Altres gegants, antics o desapareguts

Els Gegants del Casal de l’Espluga

Josep Lluís Torre i Alfonso Vidal amb els Gegants del Casal de l’Espluga, el 1966

L’any 1966 el recent creat Casal de l’Espluga va comprar els seus propis gegants, anomenats Hug i Elionor. Eren de segona mà, procedient del barri de Santa Teresa de Reus, comprats el 1955 a El Ingenio i es deien rey Pedro i reina Teresa. Van durar pocs anys i van restar abandonats i malmesos fins que a principis dels anys 80 van ser cedits al poble veí de Vimbodí. Els vimbodinencs Enric i Joan Ibarz els van restaurar i pintar. Des de llavors s’han fet diverses restauracions i s’han renovat els vestits. El 1994 es van batejar com a Salvador i Maria dels Torrents, però per votació popular el 1996 van passar a dir-se Grèvol i Nerola.

Els Gegants de Villa Engràcia

Els Gegants Francolí i Engràcia de les Masies, davant la capella de Villa Engràcia. (Foto: Jordi Miralles-Arxiu Ferragut)

El nucli de les Masies ha tingut vidra pròpia en diferents etapes de la història, especialment durant la seva fundació com a balneari de repòs i lloc de retirada turística a tocar del Monestir de Poblet. Durant els anys 80 i 90 es va posar de moda la celebració de la Festa Major de les Masies, impulsada pels equipaments hotelers de la zona, especialment el Balneari Villa Engràcia. L’any 1980, un grup de persones vinculades al complex van impulsar la creació d’uns gegants anomenats Francolí i Engràcia, sota la direcció d’Eduard Vernet. El 1995-1996 van ser restaurats parcialment (cos i cames) per Gerard López, el Sr. Orquín i Inma Astell en la confecció de la roba.  Els Grallers de l’Espluga hi actuaven de forma habitual durant els anys 90, acompanyant els gegants. Actualment reposen, en mal estat, al cor de la capella de les Masies.

El gegant del Rei Caçador

El gegant articulat del Rei Caçador fet pels Diables de l’Espluga el 1993 (Foto: Jordi Miralles-Arxiu Ferragut)

El 1993 els Diables de l’Espluga van estrenar un gegant articulat anomenat ‘El Rei Caçador’, inspirat en Joan I, el monarca catalano-aragonès que segons la llegenda, caçava senglars als boscos de Poblet. Els Grallers de l’Espluga n’interpretaven el ball amb el Senglar, estrenat el 1992. El ball va ser compost per la ocasió per Josep Prats i estrenat a la plaça de l’Església el 1993, durant la Festa de Sant Joan. El 1994 el van interpretar al plató del programa Som i Serem de TV3. Actualment l’estructura del gegant es troba en mal estat, guardada en un magatzem municipal.

Els Diables de l’Espluga també van elaborar, al voltant del 2001, un drac de pal ja desaparegut, anomenat XOP, les sigles del seu autor, Xavier Òdena Perejoan.

L’estructura del drac XOP, dels Diables de l’Espluga, similar a la d’un gegant. (Foto: Jordi Miralles-Arxiu Ferragut)

Els gegants de l’Escola Martí Poch

Els Gegants de l’Escola Martí Poch de l’Espluga, als anys 80. (Foto: Arxiu Cecília Antolín-Joan Buixareu)

L’escola Martí Poch ha estat directament vinculada amb la difusió de la cultura popular entre els seus alumnes. Per això, a mitjans dels anys 80 els alumnes de 8è de primària van elaborar uns capgrossos de paper matxé i uns gegantons, ja en desús. Només se’n guarden els caps. Eren molt incòmodes de portar i fer ballar. D’una iniciativa similar en van sortir dos gegants per l’escola Salvador Ninot de Sarral, l’Estruc i l’Estruga.

