Tac12 ha dedicat aquest any un capítol del seu programa de cultura popular, titulat ‘Fem Festa’, a la Sortida dels Sants Patrons amb el Seguici Popular de l’Espluga. El programa va ser enregistrat aquest diumenge de Festa Major durant els actes a l’església vella i la plaça de la Vila. La presentadora d’aquest magazín de carrer, Laura Rovira, conversa amb el coordinador de l’acte i membre dels Grallers de l’Espluga, Xavier Lozano; amb els campaners de l’Espluga, el grup Fem Pinya de la Germandat com a portadors de la Bandera de la Vila i també el cap de la Colla Gegantera, Josep M. Martínez, sobre la falta de portadors.
Pregó, Xop, cercaviles, matinades i Patrons: la cultura popular esclata per Festa Major
La Festa Major de sant Abdon i sant Senén d’aquest 2025 ha tornat a esclatar amb la cultura popular espluguina, en un dels moments més emocionants de l’any per tot el Seguici Popular i Tradicional, que en els últims anys ha aconseguit relligar els principals valors ancestrals que el vinculen. Després del gran repic de campanes, al migdia, el dijous començaven els actes de la Vigília amb el Pregó, a càrrec del periodista Òscar Palau, a la plaça de la Vila. L’acte, com és tradicional, s’iniciava amb la sortida dels nanos vells i els gegants vells des de la Casa de la Vila, per tal d’oferir el ball d’honor al pregoner.
La nit de vigília vivia aquest any, per segon cop consecutiu, la plantada del Xop, amb més d’un centenar de joves participants. Una festa recuperada l’any passat de la dècada de 1870, quan es plantava a la plaça de la Vila l’arbre de la llibertat, durant el Sexenni Democràtic, i també durant la República, amb la festa de l’arbre de Maig. Aquest any l’ha retransmès en directe Tac12.
L’acte ha servit per apropar la cultura popular espluguins a tots els joves, en un ambient distès, nocturn i festiu, carregat de simbolisme i adrenalina, mantenint també els protocols tradicionals, que començava amb una cercavila nocturna traslladant el xop des del Casal fins l’Ajuntament.
Després de la plantada del Xop un dels moments més emocionants va ser l’eufòria viscuda durant els balls de gegants i de nans. En aquest cas, el nano pagès, estrenat el 2022, sorprenia portant una branca de Xop, fet que va desfermar l’adrenalina del xopaires que van demanar que es repetís el Ball de Nans (que enguany compleix 30 anys) per ballar-lo, improvisadament, entre tot el jovent.
Una de les absències de la nit van ser els gegants vells, que per absència de portadors, aquest any no poden participar a les cercaviles.
Visita a la Residència i Cercavila Gran
Cada any, el divendres de Festa Major, una mostra de la cultura popular espluguina visita la Residència Jaume I. Com és habitual, s’hi van oferir els balls de nans i de gegantons, i en aquest cas, extraordinàriament, també van ser-hi els gegants neolítics.
Després, la Colla Gegantera, el grup de Nans i els Grallers de l’Espluga van fer-se la tradicional foto de grup.
L’absència dels gegants vells
Aquest any, per falta de geganters, els gegants vells no van poder participar a la Cercavila Gran de la Festa Major de sant Abdon i sant Senén. Malgrat això, quatre nous geganters van participar-hi per primer cop, portant els gegants neolítics.
La Cercavila Gran és la mostra viva del Seguici festiu espluguí, que cada divendres de Festa Major recorre els carrers del centre de l’Espluga, des de la Residència Jaume I fins al Casal, on té lloc la ballada de tots els elements.
20 anys de les Matinades del Martí
El dissabte començava a primera hora del matí, amb l’inici del toc de Matinades, que des de l’any 2005 a l’Espluga té una versió pròpia dedicada al graller Martí Mercadé, que va morir aquell any, pocs dies abans de la Festa Major, en accident de trànsit, als 19 anys. Des de llavors cada any s’interpreta la versió de les Matinades del Martí, compostes per Josep Prats fa 20 anys.
Durant les matinades va fer-se una visita al Xop plantat a la plaça de la Vila i va obrir-se, un any més, la capella dels Sants Patrons, a la Rectoria, on els Grallers van fer la primera ofrena d’espígol.
La gran ballada pels Sants Patrons
El diumenge de Festa Major va ser un dia esplèndid, participant amb tot el Seguici Popular de la Vila a la sortida dels Sants Patrons amb el Ball dels Francolins i la seva Banda, al so de les campanes.
