Una tradició de més d’un segle
Hereu de diverses formacions i espluguins grallers, des del 1992, l’actual grup dels Grallers de l’Espluga han cenyit un ampli entramat cultural i social per la consolidació i recuperació de les tradicions de cultura popular del municipi. De forma directa amb les institucions locals i amb les altres agrupacions de cultura popular, el grup ha experimentat diferents etapes marcades per moments que signifiquen a hores d’ara episodis clau en la història de les festes i la cultura espluguines.
El diumenge 23 de juliol de 2017, un acte al Teatre del Casal va resumir en 50 minuts la història del grup de Grallers de l’Espluga, reagrupant bona part dels membres que n’han format part des dels seus orígens:
Els orígens dels grallers a l’Espluga
La història de les gralles i els grallers a l’Espluga de Francolí, com a tants pobles de les comarques meridionals, apareix al s.XIX. Concretament, a l’Espluga es troben documents que parlen de las dulzainas al 1863 i anys successius.
No es parlarà de “gralla” fins el 1884, ja sigui acompanyant castells o no. Per tant, des de finals del segle XIX les gralles no faltaven a cap Festa major, festes de la Santísima Trinitat o festes del nucli de les Masies.
En qualsevol cas però, no es pot confirmar que els grallers que tocaven aleshores fossin de l’Espluga fins el 18 d’agost de 1895 en què diversos grallers espluguins van refilar el toc de castells a les festes celebrades a “la Capella” i també el 8 de setembre, a Villa Engràcia, ambdós al nucli espluguí de les Masies.
Entrant al segle XX
Segons les cròniques de l’època, el 1902 les gralles de l’Espluga van interpretar algunes peces del seu repertori en la inauguració de la placa al Passeig de Don Joan Cañellas.
Aquest primer grup de grallers de l’Espluga estava format per Joan Torrell Òdena (gralla), Josep Marsal Jiménez (gralla), Ramon Marsal Jiménez (timbaler) i probablement algun altre membre per ara sense identificar. Aquest grup prenia el nom de “Els Marsals”. Sobre l’any 1920 va entrar a formar-ne part Joseph Jané i Poblet com a timbaler.
Aquests grallers van anar actuant continuadament fins el 1930. Acabada la guerra, “els Marsals” van fer alguna actuació: l’any 1940 alguns grallers locals van organitzar el “Llevant de taula”, una costum espluguina que consistia en anar per les cases a l’hora de dinar demanant la voluntat al crit de “Llicència!”.
A partir de l’any 1946 i fins l’any 1949 l’Ajuntament paga una quantitat molt superior al grup de grallers del Vendrell “Els Astons”. Però aquest mateix any 1949 es paga també una part inferior als grallers de la vila “Els Marsals”, formació encapçalada ara per Joan Marsal i Pere, fill del component de la primera colla Josep Marsal i Jiménez, a més d’Isidre Pàmies i Rull, timbaler, i un segon graller anomenat Alejandro Callau i Poca “Palletes”. El grup es va dissoldre quan Joan Marsal i Pere se’n va anar a viure a Caldes de Montbui l’any 1957.
Els dificils 50′
Els anys cinquanta van ser anys de dificultat pel món de les gralles i els grallers. Costava trobar músics que acompanyéssin les colles castelleres i altres manifestacions festives, socials i/o religioses. No obstant, el grup del Vendrell “Els Astons” va actuar a l’Espluga continuadament des del 1950 fins l’any 1961.
Des de l’any 1962 i fins el 1971 l’Espluga va seguir contractant diferents colles de grallers, però no es concreta el nom de cap grup.
En aquests darrers anys de dictadura franquista, la revitalització económica dels anys 60-70 porta nous avenços tecnològics i aires de “modernor” que arraconen en gran part, costums, formes de vida i tradicions culturals i populars, que són bandejades per velles i en alguns casos per pròpies, sense una anàlisi crítica i sense la voluntat de mantenir els trets característics dels nostres avantpassats, que configuren la nostra història.
Així doncs, els grups de grallers s’envelleixen i no es renoven, la qual cosa fa que minvin progressivament i desapareguin en moltes de les poblacions de Catalunya.
L’impuls de Lluís Carulla
Als volts del 1972 hi va haver un nou intent de formar un grup de grallers a l’Espluga. El propòsit va sorgir del mecenes espluguí Lluís Carulla i Canals i la seva mà dreta al Casal, Josep Tremoleda, els quals van comprar gralles “llargues” a antics grallers que les tenien en desús i les van facilitar a alguns músics del poble perquè les fessin sonar.