Els gegants Estruc i Estruga fabricats per l’escola Salvador Ninot de Sarral (Foto: Ricard i Àgata Solà)

Els Gegants de la Residència Jaume I

Els Gegants Guifré de Sumoll i Dolçeta de Peralada, de la Residència Jaume I de l’Espluga de Francolí, el 2 de juny de 2019 a Blancafort (Foto: Fina Montserrat)

La Residència Jaume I de l’Espluga també té, encara que només amb vocació decorativa, no es fan ballar habitualment, però es poden considerar com a inactius. Representen dos nobles medievals i s’anomenen Guifré de Sumoll i Dolçeta de Peralada, probablement noms inventats. Van ser creats pels propis residents amb l’objectiu d’animar el centre durant la Festa Major de l’Espluga. Tenen poca alçada, i habitualment es guarden al gimnàs de la Residència. Cada final de juliol, es traslladen a la Sala Ventura Gassol del centre per a gent gran, però no acostumen a ballar.

Els primers gegants de la Trinitat

Els primers gegants de la Trinitat impulsats per Albert Pulido (Foto Jordi Miralles-Arxiu Ferragut)

L’any 2010, l’espluguí Alberg Pulido, membre dels Grallers de l’Espluga, va impulsar la creació d’una parella de gegants, Miquel i Trinitat, un gegantó anomenat Carquinyoli -pel producte típic local- i una mulassa vinculats a la Germandat de la Santíssima Trinitat. Els van construïr el mateix Pulido i també Robert Vallverdú, el juliol d’aquell any. De forma artesanal i amb participació de diferents sòcies de l’entitat, es van crear dues figures de cartró pedra amb estètica reial -reformades el 2014- que van ballar fins la construcció dels actuals Gegants de Trinitat, el 2015. En el cas del gegantó, se li va canviar el vestit i les mans el 2014.

Els gegantonets familiars del Mosso, el Dimoni, el Neo i les mulassetes

El gegantonet Dimoni, el gegantonet Mosso d’Esquadra i les mulassetes de cartró, durant la cercavila oberta als elements particulars el 28 de juliol de 2017. (Foto: Fina Montserrat)

El juliol de 2017, l’Ajuntament de l’Espluga va acceptar la proposta de la Colla Gegantera de permetre la participació -exclusivament per la Cercavila Gran de la Festa Major-, dels elements familiars i fabricats de forma altruïsta pels espluguins i espluguines, amb l’objectiu de potenciar l’estimar cap a la cultura popular. D’aquesta proposta en van néixer dos gegantonets infantils, el Mosso d’Esquadra, elaborat pel geganter Marc Anglès per ser portat pel seu fill; i el Dimoni, creat per la gegantera Montse Batet també pel seu fill. La gegantera Mar Gili va elaborar 3 mulassetes de cartró amb l’escut de l’Espluga. Des de llavors, aquests elements van participar a les Trobades Geganteres i algunes actuacions locals, sempre des de la decisió individual dels seus creadors i no com a elements del seguici oficial espluguí.

Mar Gili, fabricant el seu gegantonet personal, a qui va anomenar Neo, el març de 2018. (Foto: Venturahosta.net)
El Neo, amb el Rovelló i dues mulassetes a Ulldecona, el setembre de 2019 (Foto: Fina Montserrat)

A banda, el març del 2018, la gegantera Mar Gili va participar a un taller d’elaboració de capgrossos i gegants al taller Ventura&Hosta, a Navata (Girona) on va crear un gegantonet infantil de caire neolític a qui va anomenar Neo, en referència al personatge que apareix al conte ‘Gorg, Spluc i els seus fills’. Tot i el vincle amb els Gegants Neolítics i el personatge paral·lel, no forma part del projecte oficial ni compleix  amb l’aspecte físic que pertocaria segons la història escrita per Antoni Carreras.  L’estiu del 2019 la seva estructura de fusta va haver de restaurar-se.

Per la Festa Major del 2019 la proposta de permetre els elements familiars a la Cercavila ja no es va incloure de forma oficial al programa de Festa Major, tot i que hi van seguir participant.

El Dimoni i el Neo, a la foto de grup de la cultura popular espluguina per la Festa Major del 2018. (Foto: Fina Montserrat)