Una fotografia de les pubilles i hereus de l’Espluga de Francolí feta a la Font Baixa ha estat l’escollida per representar Catalunya al calendari del 2021 de la Xarxa Internacional de la Unió Federal de Nacionalitats Europees. La Plataforma per la Llengua i el seu comitè d’experts va seleccionar la imatge, on apareixen Josep M. Sans Torres i Maria Salvadó Siscart, com el millor exemple per representar la indumentària tradicional catalana, preservada encara a les festes de pubilles i hereus. La imatge original, publicada al web dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, va ser feta l’any 2010 pel periodista espluguí Xavier Lozano i hi apareixen també Ferran Lozano Bosch i Meritxell Mestrich Perejoan.
El calendari ‘Minority / Minderheiten’, editat en anglès i alemany i distribuït arreu d’Europa (es pot demanar en anglès a info@fuen.org), recull un total de 12 fotografies representatives de diverses minories culturals i lingüístiques europees entre les quals la comunitat catalana, a qui defineix com “un grup ètic romànic amb idioma propi amb 10 milions de parlants a quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia” encara que “no tots els parlants es consideren culturalment com a catalans”. També fa referència als valencians, als catalans del nord i als algueresos.
La pubilla i l’hereu espluguins apareixen al mes de juny –mes del solstici d’estiu, celebritat arreu dels Països Catalans, en una pàgina de color morat, com la barretina i la faixa pròpia del Camp de Tarragona, fet que sorprèn ja que folklòricament sempre s’ha difós més la imatge del català de barretina roja. A la pàgina s’hi destaca alguns elements del vestuari i s’hi explica que la imatge va ser captada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà, Catalunya).
En anglès i alemany s’hi explica l’origen d’aquest vestuari i de la festa de les pubilles i hereus, inspirada en l’històric dret català del segle XVIII pel qual el primer fill o filla (en absència de germans homes) heretava tots els drets i propietats familiars. També s’hi explica que en l’actualitat, arreu de Catalunya, joves d’entre 16 i 23 anys representen amb el vestuari tradicional els pobles i ciutats de Tarragona, Lleida, Barcelona o Girona a les principals festivitats i esdeveniments.
A més dels catalans, també hi apareixen els frisons del nord (Alemanya), els hongaresos d’Eslovàquia, els lesguins del Caucas (Rússia i Azerbaitjan), els eslovacs d’Hongria, els hongaresos de Romania, els eslovens d’Itàlia, els alsacians (França), els germànics de Polònia i els del Kazakhstan, els sòrabs (Alemanya) i els grecs mariopulitans (Ucraïna).
Descarrega’t el calendari
La tradició de les pubilles a l’Espluga
Josep M. Sans, Maria Salvadó, Ferran Lozano i Meritxell Mestrich van ser escollits el 2009 per revitalitzar a nivell de poble aquest element de la cultura popular i tradicional -fins llavors només present a la Festa de la Verema. L’elecció es va fer a iniciativa de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga, de la qual formaven part llavors Josep M. Sans, Meritxell Mestrich i Ferran Lozano, i del Club Atlètic Espluguí, del qual formava part Maria Salvadó, amb motiu de la renovació del protocol festiu de la Festa de Sant Joan que la comissió organitzadora formada pels Diables de l’Espluga, l’Ajuntament, l’Emissora Municipal, el Club Atlètic i les entitats de cultura popular van impulsar coincidint amb el 25è aniversari de l’Espluga FM Ràdio, nascuda el 23 de juny de 1984 en paral·lel a la recuperació democràtica de la revetlla.
Des de 2009 fins el 2014 –i per fomentar la igualtat en aquesta tradició- les pubilles van anar acompanyades dels hereus, amb la vestimenta pròpia del Camp de Tarragona -gorra i faixa musques-. El color morat, propi de la vestimenta tradicional espluguina, estava agafant en aquell moment especial rellevància, ja que pràcticament n’havia desaparegut el seu ús.
L’any 2007, la gorra musca ja s’havia convertit en obsequi per tots els nois i noies participants a la trobada espluguina de les Ovelles Esgarriades rememorant la històrica fotografia dels ‘gorra musques’ espluguins feta entre 1924 i 1931 pel fotògraf Pere Català Pic, custodiada actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
El 2010, els Pastorets de l’Espluga van substituir el vermell de la barretina i la faixa del Lluquet i el Rovelló pel morat propi de la zona.
El 2015 la Germandat de la Santíssima Trinitat va estrenar uns gegants pagesos amb el vestuari tradicional i la barretina i faixa morades.
El 2015 es va afegir a la indumentària de les noies un ventall pintat per Josep Maïllo amb motius de l’Espluga i Clara Sans i Mar Minguella, vinculades als Grallers i als Nans de l’Espluga, van passar a ser les pubilles mentre la figura dels hereus desapareixia de les festes espluguines per falta de nois disposats a fer-ho. Des del 2019 tampoc es convoca la figura de les pubilles, que ja no participa de les festes espluguines.
A l’Espluga de Francolí la tradició de les pubilles va arribar de la mà del Casal de l’Espluga l’any 1971 vinculada a la Festa de la Verema de la Conca de Barberà, tot i que el vestuari tradicional femení s’havia recuperat abans sobretot en ballades de sardanes.
Fins el 2005 les cooperatives agrícoles de la comarca van enviar les seves pubilles i dames d’honor, mai hereus, portant el raïm de cada poble. La Cooperativa de l’Espluga també nomenava les seves.
Cada any la pubilla d’un poble es convertia en la pubilla de la Conca de Barberà i rebia simbòlicament les claus dels cellers de tota la comarca. Després, les pubilles recollien el primer most de la collita, piat sobre de l’escenari per diferents piadors vestits amb faixa vermella (les últimes dècades procedents de la família Borges). A partir del 2006 la tradició es va mantenir tímidament fins la seva revitalització el 2009. 10 anys després, el 2019 el paper de les pubilles i del piador es va substituir per infants i per les autoritats locals. L’any 2020 la festa es va suspendre per la pandèmia de la COVID-19.
Documentació: Xavier Lozano Bosch