El desconeixament de l’instrument i la dificultat d’aconseguir bones inxes (canyes), entre d’altres coses, va fer que aquesta proposta no reeixís.
Ja cap a l’any 1978 hi va haver un altre intent, coincidint amb un moviment que s’havia iniciat a tot Catalunya de recuperació de les tradicions pròpies. Un grup de joves de l’Espluga es va posar en contacte amb Jaume Arnella, coautor amb Paquita Roig del primer mètode per a gralla, que els va animar i informar de com es podia ser graller i els va adreçar al constructor d’instruments Xavier Orriols, que va fer deu o dotze gralles.
Més tard, es va anar a buscar el graller del Vendrell, Jaume Vidal i Vidal perquè els ensenyés unes nocions bàsiques de l’instrument i repertori. D’aquí n’aparegué aquest grup, que actuà en dues ocasions i posteriorment es dissolgué pels volts de 1980.
Aquest grup estava format per: Josep Ciscar Contreras (gralla), Jaume Civit i Guasch (gralla) i Miquel Morgades i Vallès (timbaler).
L’actual grup de Grallers de l’Espluga
L’impuls de Josep Prats
L’última i actual formació de grallers a l’Espluga de Francolí va sorgir el març de 1992, any en què es van donar algunes circumstàncies que van fer posible la solidesa d’aquest grup. En primer lloc, la presencia d’un graller, Josep Prats i Tarsà, amb un cert bagatge en el camp de la música tradicional i popular, que aquell mateix any s’afincà a l’Espluga i es va integrar a la vida del poble. Josep Prats, provinent de Barcelona, havia estat mestre graller al Centre Cívic l’Artesà formant un grup de grallers a Gràcia. També va ser graller amb la colla “Pessigolla” de la Plaça Nova de Barcelona i va col·laborar amb altres grups de grallers.
El bressol: la Coral Espluguina
La presència de Josep Prats va afavorir la recuperació del so de les gralles, buscada des de feia anys a l’Espluga. L’any 1992, gent molt diversa, de diferents edats, amb moltes ganes de pasar-ho bé, van fer posible que el grup tirés endavant i hagi arribat fins avui. El mes de març del 92, la Coral Espluguina va demanar al graller Josep Prats que ensenyés la tècnica de la gralla a alguns cantaires, i així es va crear el grup de grallers. El naixement d’aquesta formació va ser doncs, iniciativa de la Coral Espluguina, considerada el bressol del grup.
Actuació a Splugën
Una de les primeres aventures dels nous Grallers de l’Espluga, l’any 1993, va ser el viatge internacional de la cultura popular espluguina que es va fer a Splügen. L’Espluga de Francolí s’acabava d’agermanar amb aquest municipi dels Alps suïssos, per la similitud amb el nom. Els Gegants, els Nanos i els Grallers de l’Espluga van fer una cercavila per aquest petit poble (menys de 400 habitants) del Cantó dels Grisons, situat al districte de Hinterrhein.
La creació de l’Associació Cultural
Els Grallers de l’Espluga van mantenir un estret lligam amb els cantaires fins que l’any 1996 els Grallers i timbalers van crear la nova Associació Cultural Grallers de l’Espluga, que ja comptava amb noves incorporacions més enllà dels cantaires de la Coral.
El Piset
Des d’aquell moment, a més, l’Associació va establir a l’hora alguns lligams amb el Casal de l’Espluga perquè li cedís un espai per dur a terme els assajos, que fins llavors s’havien fet al local de la Coral Espluguina. Era la primera vegada que una entitat externa al Casal passava a convertir l’edifici en la seva seu social i a utilitzar-ne les instal·lacions i dependències per les seves activitats. A canvi, però, el Grup de Grallers es comprometia a participar activament en diverses festivitats del Casal de l’Espluga. Les instal·lacions de l’actual Escola Municipal de Música de l’Espluga són encara, avui dia, el lloc d’assaig dels Grallers de l’Espluga i dels tallers de formació de l’Escola de Gralla i Percussió.
Magda Buldó i la nova generació de Grallers
Amb l’arribada al segle XXI el grup, creat per Josep Prats, i l’Associació Cultural, presidida pel mateix, va fer un canvi de rumb i l’any 2002, en motiu del 10è aniversari del grup, el fundador va decidir cedir la direcció del grup i la presidència de l’entitat, que per votació dels membres de l’Associació Cultural va passar a mans de la jove grallera Magda Buldó, qui -fruit de la posterior fusió- el 2013 es va convertir en presidenta dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga.
