Després de l’expansió i consolidació de la sardana com a dansa nacional de Catalunya durant el segle XIX, a l’Espluga de Francolí les primeres sardanes haurien arribat de la mà de la burgesia que estiuejava al balneari de les Masies a principis del segle XX. Segons documenta Jordi Roca i Armengol (2019) a la revista El Francolí, el 15 d’agost de 1908 s’hauria esmentat, per primer cop, una audició de sardanes durant la Festa Major del nucli d’estiueig. Roca (2019) també localitza una ballada de sardanes a la plaça del Monestir de Poblet el 1916 amb motiu de l’aplec de les joventuts nacionalistes. Pel que fa al poble de l’Espluga però, la referència més antiga a una audició de sardanes es situa als anys 1929 (Roca, 2019) i 1935 (Roca, 2005). El 1949 es celebrava a l’Espluga el primer concurs de ballar sardanes amb la participació de 12 colles (Roca, 2019). Des de llavors fins a l’actualitat, el ball i l’audició de sardanes s’ha mantingut amb diferents altibaixos gràcies a l’empempta de diferents espluguins i espluguines vinculats a aquesta tradició cultural nascuda com a tal a Catalunya durant el segle XIX, com a resultat de diferents tradicions dansaires dels segles anteriors.
L’etapa de més esplendor es va viure a partir de la inauguració del Casal de l’Espluga i la creació de la primera Colla Sardanista Joventut Espluguina.
lA COLLA SARDANISTA I EL CASAL DE L’ESPLUGA
El Casal de l’Espluga ha estat vinculat des dels seus orígens amb la dinamització del moviment sardanista a l’Espluga. Si bé en les últimes dècades la tradició ha anat a la baixa i no s’ha mantingut cap secció sardanista estable, durant els anys 60, 70 i 80 l’activitat sardanista a l’entorn del Casal va ser destacada, amb l’exemple de la declaració de l’Espluga com a X Ciutat Pubilla de la Sardana 1969.
El 1965 va crear-se la secció sardanista del nou Casal, organitzadora del primer Aplec i els primers cursets de sardanes, convertint-se el 1966 en la colla sardanista Joventut espluguina (Roselló, 1971). Aquell any va celebrar-se el primer Aplec de Sardanes a l’Ermita de la Santíssima Trinitat. Aquella colla sardanista va organitzar diferents aplecs a l’ermita de la Santíssima Trinitat, als jardins o a l’entorn del Casal, a la plaça de l’Església i també nombrosos cursets de sardanes. L’agrupació també va participar en diferents concursos, jornades sardanistes i aplecs arreu del país des de 1967 (Roca, 2005).
Aplecs de Sardanes
Des del primer Aplec amb motiu de la inauguració del Casal de l’Espluga, passant pels successius Aplecs de la Sardana a l’Ermita de la Santíssima Trinitat, els celebrats a la plaça Montserrat Canals o a la plaça de l’Església, l’Espluga de Francolí ha mantingut fins als nostres dies la seva cita anual amb les sardanes.
Mentre el Casal de l’Espluga organitzava l’Aplec de Sardanes, generalment se celebrava el 15 d’agost, per la festa de la Mare de Déu. Entre la documentació localtizem que encara el 1986 va celebrar-se el 19è Aplec de Sardanes el 15 d’agost (Espluga FM Ràdio, 1984-2021) i que el 1994, la 27a edició ja va fer-se per la Festa Major. Des de llavors, habitualment la balllada o aplec de Sardanes se celebra el dissabte a la tarda, malgrat coincideixi amb la Cursa de l’Espluga. Les sardanes es ballen a la plaça Montserrat Canals -tot i que alguns anys s’ha fet a la plaça de l’Església-, en moment de màxima afluència de persones a l’Espluga a causa de la prova esportiva.
Actualment la cobla encarregada de la ballada és de la mateixa orquestra que ofereix el concert de nit, com la Nova Blanes el 2019 o la Selvatana el 2018. En els últims anys, el descens continuat de balladors ha acabat convertint la ballada o aplec en un concert de sardanes, només amb algun petit grup de balladors.
