La celebració dels 75 anys dels gegants i nanos vells de l’Espluga ha superat totes les expectatives, aquest 4 de juny. Amb gran emoció, prop de mig miler de persones ha omplert la plaça del Castell, antic pati d’armes de la fortalesa que els Cervera van aixecar a l’Espluga. L’estrena del nou vestuari i imatge restaurada dels gegants Ponç Hug i Beatriu havia generat molta expectativa. La nova imatge, adequada diacrònicament als personatges que representen, sense corona i amb vestits d’estil medieval, ell com a cavaller i ella com a vescomtessa, ha causat una gran ovació. L’acte també ha servit per entregar als nanos macers les dues maces que a partir d’ara lluïran com a símbol de l’autoritat municipal. Però un dels moments més emotius ha estat l’homenatge a la seixantena de geganters i geganteres que ha tingut l’Espluga des de 1947.
L’objectiu de l’acte era situar els històrics gegants a l’entorn idoni pels personatges que representen, els primers senyors i fundadors de l’Espluga de Francolí. Per primer cop, els dos gegants, procedents del conegut motlle de la casa Ingenio de Barcelona, s’adequaven amb rigor històric a l’època dels seus personatges i amb la simbologia que els pertocava. L’Ajuntament de l’Espluga ha destinat una inversió de 10.000 euros entre el pressupost municipal de 2021 i 2022 per restaurar-los de nou, aquest cop al taller d’escultura Casserras de Solsona i al taller El Barato de Reus.
Quan l’any 2015, Helena Rivero i Antoni Carreras van editar el conte del Caputxet, va fer-se evident que els gegants no anaven vestits com anirien Ponç Hug i Beatriu a finals del segle XI. Però es va decidir dibuixar-los amb la seva estètica de gegant, amb corones i els vestits de tall fantàstic renaixentista, perquè era la imatge que es tenia d’ells. L’any 2021, l’Ajuntament i la Colla Gegantera van veure l’oportunitat de seguir amb la idea de 1986 i amb el compromís de poble d’esperar l’arribada del mil·lenari de la vila l’any 2079, vestint-los com pertocaria.
L’informe tècnic i històric presentat el febrer de 2021 per Xavier Lozano Bosch a la regidoria de Cultura va plantejar diferents models a desenvolupar, que preveien diferents nivells de canvi i transformació, des de reproduir el vestit actual fins a adaptar-los completament a la indumentària del segle XI. El març de 2021, el Centre d’Estudis Locals avalava el projecte i una opció basada en fonaments històrics diacrònics oberta a determinades llicències de simbologia, elements i vestimenta com és propi dels gegants. El treball acurat s’ha fet de forma coordinada amb la regidoria de Cultura i l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, mantenint el màxim secretisme fins a l’últim moment.
El taller Casserras de Solsona ha fet una excel·lent feina de recuperació de les figures amb la capa original i una pintura a l’oli que els dona vida de nou. D’aquest taller han sortit també els nous elements corporis que acompanyen les figures.
D’altra banda, es volia que els vestits abandonessin l’estètica renaixentista i s’assimilessin al vestuari del segle XI però que alhora, tampoc fugissin massa dels vestits anteriors. La confecció ha anat a càrrec de Josep M. Casas del taller el Barato de Reus. El disseny dels vestits s’ha fet sobre el mateix dibuix que l’Helena Rivero va fer dels vestits actuals pel conte Pinta els Gegants i Nans, fent que es respectéssin formes i línies que recordéssin els vestits anteriors. També les capes, i els colors. I amb una aclucada d’ull als vestits originals de 1947, que no portaven capa, però si unes capelines molt particulars.
També si han incorporat els símbols de la família dels Cervera, segons les indicacions del conegut genealogista i heraldista Armand de Fluvià, especialista en els comtats catalans. I amb un canvi molt destacat, que segur causaria sorpresa i fins i tot, incomprensió, la substitució de les corones (afegides el 1948) per un casc i un barret. Tan les corones com els vestits antics han estat lliurats pels infants dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga a l’alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal, perquè es custodiïn per les futures generacions.
Els detalls dels vestits
Dels nous vestits en destaca un casc de tall cristià per Ponç Hug, una obra d’art del taller Casserras de Solsona. Per ell, una túnica de soldat, austera, decorada amb cuir. Col·locada sobre la cota de malla que li sobresurt pel coll, penjada pel darrera. És una llicència perquè l’hauria de portar posada sota el casc, però calia conservar la visibilitat de la cabellera negra del gegant. La forma de la cota de malla recorda la capelina granada del 1947, tallada de forma similar.
La capa, de color grana, recorda els colors del vestit del gegant de 1947 i també la capa de 1986, en aquest cas però, acabada amb passamaneria plata. Sobresurt l’escut ametllat dels Cervera, de fons d’argent i cérvol de gules. A la cintura, un cenyidor de cuir, amb una espasa de cavaller i una bossa per guardar-hi les monedes. I dues llicències simbòliques: la creu de Malta a l’empunyadura de l’espasa, de l’orde dels Hospitalers, a l’espasa. En record a l’orde religiosa militar que després dels Cervera, va governar l’Espluga fins el 1835. A la mà esquerra, el segell de l’Espluga del segle XV, el primer documentat, on apareixen les tres torres, cova i el riu, símbol del que va esdevenir el mandat dels Cervera. A la mateixa mà, l’únic que porta el gegant procedent de l’anterior vestuari: la carta de població de fundació de l’Espluga l’any 1079. Un pergamí, amb l’escut de la vila i l’escut dels Cervera que tornava a la mà del gegant a càrrec de l’actual representant de la vila, l’alcalde Josep M. Vidal.
