L’any 2022 l’Espluga de Francolí recuperava la seva banda de música, de forma excepcional i puntual per la nova sortida dels Sants Patrons de la vila, sant Abdon i sant Senén, 25 anys després de l’última sortida. Fins als anys 70 del segle XX era habitual la presència de la música de banda a les festes majors espluguines, ja sigui amb formacions locals -molt habituals- o vingudes de fora. Principalment, les bandes participaven en actes oficials, cercaviles i sortides del seguici amb la imatge de sant Abdon i sant Senén.
Per això, amb motiu de la nova sortida de la imatge amb el seguici, un grup de músics locals va unir-se per formar una banda de música que interpretés el toc d’acompanyament d’autoritats, els goigs dels Sants Patrons i la sardanaa ‘L’Espluga de Francolí’, com a repertori principal.
L’estrena va ser el diumenge 31 de juliol de 2022, durant el cant dels Goigs, al final de l’Ofici Solemne a l’església vella, els músics van fer entrada, en silenci, pel passadís central fins al presbiteri, on van col·locar-se per acompanyar el nou Ball dels Francolins: el toc d’acompanyament d’autoritats compost per Josep Prats per a banda tradicional, a principis d’aquest segle, amb fragments dels Goigs de sant Abdon i sant Senén.
El ball va repertir-se el 2023, amb l’objectiu de perpetuar-lo al futur.
Composició de la Banda
La Banda dels Sants Patrons està formada per músics espluguins o espluguins de fora vila que toquen instruments de vent metall o fusta com trompetes, saxos, clarinets o flautes travesses, a més de la percussió. El 2023 també s’hi van incorporar els acordeons.
Els músics que han format la banda els últims anys han estat:
2022 | Percussió: Xavier Amigó, Arnau Sanahuja i Joan Vilalta | Trompeta: Ferran Lozano | Saxo: Miquel Caixal (Vimbodí) | Clarinet: Paula Abelló, Marta Sans, Aleix Valero, Judit Rosario, Carla Franch i Carlos Fuentes | Flauta travessera: Isabel Guasch, Ester Farré, Marina Nadal i Rut Morgades.
2023 | Percussió: Xavier Amigó | Trompeta: Ferran Lozano | Saxo: Arnau Roig | Clarinet: Paula Abelló i Carlos Fuentes | Flauta travessera: Isabel Guasch, Ester Farré i Rut Morgades | Acordeó: Joana Cervelló i Joan Vilalta.
L’Espluga i les seves bandes de música
Si bé coneixem, per les ordinacions de la Parròquia, que des de l’edat mitjana la sortida dels Sants Patrons o les seves relíquies s’acompanyava de músics i joglars, l’estructura d’agrupacions musicals que coneixem avui en dia no s’articularia fins a finals del segle XIX, amb la participació de les primeres bandes de música forànies, del Vendrell, Valls, Montblanc, les Borges o Vilanova (Medrano, 2006) i dels primers grups de grallers (Prats, 1994).
La primera referència a una agrupació pròpiament espluguina apareix en una crònica de 1895, vinculada a la processó de Dijous Sant, i parla d’una orquestra organitzada en poc temps, però de la qual se’n parla els anys següents. El 1907 se’n defineixen els músics: un pianista-director, un violí, un clarinet, dos fiscorns i un contrabaix, encara que els seus oficis originals eren pagès, fuster, calderer, barber i escrivent. En aquesta formació ja apareix Frederic Torruella Codina, de cal Calderer, família que estarà vinculada a les bandes de música durant tot el segle XX. Les agrupacions es van anar adaptant a les modes del temps, reconvertint-se en orquestres de ball, quintets de jazz o jazz-band, guanyant-se el prestigi com a ‘músics’, títol del que no gaudien els grallers.
Si observem els programes de Festa Major, al llarg del segle XX, si que veurem sempre l’acompanyament de les banda, ja sigui en les processons i sortides dels Sants Patrons, com en cercaviles i desfilades de gegants i nans, a partir de 1947.
En moltes d’aquestes ocasions, però, es llogaven bandes forànies, com el 1956, amb la Philarmònica d’Amposta.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2023). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
Referències
Lozano, X. (2023). Arxiu personal.
Medrano, N. (2006). Músics i ball a la Conca de Barberà. Un sgle d’agrupacions instrumentals (1844-1936). Els casos de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Sarral i Solivella.
Prats, J. (1994, agost-setembre). Gralles i grallers de l’Espluga. El Francolí, núm 122.