Ballades i cursets
Un dels eixos de treball més importants que va fer el Casal de l’Espluga durant tres dècades va ser la formació a través de diferents cursets de sardanes, tant d’iniciació com de perfeccionament que es feien els estius a la piscina del Casal, i que anaven a càrrec de Joan Giné i Artemi Vilà que van tenir continuïtat almenys fins a 1986. A més, els diumenges d’estiu al vespre s’organitzaven ballades a la plaça Montserrat Canals.
Durant els primers per acomiadar el curs de sardanes s’organitzava una xocolata popular per tots els nens i nenes.
Una mostra de l’activitat frenètica del moviment sardanista és, ja en democràcia, els actes que malgrat la desaparició de la Colla Joventut Espluguina s’organitzaven després durant l’estiu, com els de 1985 que queden recollits a la revista El Francolí i els de 1986 a l’Espluga FM Ràdio:
Després de tres dècades desvinculat del moviment sardanista, el 2018, amb motiu de la Festa del Soci, el Casal va voler remmemorar el seu passat sardanista amb un concert de sardanes contemporànies a la plaça Montserrat Canals (Redacció, 2018), coincidint amb Montblanc capital de la Sardana de Catalunya 2018 i a les portes del 50è aniversari de l’Espluga com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Els actes van incloure dues classes gratuïtes de sardanes per a joves i un concert i ballada amb l’actuació de la Cobla Contemporània.
L’ESPLUGA, CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 1969
L’any 1969 l’Obra del Ballet Popular va otorgar a l’Espluga de Francolí el títol de 10a Ciutat Pubilla de la Sardana, després que ho haguéssin estat Girona, Lleida, Ceret, Manresa, Reus, Banyoles, l’Hospitalet de Llobregat, la Pobla de Segur i Olot (Roca, 2005).
L’acte central va fer-se el 20 d’abril de 1969, dia en què es va inaugurar a plaça Montserrat Canals el Monument a la Sardana, obra de Josep Miret i Llopart (Subirana, 1996), encara vigent a dia d’avui, que inclou un peveter on es va encentre “la flama de la Sardana”.
L’espluguina Trinitat Marsal Prats va ser escollida com a pubilla de la sardana 1969 i van ser-ne dames d’honor Josefina Salvador, Joana Amigó, Francesca Vidal, Regina Mascaró, Montserrat Roig i Filo Farré (Roca, 2019).
El pubillatge va entregar-se a consciència a “una comarca tan significativa de la Catalunya Nova que no es caracteritzava, precisament, per la seva continuada activitat sardanista, aprofitant un bon moment de rellançament social, turístic i econòmic de la vila” (Subirana, 1996).
Com relata el recull de ciutats pubilles de la sardana 1960-1995 (Subirana, 1996) aquest repte va ser assumit per la Colla Joventut Espluguina, la llavors secció sardanista del Casal, que es va fer càrrec de l’organització dels actes: aplec, concurs, ballades, concerts i cursets, i tot -en ple franquisme- el guarniment quasi clandestí de la vila amb senyeres, una de les quals, gegant, des del campanar de l’Església Vella, fet que succeïa per primer cop després de la Guerra Civil (Subirana, 1996). L’objectiu era rebre per tot el recorregut la flama de la Sardana, procedent de l’última ciutat pubilla, Olot i després de travessar 21 comarques, 60 pobles i fer 20 aturades amb actes i recepcions.
Segons relata Subirana (1996), el 20 d’abril de 1969 van començar els actes amb una cercavila de grallers i ball de bastons pels carrers de l’Espluga, recitant el vers-pregó escrit per Mn. Ramon Muntanyola.
A la casa de la Vila es va fer la proclamació oricial de l’Espluga, Ciutat Pubilla de la Sardana amb el lliurament de la clau de la vila al clauer del Pubillatge. També es van proclamar la pubilla i les dames d’honor.
Després, l’església Vella va acollir la missa del sardanista, seguit de l’arribada de la Flama de la Sardana als jardins del Casal, amb el traspàs del pubillatge i la inauguració del Monument de la Sardana. Al teatre del Casal va llegir-se el Missatge al Món Sardanista, escrit per l’artista Joan Miró, seguit del lliurament de premis i de la medalla al Mèrit Sardanista.
Que el perfum d’aquesta rosa vermella que és la sardana, oberta en ple cel blau, ens doni a tots, arreu del món, una sang ben catalana.
