L’any 2014 l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, va proposar incorporar al seguici solemne de Festa Major una bandera de la vila, de grans dimensions, portada en comitiva d’honor pel pregoner o pregonera de l’any, acompanyada dels vigilants municipals de gala.
L’etapa de govern (2003-2019) va suposar, a proposta del nou alcalde, una nova etapa simbològica municipal marcada per l’adquisició de bares de regidor per l’equip de Goven, l’oficialització de l’escut de la vila seguint els nous criteris de l’heràldica municipal (Departament de Governació, 2011), la compra de noves insígnies per la solapa de l’americana per tots els membres del Ple i la creació de medalles pels regidors i regidores amb l’escut històric. També va recuperar-se la figura de les pubilles i hereus, donant-los un lloc als actes de Sant Joan i la Festa Major -a més de la Festa de la Verema, ja habitual. També va intentar-se, sense èxit, l’oficialització d’una bandera municipal que no va superar l’aprovació del Departament de Governació de la Generalitat, optant finalment per una versió extraoficial de la bandera verda amb l’escut heràldic.
Amb el canvi de govern de 2019 l’aposta per la millora del protocol de Festa Major va centrar la tasca del consistori amb les entitats de cultura popular, especialment introduïnt els canvis necessaris per retornar la festa espluguina al seu origen, basant-se en la tradició festiva del Camp de Tarragona i la zona d’influència, mantenint la simbologia i buscant els valors ancestrals de la cultura popular.
Els domassos de Festa Major
L’any 1997 la comissió prorestauració de l’Església Vella va impulsar la venda, per primer cop a la història, d’un conjunt de domassos verds amb l’escut ovalat de la vila d’aquell moment, en color morat monocrom, per aconseguir finançar les obres de restauració del temple i els actes de celebració del 700 anys. Se’n van fer de roba vellutada de color verd fosc, i uns de més clars de roba de feltre. Algunes famílies van girar-lo en format vertical per adaptar-lo a la finestra. Durant anys, la majoria de cases espluguines van guarnir finestres i balcons, cada Festa Major, fins que —per l’extinció de branques familiars, la migració o simplement per oblit— molts domassos van quedar-se als calaixos abandonats de moltes cases.
A fi que les noves famílies espluguines poguéssin disposar d’un domàs per la Festa Major, i per iniciativa pròpia, el febrer de l’any 2015 l’empresa espluguina Quelcom Serveis va posar a la venda una bandera impresa en polièster fi amb l’escut aprovat el 2010 (oficialitzat per la Generalitat el 2011) i amb el nom del municipi en groc (amb l’error ortogràfic de l’ minúscula).
Actualment l’empresa todobanderas.com té a disposició a la seva pàgina web una versió extraoficial de la bandera de l’Espluga en polièster de 117 grams i amb l’escut oficial de la vila, disponible en diferents mides, amb pal disponible i diferents tipus de costura o agafador.
L’any 2021, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga va encarregar a aquest divulgador local (Lozano, 2021) un informe per determinar el format més idoni a seguir davant la proposta de reeditar nous domassos de la vila, aquest cop des de la iniciativa municipal, amb l’objectiu de seguir un criteri oficial i documentat que els faci vàlids per les properes dècades, com va passar amb la iniciativa de 1997. En aquest cas es va optar per oficialitzar el color verd ‘popularment anomenat de forma local com a verd Espluga’ i determinar quin tipus de simbologia heràldica s’hi col·locaria: una versió històrica de l’escut, una versió simplificada de l’escut o la versió oficialitzada de l’escut.
Finalment, com recull el manual editat per l’Ajuntament de l’Espluga (2021) es va optar per fer un domàs de color verd o sinople, color oficial de la vila, acompanyat de l’escut heràldic estrenat just 10 anys enrere (Departament de Governació i Relacions Institucionals, 2011) en dues mides: horitzontal (140x100cm) i vertical (70x100cm). Segons recull el mateix protocol (2021) el domàs s’ha de col·locar al balcó a partir del repic de campanes que anuncia la Festa Major, habitualment el dijous de vigília, excepcionalment, en dimecres. El dia oficial de la Festa Major és sempre l’últim divendres del mes de juliol, per la proximitat en el calendari amb la festivitat històrica de sant Abdon i sant Senén, patrons de la vila.
Evolució de l’heràldica municipal
La primera referència de l’escut de la vila és aquest que es troba en un document del 28 de desembre de 1479 custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona (Carreras, 2000). El dibuix està format per dos cercles concèntrics enmig dels quals es llegeix ‘Espluga de Francolí’. Al centre hi apareixen les tres torres amb les 3 creus de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Al subsòl s’hi representa el riu, sense que s’hi vegi cap representació de la cova. Reproduccions d’aquest escut en pedra es poden veure al carrer de la Font número 20 (s. XV), tot i que sense el riu ni la cova, i als edificis de l’Antic Hospital, ja amb la cova -1528 (façana nord) i la Casa de la Vila -1563.
Sembla que la versió ovalada de l’escut és la que va acabar utilitzant-se durant segle, fins l’entrada al segle XXI, amb diferents formats i versions més complexes o simplificades, segells i logotips, mantenint sempre les tres torres amb tres creus sobre el turó, amb una cova i el riu Francolí. Aquest és l’escut que va col·locar-se als domassos de 1997.