La geganta va vestida de beige i de verd, preservant la línia del seu vestuari, amb una estola central brodada de flors i una capa de color verd de l’esperança i alhora, de l’Espluga de Francolí. Acabada amb passamaneria en or vell, incorpora a sobre la capelina tallada en forma i estil a la que ella mateixa portava el 1947. Per tancar-la, el geganter més veterà i que ha estat més anys en actiu, nascut precisament el 1947, Josep Lluís Torre, acompanyat per Jordi Batet, el segon en veterania, van col·locar-li l’agulla de pit que portava l’anterior vestit de la geganta, perquè en sigui un record.
Al cenyidor, la vescomtessa de Bas porta l’escut ovalat dels Cervera, segons les indicacions d’Armand de Fluvià. El cenyidor, decorat amb delicioses sanefes, és de conjunt amb el barret de dama, que acompanya el vel blanc propi de les dones cristianes del segle XI. El barret és en certa manera una llicència per fer-la més lluïda i recordar l’alçada que ocupava la corona. A la mà esquerra, l’aliança de matrimoni i un mocador, com és típic, elaborat per la puntaia espluguina Lourdes Moix amb unes puntes originals de la seva àvia, d’abans de 1947, col·locat per l’expresidenta dels Grallers, Gegants i Nans, Magda Buldó.
A la dreta, el ram de la geganta, símbol d’homenatge als espluguins que treballen per la cultura popular, col·locat pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga, Enric Mercadé, acompanyat de la presidenta dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, Mar Gili, elaborat per la floristeria Civiflor, inspirant-se en la flora que Beatriu de Milany hauria pogut trobar per la zona el segle XI: margarites i espígol del terme, acompanyats de roses blanques, símbol de puresa, d’amor i de perpetuïtat.
Les maces dels nanos tricornis
75 anys dels gegants de l’Espluga i 75 anys també dels quatre nanos vells: els dos tricornis o macers, el vell i la vella. Poc després s’hi van sumar la Gitana i el Turc, que són molt estimats pels espluguins. Però els més antics són aquests quatre. Van pagar-se també amb les cartilles de racionament i inicialment els dos tricornis no portaven barret. Se’ls hi va posar el 1983, quan van comprar-se els nanos nous, els dels germans Marx. L’any 2016, a causa del seu mal estat, van fer-se dues rèpliques en fibra de vidre, encara que per l’aniversari han actuat de nou les figures originals acompanyades del vell, que surt també el 31 de desembre com a home dels Nassos, i la vella, el cap més gros de l’Espluga, i que, precisament per això, fa molt temps que no surt, donat el problema endèmic per trobar portadors dels nanos.
Després del Ball de Nans de l’Espluga de Francolí, compost per Josep Prats el 1995, interpretat pels Grallers de l’Espluga, l’alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal, ha entregat als dos nanos macers un detall que els falta, que mai han portat, però que pertoca pels personatges que representen: les maces amb l’escut de la vila, símbol de l’autoritat municipal, elaborades per l’artesà espluguí Ramon Amigó, del taller El Ribot.
Homenatge als geganters des de 1947
Un dels moments més emotius de l’acte ha estat l’homenatge a la seixantena de geganters i geganteres que ha tingut l’Espluga des de 1947, inicialment tot homes, fins l’arribada de les primeres dones portadores els anys 2016 i 2017. L’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans ha obsequiat els geganters i/o a les famílies dels difunts amb un clauer amb la nova imatge dels gegants i un exemplar del conte ‘El Caputxet’, protagonitzat pels Cervera.
Per acabar, fotografia de família de tots els geganters i geganteres presents, alguns dels quals, amb els uniformes o elements de vestuari d’èpoques anteriors.
LLISTA DE GEGANTERS DES DE 1947
30 anys dels Grallers
L’aniversari dels gegants i nans ha coincidit amb una altra efemèride, els 30 anys dels Grallers de l’Espluga, en concret, de l’actual grup creat el 1992, i que fa 5 anys ja es va fer una gran celebració del quart de segle. L’Espluga té grups de grallers propis documentats des de 1895.
Nova imatge corporativa
L’esdeveniment s’ha aprofitat també per renovar la imatge corporativa dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, que ja compartien vestuari des de l’any 2014, però que ara han unificat els tres logotips en un. A més, s’ha canviat el polo per una camisa i els pantalons blancs, pels de color negre.
Del logotip, en destaca un skyline amb les il·lustracions dels gegants, dels grallers i dels nans, a més d’una icona formada per 5 rodones que representa una vista zenital d’alguns dels elements de l’entitat, ballant a la plaça. El nou logotip és obra de l’empresa espluguina eDissenys.