Joan Miró, 20 d’abril de 1969
El llavors director de l’Orfeó Lleidatà, Lluís Virgili, va oferir la Lliçó Magistral i l’Orfeó Reusenc, el concert de proclamació.
Immediatament va celebrar-se un Aplec de la Sardana amb l’actuació de la Cobla Barcelona, en el qual tots els infants que havien après a ballar sardanes als cursets del Casal van dansar la sardana de lluïment. Després, autoritats, delegacions, infants i públics van ballar la sardana de germanor. Al dinar, servit a l’Hostal del Senglar, van assistir-hi unes 400 persones. A la tarda, al teatre del Casal la Cobla Barcelona va estrenar la sardana del pubillatge, del compositor Josep M. Bernat, i un ampli repertori de sardanes ballades per l’Esbart de Sant Julià, de l’Arboç. També van actuar-hi els cantautors Guillem Efak i Dolors Laffitte, l’Orfeó Montblanquí i l’Orfeó del Casal de l’Espluga. Els actes van acabar amb una ballada de comiat a la plaça del Casal, ja al vespre.
EL REPERTORI ESPLUGUÍ
Amb motiu del pubillatge de l’Espluga, el 20 d’abril de 1969 va estrenar-se la sardana ‘L’Espluga de Francolí’, de Josep M. Bernat (1925-1992).
Segons recull Roca i Armegol (2005) també s’han dedicat a l’Espluga les següents sardanes:
‘L’Espluga, ciutat pubilla’, d’Agustí Causí (1969)
‘Del Fluvià al Francolí’, de Lluís Albert (1972):
‘La Font del Ferro’ de Manuel Francolí (1970)
‘Al Casal, tot és camí’, de Josep Grivé
‘Poblet’ d’A. Cohí Grau (1947)
LES SARDANES del segle xxi, A L’ESCOLA
L’ensenyament de la sardana ha estat un repte continu per part de diverses generacions, primer en el marc del Casal de l’Espluga, com ja s’ha dit, i després en el marc escolar. Per fomentar-ho, els centres d’ensenyament han articulat diferents projectes a l’entorn de la dansa nacional de Catalunya. Als anys 90 es van fer alguns tallers d’estiu al Col·legi Mare de Déu del Carme encara que ha estat a l’escola pública Martí Poch on l’ensenyament de les sardanes ha estat més continu i habitual dins les activitats del centre de l’any 1999 (Redacció, 2017), especialment durant el primer trimestre de curs (Escola Martí Poch, 2017) amb una ballada de sardanes a finals d’octubre o principis de novembre. Gràcies a aquests tallers, encapçalats principalment per la mestra Ernestina Vallverdú, centenars d’alumnes han après els passos de la sardana durant més de dues dècades. En algunes ocasions s’hi han fet altres tallers de cultura popular com el de ball de bastons (Redacció, 2017) o gegants i nans. Als anys 80 fins i tot aquesta escola va fabricar els seus propis gegants i nans.
El 2018, coincidint amb els actes de Montblanc, capital de la Sardana de Catalunya, va organitzar-se al Teatre del Casal una ballada escolar de sardanes (Redacció, 2018) amb la participació de la Colla Xarau de Cerdanyola del Vallès. Com acostumen a fer anuament, els alumnes de l’escola Martí Poch van presentar les sardanes que havien practicat durant els darrers mesos, entre les quals la sardana d’Alfred Abat amb motiu de la capitalitat de la sardana de Montblanc i el ball de germanor de la sardana L’Espluga de Francolí, composició de Josep M. Bernat.
LES ENTITATS ESPLUGUINES I LA SARDANA
Les sardanes a la ràdio
Un dels llocs son des de fa dècades poden seguir escoltant-se sardanes és l’emissora municipal de ràdio. L’Espluga FM Ràdio ha emès des de 1984 diferents programes dedicats a l’activitat sardanista com el que encapçalava des dels inicis el cap de programació de l’emissora, Joan March, titulat ‘Avui sardanes’ que també apareix a la graella de 1988 a càrrec de Teresa Vallès i Dolors Oliva (Lozano, 2010). Ja al segle XXI, la davallada de seguidor de les sardanes va traduïr-se també a la manca de locutors especialitzats per l’emissora municipal fet que va portar a l’emissió a partir de la primera de l’any 2008 d’un programa anomenat ‘La Tenora’, sense locutor, amb una selecció de diferents sardanes i cançons del repertori tradicional que s’emetia els diumenges a les 9h, a les 10h o les 11h del matí.