El nou escut de la vila
L’any 2010 el Centre d’Estudis Locals va presentar a l’Ajuntament de l’Espluga l’informe d’Antoni Carreras a partir del qual es plantejava els criteris que havia de seguir el nou escut de l’Espluga per tal de respectar els símbols històrics però a l’hora els ítems fixats per la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica per la seva validació per part del Govern, que estava impulsant l’oficialització de tots els símbols heràldics municipals de Catalunya. La proposta va generar cert rebuig entre la població, pel canvi que suposava abandonar el format ovalat pel caironat amb corona de vila i canviar les tres torres per un castell de tres torres. Tot i així, la proposta va ser aprovada pel Ple Municipal el mateix 2010 i oficialitzada pel Departament de Governació de la Generalitat l’any 2011.
Escut caironat; d’argent, un mont de sinople movent de la punta carregat d’una espluga amb forma de semirodella de sable de la qual davalla un riu en forma de pal flamejat d’atzur rivetejat d’argent, somat d’un castell de sable tancat de gules i sobremuntada cadascuna de les torres del castell d’una rodella de gules amb una creu de Malta d’argent. Per timbre, una corona de vila.
Què significa la simbologia heràldica de la vila?
Escut caironat d’argent: la nova heràldica municipal estableix pels escuts de viles i ciutats la forma de quadre caironat, coronat, sense haver-hi altra alternativa. En aquest cas s’estableix un escut d’argent (platejat, tot i que es representa blanc).
Corona de vila: els escuts porten a sobre l’anomenat ‘timbre’, que serveix per distingir el grau nobiliari del titular de l’escut. En aquest cas, les corones municipals diferents entre pobles (3 torres), viles (5 torres), viles ducals, ciutats (9 torres), ciutats comptals, ciutats o viles reials, a més de comarques o vegueries. No es tracta de cap referència a la monarquia, sinó al títol que ostenta la població en el rang municipal.
Mont de sinople: representa el turó del Capuig (cap del puig) on es van establir els cristians l’any 1079 en la conquesta dels dominis sarraïns. El sinople és el color verd, color de la vegetació que imperava a la vall del Francolí i que encara regna als boscos de l’Espluga i Poblet.
Espluga en forma de semirodella de sable (negra): és el símbol de la cova que transcorre pel subsòl de l’Espluga de Francolí, coneguda des de temps immemorials.
Pal flamejat d’atzur (blau) rivetejat d’argent (blanc): representa el riu Francolí que neix de la Cova de la Font Major.
Castell de sable (negre) tancat de gules (vermell) i sobremuntada cadascuna de les torres d’una rodella de gules (vermella) amb una creu de Malta d’argent (blanc): El castell recull la simbologia de les tres torres utilitzada en els anteriors escuts i com a símbol dels ordes templer (el color vermell) i hospitaler (el color negre) que governaren la vila. El castell és de color negre ja que els hospitalers van ser els senyors de la vila durant més temps, fins al 1835.
Segons detallem a Lozano (2021), la descripció heràldica oficialitzada el 30 de maig de 2011 (Departament de Governació i Relacions Institucionals, 2011) va ser el resultat final d’un llarg procés de debat simbòlic amb diferents informes desfavorables a la proposta inicial que preveia el color verd com a fons de sinople de tot l’escut. Finalment va deixar-se el sinople pel turó sobre del qual descansa el castell de l’Espluga. L’informe però (Lozano, 2021) aclareix que la versió publicada de l’escut al Diari Oficial de la Generalitat de 30 de maig de 2011 tinta el mont de sinople amb un color verd poma no propi de la descripció heràldica d’aquest color (verd intens i preferentment fosc) ni de l’ús habitual de la tonalitat de verd emprada tradicionalment de forma simbòlica a l’Espluga de Francolí. Aquest fet va generar certa confusió en l’ús del nous escut heràldic, doncs van començar a existir dues versions: en verd fosc i en verd poma. La versió que finalment es pren com a bona és la que utilitza el verd intens, preferiblement fosc, més propi del sinople heràldic que el verd poma, i més proper al color verd que s’utilitza per la bandera de la vila.
Poc temps després de presentar els domassos de la vila, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va fer pública la versió simplicada de l’escut heràldic, per utilitzar com a simbologia corporativa, adaptada als nous temps i grafismes. La versió és monocrom, amb opció de contrast en blanc, negre o verd, i preserva tots la simbologia heràldica de l’escut oficial: 
El color
El verd, el bordeus i el blau marí, són els tres colors establerts protocol·làriament per als domassos oficials en els ajuntaments. El color verd o sinople (en heràldica) és l’escollit per l’Ajuntament de l’Espluga com a color oficial de la vila (Manual d’identitat visual, 2021) i també per la seva bandera no oficialitzada pel Departament de Governació.
Són de color verd –si bé en múltiples tonalitats- els domassos històrics de la Vila, les banderes utilitzades a la façana i espais institucionals municipals, el color corporatiu dels clubs esportius i també part de l’escut caironat actual “d’argent, amb un mont de sinople” (Departament de Governació i Relacions Institucionals, 2011).
S’identifica com a color principal tant de la bandera com del mont de sinople de l’escut el verd Pantone 2273C ja previst al Manual d’identitat visual de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí (2021).
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Lozano, X. (2021). Informe per la renovació dels domassos oficials per les cases de l’Espluga de Francolí. Encarregat per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí.
Carreras, A. (2000). Història de l’Espluga de Francolí, l’edat mitjana. Volum III. Pagès Editors SL.
Crea2 (2021). Manual d’identitat visual. Ajuntament de l’Epsluga de Francolí.
Departament de Governació i Relacions Institucionals (2011). RESOLUCIÓ GRI/1317/2011, de 12 de maig, per la qual es dóna conformitat a l’adopció de l’escut heràldic del municipi de l’Espluga de Francolí. Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5889 – 30.5.2011