A la plaça de la Vila, un any més, els grups de cultura popular van oferir els seus balls de lluïment, davant la imatge històrica de sant Abdon i sant Senén, la corporació municipal i la Bandera de la Vila portada pel pregoner i els usuaris del Fem Pinya de la Germandat.
Van oferir la Dansa dels Gegants Neolítics, als gegantons, l’Arnau Farran Gili i el Ferran Moncada Batet; i al Gorg i l’Spluc, els geganters Jordi Ruau i per primer cop, Víctor Sanahuja. Amb els gegants vells van ballar Josep M. Martínez i Miquel Martí.
En acabar el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, es va fer la ja habitual entrega del ram de la geganta. L’any passat es va reconèixer l’equip impulsor de l’Espluga FM Ràdio per promocionar, a través de la revetlla de sant Joan la recuperació de les tradicions i la cultura popular espluguines. D’aquell foc encès el 1984 en va sortir, el 1990, el primer element històric recuperat: els diables de l’Espluga.
L’impuls d’un grup de joves va fer possible una entitat que ha escampat el foc i el nom de l’Espluga per tot arreu, amb els seus correfocs i espectacles pirotècnics, implicant-hi moltes generacions de joves i últimament, també, moltes famílies. El ram va recollir-lo Gerard Griñó, impulsor i primer cap de colla dels Diables; després, regidor de Cultura i Festes des d’on va seguir el treball de promoció de la cultura popular espluguina que s’estava recuperant
La tornada esdevenia, novament, un esclat de festa en arribar els Patrons a la porta de Migjorn de l’església vella.
Nanos, gegantons i senglar petit, a la Mani-cercavila de l’Orgull Rural
La cultura popular és lloc d’inclusió i de celebració, on tothom té un lloc. L’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga s’ha sumat, un any més, a l’Orgull Rural de l’Espluga, un referent pel col·lectiu LGTBIQ+ del món rural. Aquest any, l’entitat ha estat convidada, junt amb la resta d’associacions espluguines que hi donen suport, a hissar la bandera irisada del balcó del Casal, durant el pregó de Toni Cruanyes. A banda, els nanos infantils, el Rovelló i el Harpo Marx, a més dels gegantons Terra i Pastor, han participat a la mani-cercavila juntament el senglar petit dels Diables de l’Espluga.
Tres candidats a geganter, cap pels nanos: un petit pas endavant, no suficient
Tres persones s’han presentat com a candidates a geganter a l’assaig obert d’aquest 23 de juny a l’Espluga, però ningú ha mostrat interès pels nanos. Els tres voluntaris han acudit cridats per l’ultimàtum fet per l’Ajuntament de l’Espluga per trobar nous portadors i assegurar que els gegants vells puguin actuar, la propera Festa Major. La mostra d’interès ha estat un important pas endavant, però no suficient. El que sí que s’han rebut són diferents propostes d’ajuda puntual d’altres colles geganteres o geganters foranis, que s’agraeixen molt però no resolen la situació: l’Espluga vol una Colla Gegantera estable.
La situació actual és la següent, tenint en compte que l’Espluga té quatre gegants oficials: els vells, Ponç Hug i Beatriu, que només actuen per la Festa Major, i els neolítics Gorg i Spluc (pels gegantons Terra i Pastor sí que hi ha portadors suficients):
- Tres geganters actius pels dos gegants neolítics, puntualment, quatre.
- Tres candidats a geganter, que podran donar suport als gegants neolítics.
- Calen almenys quatre candidats més perquè puguin sortir els gegants vells.
Per l’històric grup de Nanos de l’Espluga, amb gairebé 80 anys d’història, només hi ha dos portadores en actiu pels 14 nans (han de ser majors de 15 anys i 150cm d’alt). Enguany se celebren 30 anys de la composició del Ball de Nans de l’Espluga, per Josep Prats:
- NANOS VELLS: Tricorni alegre, Tricorni Trist, Vell, Vella, Gitana i Turc (1947-1950).
- NANOS NOUS: Groucho, Harpo i Chico (1983), Cleo (2003), Senén, Abdonina i Estorni (2006) i Rovelló (2013).
Des del 2022 està actiu el grup de nanos infantils, amb 5 figures petites i el Pagès, més gran. Per aquests, hi ha portadors suficients.