Des de la temporada 2020/2021 s’emet cada diumenge a les 8h del matí el programa ‘Coblejant’, de la Xarxa de Comunicació Local, produït per Ràdio Calella i on es fa el seguiment del concurs de la Sardana de l’Any que aquest 2021 té com a seu de la gran final l’Espluga de Francolí.
Les sardanes a la cultura popular
Les entitats de cultura popular espluguines han tingut en compte les sardanes per part del seu repertori, especialment la Coral Espluguina, qui n’ha interpretat diverses en multitud de concerts i cantades de caramelles. L’any 2007 va oferir-ne un petit tast al concert de celebració del seu 25è aniversari, amb alguns dansaires propis i amb la participació dels Grallers de l’Espluga intepretant la sardana ‘El Cant del poble’.
A més de la Coral Espluguina, els Grallers i els Bastoners de l’Espluga també interpreten algunes sardanes al seu repertori tradicional. El Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí (Josep Prats, 2004) inclou alguns compassos de sardana i els gegants pagesos de la Santíssima Trinitat-davant l’absència de grup de grallers propi- ballen habitualment al ritme d’una sardana. Per la Festa Major, els Grallers de l’Espluga els acompanyen interpretant ‘El cant del poble’. Més enllà de la Festa Major també es ballen sardanes des de fa uns anys a la Festivitat de la Santíssima Trinitat a l’Ermita.
les sardanes i els pregons
Al món rural és habitual l’ús de sardanes, especialment la Santa Espina, per anunciar un pregó pels altaveus dels pobles. A l’Espluga de Francolí així va ser fins la renovació de les sintonies, l’any 2011. En tota l’Espluga tenia tres melodies diferents pels pregons, destacant com a més comuna la de la informació ordinària, en aquest cas la sardana Plaça de Cellera.
L’any 2004, l’Espluga FM Ràdio va fer una versió de la seva sintonia oficial (Ferran Andechaga) inspirada en Plaça de Cellera.
Tot i que ja no eren sardanes, hi havien altres melodies pels pregons. Per la de la informació oficial, s’utilitzava un fragment de la Cançó d’Amor i de Guerra.
També cal destacar la melodia que s’utilitzava per anunciar la defunció d’algun veí o veïna de la vila.
L’any 2019, l’Ajuntament de l’Espluga va recuperar l’ús de la sardana Plaça de Cellera per anunciar en forma de pregó l’inici de la Festa Major pels altaveus del poble.
el nou segle i els concerts de pasqua
L’any 2004 i almenys fins el 2011, Eusebi Majós va impulsar un seguit de concerts anuals de sardanes -celebrats habitualment coincidint amb la Pasqua però també amb l’Onze de Setembre– a càrrec de la Bellpuig Cobla, del seu poble natal. Aquesta agrupació, anomenada abans de 2002 Cobla Juvenil de Bellpuig, va ser l’encarregada d’estrenar i enregistrar la sardana que el seu director, Josep M. Bernat, va compondre el 1969 amb motiu del pubillatge de l’Espluga.
L’Espluga FM Ràdio en donava detall l’any 2005, en una crònica informativa:
Els concerts de sardanes de Pasqua van organitzar-se des de l’Ajuntament de l’Espluga amb el suport del Casal i la Diputació de Tarragona i incloïen dues parts dedicades a sardanes populars i a bandes sonores de pel·lícules intepretades per cobla.
Concert de sardanes de Pasqua amb la Bellpuig Cobla de l’any 2007 (Espluga FM Ràdio, 2007):
L’any 2021, per la Festa Major de l’Espluga, es van programar dos concerts de la Cobla dels Sons Essencials, que mescla sardana amb rumba i jota, per substituir l’Aplec i Ballada de Sardanes de la Festa Major, restringit a causa de la pandèmia de la COVID-19.
L’ESPLUGA, SEU DE LA SARDANA DE L’ANY 2021
El Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí va ser, en una jornada històrica, l’escenari de la Final de la Sardana de l’Any el 15 de maig de 2021. L’acte l’organitzava la Confederació Sardanista de Catalunya amb el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga, que havia format una comissió d’antics sardanistes espluguins per fer-lo possible.
La jornada va incloure concerts, ballades i actes d’homenatge a la Colla Sardanista Joventut Espluguina, que va tornar a ballar excepcionalment la primera sardana que van aprendre en els seus origens: Fadrinalla, de Pere Masats.
Per la ocasió es va celebrar un concert de sardanes amb el repertori espluguí a la plaça de l’Església, a càrrec de la Cobla Reus Jove, després de la hissada commemorativa d’una llarga senyera a la façana de l’església Vella de Sant Miquel, com la Colla Joventut Espluguina va fer el 1969 de forma clandestina, en ple franquisme.
A la plaça Montserrat Canals, davant el monument restaurat per la ocasió, es van fer els parlaments de l’alcalde Josep M. Vidal, el president de la Confederació Sardanista, Xavier Tresserras, el portaveu de la Colla Joventut Espluguina, Manel Morgades i el comissari de l’exposició commemorativa ‘El llegat sardanista a l’Espluga de Francolí’, Xavier Lozano. També va cantar dues sardanes la Coral Espluguina i la Cobla Reus Jove va interpretar-ne tres més.
A la tarda va celebrar-se la final de la Supersardana de l’any, que segons avançava l’Espluga FM Ràdio (Redacció, 2021) havia de ser una edició especial en què es votarien les sardanes guanyadores dels darrers 16 anys i no només les del 2020 tal com es faria en una edició habitual.
Aquesta era una decisió motivada per la pandèmia i la previsió és que al 2022 es pugui triar la Sardana de l’Any 2020-2021. Finalment la guanyadora va ser ‘Porta-la amb tu’, d’Oliver Marquès. L’acte, que va omplir el teatre del Casal amb 500 assistents (aforament reduït per la pandèmia) va comptar amb les cobles Reus Jove i Contemporània i l’actuació del quartet Mèlt.
Es va poder seguir en directe per Catalunya Música i l’Espluga FM Ràdio en emissió conjunta, a més del canal de youtube de la Confederació Sardanista:
El programa Tot Sardana de Ràdio Estel, presentat per Gerard Carrión, va dedicar un capítol a l’esdeveniment, amb enregistrament del mateix 15 de maig.
L’anunci d’elecció de l’Espluga com a ser el va fer el 14 de novembre de 2020 el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, durant l’edició del 2020 que va celebrar-se a Esparreguera, tancada al públic degut a les restriccions de la Covid-19 i retransmesa per YouTube
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Escola Martí Poch (2017, 9 de novembre). Ball de bastons i sardanes a l’escola Martí Poch. Xtec.catLozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.
Espluga FM Ràdio, L’ (2007). Arxiu Sonor de l’Espluga de Francolí. Retransmissions.
Espluga FM Ràdio, L’ (1984-2021). Arxiu documental de guions d’informatius.
Lozano, X. (2010). Història de l’Espluga FM Ràdio. Documentació interna.
Redacció (2017, 31 d’octubre). L’Escola Martí Poch, 18 anys ballant sardanes. EFMR.cat
Redacció (2018, 24 de setembre). L’Espluga balla sardanes a ritme d’èxits musicals contemporanis. EFMR.cat.
Redacció (2018, 31 d’octubre). El Teatre del Casal de l’Espluga aixopluga la ballada de sardanes de l’Escola Martí Poch. EFMR.cat.
Redacció (2020, 14 de novembre). L’Espluga de Francolí acollirà el concert final de la Sardana de l’Any 2021 al Teatre del Casal. EFMR.cat
Roca, J. (2019). L’Espluga Ciutat Pubilla de la Sardana, 50 anys. El Francolí, Juny de 2019. Casal de l’Espluga de Francolí.
Roca, J. (2019). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.
Roselló, R. J. (1971). Memòria dels actes més importants dedicats a la sardana organitzats i viscuts per l’agrupació i colla sardanista Joventut Espluguina SSCE.
Subirana, Ll. (1996). Ciutats pubilles de la sardana 1960-1995. II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1995-1996. Edicions El Mèdol.