Objectius musicals, socials i de recerca
Els objectius inicials del Grup de Grallers encara vinculat amb la Coral Espluguina van ser la recuperació del toc de matinades, la cercavila de la Festa Major (també la de les Masies) i la participació a les festes del poble. D’aquí va sortir la participació a la cavalcada de Reis, Carnaval, Sant Joan i l’11 de setembre, entre d’altres.
Durant la història del grup s’han estrenat peces pròpies com la música del Ball del Rei Caçador i el Senglar per Sant Joan, el Ball de Nans de l’Espluga, el Ball de Gegants de l’Espluga o la Dansa del Gegants Neolítics.
També s’han recuperat les nadales tradicionals a la cavalcada de Reis, les músiques de Carnaval i els tocs de processó.
Formació i educació: L’Escola de Gralla i Percussió
L’any 1992, amb la creació del Grup de Grallers es va decidir comprar instruments per a l’escola de grallers i timbalers, i es va elaborar un arxiu de partitures i enregistraments sonors per afavorir l’aprenentatge dels nous músics.
Al llarg dels anys, l’Escola de Gralla i Percussió, que el 1996 va passar a gestionar l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga, s’ha anat consolidant, i per ella han passat desenes de nois i noies, que, si bé no tots s’han mantingut en el temps com a grallers, almenys han après a tocar els intruments tradicionals com la gralla o el timbal.
Fins l’any 2002 el grup de grallers es va guiar sota el mestratge de Josep Prats. L’any 2002, la nova presidenta Magda Buldó va agafar el relleu de la direcció de l’Escola amb el suport de Joana Cervelló. L’any 2006 es van elaborar uns dossiers de tècnica de Gralla i Percussió per a l’aprenentatge d’aquests instruments entre els nois i noies de l’Escola de l’Associació, aconseguint ampliar el grup fins la trentena de membres.
El 2016, el graller canongí Oriol Olivé va assumir el mestratge de gralla de l’entitat, que el gener de 2018 va reobrir l’Escola de Gralla a noves inscripcions afegint nous futurs membres de l’agrupació musical, la majoria procedents de la Colla Gegantera.
Recuperació i manteniment del Grup de Nans
L’Associació Cultural Grallers de l’Espluga s’ha mostrat sempre vinculada a la recuperació i conservació de les tradicions de l’Espluga. L’any 1995 Josep Prats va compondre el Ball de Nans de l’Espluga de Francolí, convertir-lo en una de les músiques indispensables a cada Festa Major.
Per això, l’estiu de 2005 i sota la presidència de Magda Buldó es va aconseguir recuperar el Grup de Nans de l’Espluga a partir de diversos tallers al Casal d’Estiu, de braçet amb l’Ajuntament.
El Grup de Nans havia perdut el funcionament regular des de la crisi de l’antiga Colla Gegantera, a mitjans dels anys 90. El Grup de Grallers va iniciar l’any 2005 un seguit d’actuacions per tornar a revitalitzar els balls de nans i gegants, fomentar-ne la continuïtat, i consolidar-los per evitar-ne una nova desaparició.
L’any 2014, després d’una llarga etapa formada per diverses generacions de nens i nenes portadors dels Nans, i davant les dificultats que anualment suposava el relleu dels portadors, la nova Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans va acordar crear un nou grup de portadors adults que fes possible fidelitzar-los al grup, millorar la qualitat dels balls i de les cercaviles sense haver de treure el capgròs.
La recuperació i manteniment de la Colla Gegantera
Arran de la crisi de la Colla Gegantera -despareguda totalment l’estiu de 2005, quan l’Ajuntament va haver de llogar diversos geganters de Montblanc perquè fessin ballar els Gegants de l’Espluga- la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, encapçalada llavors per Josep M. Poca, i l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga es van posar a treballar decidits per crear una nova Colla Gegantera confiant amb el suport i l’experiència del mestre geganter Josep Lluís Torre, i dels fins llavors geganters Joan Castro i Josep M. Martínez.
Amb aquest objectiu, l’hivern de 2006 es va organitzar una activitat popular, amb berenar inclòs, en la qual es va demanar a infants, pares i mares que hi assistissin per recuperar el Ball dels Gegants. D’aquesta festa en va sorgir un grup de 10 famílies espluguines que van acordar crear la nova Colla Gegantera de l’Espluga. Els nous geganters, amb el mestratge de Torre, Castro i Martinez, es van estrenar el primer diumenge de maig, durant al Fira-Mostra del Carquinyoli, i van presentar-se oficialment durant la Festa Major de 2006, durant la qual es va estrenat el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, compost per Josep Prats.