Continua llegint «Tres candidats a geganter, cap pels nanos: un petit pas endavant, no suficient»
Els gegants neolítics i alguns nans, a la rebuda de la Flama del Canigó, malgrat la falta de portadors
Rebuda de la Flama del Canigó a l’Espluga, portada pel Club Atlètic Espluguí, amb la presència institucional de l’Ajuntament de l’Espluga i d’altres pobles veïns, amb Òmnium Conca de Barberà, els Diables de l’Espluga, el Ball de Bastons i els gegants de la Santíssima Trinitat. Els Grallers de l’Espluga hi han interpretat el toc d’atenció i el cant dels Segadors, han acompanyat el ball dels gegants de la Trinitat, la Dansa dels Neolítics i el Ball de Nans.
TV3 dedica un reportatge del TN Comarques a la falta de geganters a l’Espluga
23Un equip de 3Cat s’ha desplaçat aquest dijous 19 de juny fins l’Espluga per enregistrar un reportatge sobre la falta de geganters a la vila. Aprofitant l’actuació dels gegantons Terra i Pastor, el Rovelló, els nans infantils i els Grallers a la festa de final de curs de la Llar d’Infants Vedruna, els periodistes han preguntat a famílies i mestres la seva opinió sobre aquesta falta de relleu. L’equip de TV3 ha visitat el magatzem on es guarden els gegants Ponç Hug i Beatriu, on ha entrevistat els últims geganters que queden.
Continua llegint «TV3 dedica un reportatge del TN Comarques a la falta de geganters a l’Espluga»
La tradició, la fe i la cultura popular es troben un any més al Corpus de l’Espluga
Aquest diumenge 22 de juny els Grallers de l’Espluga han ofert el Toc de Processó pels carrers de la Closa, a l’Espluga, per on ha passat la tradicional professó de Corpus. El Corpus és l’origen dels gegants i de moltes de les tradicions de cultura popular catalanes. També hi han participat els gegants pagesos Miquel i Trinitat i els nanos de l’Agricultura.
Festa de final de curs a la Llar d’Infants Vedruna amb els gegantons, grallers i nanos infantils
L’escola Vedruna de l’Espluga ha convidat, aquest dijous 19 de juny, als Grallers de l’Espluga, als gegantons Terra i Pastor, al Rovelló i els nanos infantils a la festa de final de curs de seva Llar d’Infants. L’acte s’ha celebrat amb totes les famílies i equip docent a la plaça de l’escola, al carrer Pompeu Fabra. La comitiva hi ha arribat en cercavila i s’han ofert diversos balls a la canalla. Entre l’ambient planava la falta de geganters, ja que l’actuació ha coincidit amb l’enregistrament d’un reportatge pel Telenotícies Comarques de TV3 que s’emetrà el proper 23 de juny.
Últimatum pels Gegants i Nans de l’Espluga: calen portadors per garantir la seva sortida a la Festa Major
Els Gegants de l’Espluga de Francolí podrien no sortir a la Festa Major si no s’aconsegueixen nous portadors. Aquesta és la crida que fem des de l’Associació de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga en front comú amb l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, engegant una campanya per trobar persones disposades a portar els gegants vells Ponç Hug i Beatriu, figures emblemàtiques de la cultura popular espluguina, a més a més, del Gorg i l’Spluc i els 14 nanos de la vila, que ja fa anys que no surten al complet.
Els Grallers de l’Espluga acompanyen els nanos de l’Agricultura en la festa de la Santíssima Trinitat
Com cada any la Festa de la Santíssima Trinitat, una de les més antigues de l’Espluga —els monjos de Poblet van començar a venerar-la al segle XIII en aquest indret natural— ha comptat amb els tradicionals actes litúrgics, de cultura popular i de germanor. Diumenge els actes van celebrar-se a l’ermita, reoberta per la Germandat i la Parròquia ara fa quatre anys amb el nou Servei d’Acollida al visitant. A les 12h del migdia el nou rector ‘in solidum’ de les parròquies de la Unitat Pastoral de l’Espluga, Mn. Miquel Barcos, hi va celebrar la seva primera missa, a la plaça de l’ermita, acompanyada pel Cor Parroquial. En acabar, els Grallers de l’Espluga i els nanos de l’Agricultura van oferir els seus balls. La cultura popular espluguina té un fort vincle amb la Santíssima Trinitat. La majoria d’elements històrics estan documentats des de la processó de la Santíssima Trinitat de 1883.
