mà, i al coll, d’on penja una petxina, un fòssil. Té el cabell llarg i mal tallat i la pell fosca.
Al projecte inicial es preveu que la geganta porti a la mà, una peça de ceràmica, representant la cultura, l’educació, el coneixement. El vas de ceràmica havia d’estar decorat, i amb fruits de la recol·lecció o cargols al seu interior.
Els gegants de la prehistòria
Un cop escollit el projecte, va caldre superar les dificultats d’acceptació del mateix. La Junta de Govern Local el va aprovar a principis d’any, tot i que inicialment, el consistori preferia construïr uns gegants del segle XIX. Finalment però, l’Ajuntament es va convèncer la peculiaritat dels nous gegants i de la importància que tindrien en la difusió de la vila -amb importants projectes a l’entorn de les Coves de l’Espluga (55.000 visitants anuals), on la Cova de la Font Major és la 7a més llarga del món formada en conglomerats-, per això, va destinar-hi una partida econòmica en els pressupostos del 2007. Un cop aprovat el projecte per part de l’Ajuntament, l’historiador local Antoni Carreras va analitzar el projecte i va introduïr-hi algun petit canvi. El Centre d’Estudis Locals va suggerir els noms de Gorg i Spluc, i la seva etimologia. També va introduir el sarró, i va especificar quins complements animals i vegetals haurien de portar.
L’assessorament històric i artístic
El constructor dels gegants Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers va rebre la proposta el mes d’abril de 2007 a partir de les indicacions del projecte de Xavier Lozano i la supervisió històrica d’Antoni Carreras, amb la il·lusió i les propostes dels membres de la Colla Gegantera. Aumedes va elaborar els dibuixos que van ser finalment la base de l’elaboració dels gegants.