ELS NOUS GEGANTS NEOLÍTICS
Un cop recuperada la Colla Gegantera, la fal·lera que va agafar aquesta tradició va fer que els nous geganters es plantegessin la creació d’una nova parella de gegants, amb un pes menor, i amb una alta representació de la història del municipi.
Per això es va convocar un concurs popular de propostes. L’Ajuntament de l’Espluga i la Colla Gegantera va acabar seleccionant el projecte del membre de l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga, Xavier Lozano, i va encarregar la construcció dels nous Gegants Neolítics de l’Espluga de Francolí, a l’escultor Ramon Aumedesdel taller Sarandaca, amb supervisió històrica del projecte feta per Antoni Carreras.
L’Associació Cultural Grallers de l’Espluga es va afegir a la il·lusió dels nous gegants creant la Dansa dels Gegants Neolítics, composta per la membre de l’entitat Joana Cervelló. Els Gegants i la Dansa es van estrenar per la Festa Major de 2007, amb una gran festa de benvinguda.
L’any 2017, igualment sota projecte de Xavier Lozano i assessorament històric d’Antoni Carreras, el taller Sarandaca de Granollers va construïr els nous gegantons neolítics, en motiu dels 10 anys dels gegants i dels 25 anys dels Grallers de l’Espluga.
La fusió amb Gegants i Nans
Per consolidar tots els projectes i vinculacions iniciades, l’any 2013 els Grallers de l’Espluga van acordar la fusió amb la Colla Gegantera i el grup de Nans (fins llavors municipals) per treballar junts per la cultura popular. Magda Buldó es va mantenir com a presidenta, ara de l’entitat aglutinadora, sumant a la direcció general el fins llavors cap de Colla dels Geganters, Josep M. Martínez; i el timbaler Xavier Lozano, autor del projecte dels gegants neolítics i responsable de diferents projectes.
L’entitat va aprovar uns nous Estatuts on es dividia en 3 seccions: els Grallers liderats per Rosa Garrell amb Albert Grinyó, Anna Garcia i Aida Moyà, substituïda després per Clara Sans; Jordi Batet com a nou cap de la Colla Gegantera, amb Rosa Gené i Rosa M. Bultó, substituïda després per Mar Gili; i un grup de Nans que acabarien liderant Jordina Picanyol, Alba Pérez i Laura Caffarel.
L’Ajuntament de l’Espluga va cedir, l’any 2014, l’ús dels 4 gegants de la població i els 14 capgrossos a la nova Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans. L’alcalde David Rovira i la presidenta de l’entitat, Magda Buldó, van signar el conveni entre les dues institucions que permet a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, fer ús de les figures, encara que propietari d’aquestes i també del remolc per transportar-les segueix sent l’Ajuntament.
El consistori també es fa càrrec de les restauracions i reparacions naturals. A canvi, l’Ajuntament pot sol·licitar l’actuació dels Gegants, Nans i Grallers a les diferents festes municipals i altres actes sempre que tingui una justificació la presència de cultura popular. El conveni també inclou la cessió del magatzem per guardar totes les figures i de l’oficina de gestió de l’entitat. L’any 2017 el conveni es va renovar per incorporar-hi els nous gegantons neolítics.
L’entitat va estrenar el 2014 el nou vestuari conjunt format per pantalons blancs, polo verd i faixa negra, amb sabates embetades catalanes de calçat.
LA FITA DEL 2017: els contes dels gegants
L’any 2017 l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga va viure la seva principal fita des de la fusió, la commemoració dels 25 anys dels Grallers de l’Espluga; els 10 anys dels Gegants Neolítics Gorg i Spluc amb el naixement dels gegantons Terra i Pastor; i els 70 anys dels gegants Ponç Hug i Beatriu i de quatre capgrossos.
Per fer-ho possible, l’entitat va impulsar des del 2014 l’edició de 3 contes-llibrets dels Gegants i Nans de l’Espluga il·lustrats per Helena Rivero amb textos d’Antoni Carreras; una trobada gegantera l’any 2017 i diversos actes de celebració el mateix any, fins el naixement de la Terra i el Pastor amb un espectacle representant per diversos membres dels grallers i geganters.
Referències documentals: Xavier Güell, Josep Prats i Xavier Lozano | Arxiu de l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga