Amb l’arribada dels primers gegants de l’Espluga va néixer la primera agrupació de geganters, el 1947, sempre directament vinculada a l’Ajuntament de l’Espluga i també al grup de Nanos. Per actuar, fins i tot percebien una retribució econòmica fins a finals del segle XX. Una de les peculiaritats és que durant més de 50 anys es va preservar una tradició peculiar: no portar relleus com passava a la resta de Catalunya. Només dos geganters s’ocupaven dels gegants a cada sortida o Festa Major, per això no van rebre el nom de Colla Gegantera fins l’any 2006, quan es va fundar l’agrupació actual.
Els primers balladors van ser un jornaler anomenat Amadeo, que treballava de mosso a una casa de l’Espluga, i Josep Collado, que va fer ballar la geganta fins que es va jubilar el 1979 (Guasch, 1986).
La crònica d’Antoni Guasch (1986) fa una menció destacada a Josep Collado, conegut com el Josep de l’aigua -era l’encarregat de l’aigua a l’Ajuntament, després va ser-ho el seu fill. Va fer ballar la geganta durant 35 anys i durant anys se’l va recordar com “el millor geganter de la vila” per les anomenades “remenades” o “meneos” que li feia fer a la geganta davant del gegant, amb cal altra intenció que animal el públic i donar vida pròpia als gegants. A la revista El Francolí, Collado explicava (Guasch, 1986) que una vegada, a la dècada dels anys 50, a Vinaixa el rector va prohibir aquestes remenades de la geganta. Els veïns però ho van demanar igualment i ell va fer-los cas.
Els consells que el geganter més longeu de la història de l’Espluga va deixar per les futures gegeracions és: “centrar-se bé en el pas, anar amb molta cura en donar voltes perquè no et desequilibri l’enorme embalum del gegant, i estar molt a l’aguait dels remolins”. Al mateix temps que Josep Collado també van fer ballar els gegants durant anys Ginés Garcia Merlos i Manuel Garcia ‘Marujo’. Després vindrien José Giménez i Francisco Tejero a més d’Anton Borges Ninot i Silveri Salvadó Batiste.
L’any 1986, va batejar els dos gegants amb els noms de Ponç Hug i Beatriu. Aquell mateix any van estrenar nous vestits, els actuals, elaborats per la companyia ‘Aragonesa de Fiestas’, de Saragossa, que també els va restaurar. Coincidint amb aquest fet, els geganters eren Fausto Romero i Miquel Fernández Parra.
El 1992 va estrenar-se José Luís Torre, encara en actiu, qui el 2017 va rebre en homenatge el ram de la geganta Beatriu i un quadre commemoratiu per haver complert 25 anys fent ballar els gegants. Poc després s’hi sumava també l’actual cap de Colla, Jordi Batet Rosich, qui va fer ballar els gegants durant un temps i va tornar-hi als voltants del 2010 fins l’actualitat. El 2019 també va rebre el ram de la geganta per la seva trajectòria.
A finals dels anys 90, diverses circumstàncies i un canvi de concepte més altruïsta dels geganters va fer el segle XXI comencés amb importants dificultats per fer ballar els gegants. Els gegants es van tornar a restaurar el 1994, quan es van celebrar erròniament els 50 anys dels Gegants de l’Espluga, que realment es complien el 1997.
Poc temps després, la regidoria de Cultura va haver de contractar uns geganters d’origen polac que treballaven a l’Espluga. La manca d’experiència i aprenentatge va provocar la caiguda del gegant Ponç Hug el 2002. Llavors va haver de ser restaurat pel taller l’Entremès de Valls i repintat per Fernando Martí -que també va aprofitar per repintar la geganta.
Després, i davant la possibilitat que l’Espluga es quedés sense gegants el juliol de 2003, fins i tot es va contractar la Colla Gegantera dels Amics dels Gegants de Montblanc perquè els portéssin durant una Festa Major. També l’any 2004 i 2005 haurien ajudat als geganters locals a remuntar la colla.
El 2004, dos joves espluguins, Josep M. Martínez i Joan Castro van acceptar la proposta de l’Ajuntament d’iniciar la recuperació de la Colla Gegantera que actués de forma altruïsta. Amb la col·laboració dels Grallers de l’Espluga van treballar per formar la primera gran Colla Gegantera, principalment amb pares de gralleres i timbalers, l’acompanyament de les mares i parelles i el retorn de José Luís Torre (més tard de Jordi Batet).
L’any 2006 i per fomentar l’ampliació de la Colla Gegantera, l’Ajuntament de l’Espluga va convocar un concurs per construir una nova parella de gegants, al qual es van presentar una desena de propostes. La Colla Gegantera demanava uns nous gegants de menor pes per poder participar en trobades. L’any següent es va fer realitat el projecte guanyador, uns Gegants Neolítics. Aprofitant aquesta novetat, es van portar els gegants antics al Taller Sarandaca de Granollers per restaurar-los, intentar reduir el pes i canviar els cavallets de fusta.
Els geganters van seguir depenent de l’Ajuntament de l’Espluga fins l’any 2013, quan es va privatitzar fusionant-se amb els Grallers de l’Espluga i el grup de Nans, que també havia estat de titularitat municipal. Jordi Batet va ser nomenat cap de la Colla Gegantera.
De ruta per Catalunya
Des del 1951 a Tarragona, els geganters de l’Espluga recorren el territori amb els Gegants de l’Espluga. Fins el 2007 van fer-ho amb els històrics Ponç Hug i Beatriu. El 1982 van visitar per exemple, Matadepera en motiu de la primera Trobada Internacional de Gegants, el 1985, a la gran Trobada de Gegants de la ciutat de Lleida i el 1992 a l’agermanament de l’Espluga amb la vila suïsa d’Splugën. Les actuacions a l’exterior es van intensificar però a partir del 2007 amb l’estrena dels Gegants Neolítics.
Des dels seus orígens, els Geganters de l’Espluga depenien de l’Ajuntament i fins i tot percebien una retribució econòmica fins a finals del segle XX. A vegades procedien fins i tot de la brigada municipal. Als anys 90 del segle XX, alguns noms de geganters destacats van ser Josep Lluís Torre (cap de Colla), Josep Civit i el jove Jordi Batet, que acabaria sent cap de Colla a partir del 2013.
L’evolució social i un canvi de concepte en el voluntariat va fer que durant els anys 2000-2006 es perdéssin els geganters i el municipi tingués importants dificultats per fer ballar els gegants.
La regidoria de Cultura va contractar uns geganters d’origen polac que treballaven a l’Espluga. El gegant Ponç Hug va caure el 2002 i va ser restaurat pel taller l’Entremès de Valls i repintat per Fernando Martí. Fins i tot es va contractar els Amics dels Gegants de Montblanc perquè els portéssin durant una Festa Major, el 2003.
El 2007, amb l’impuls dels Grallers de l’Espluga i sota el projecte guanyador de Xavier Lozano en un concurs públic al municipi per fer uns nous gegants, dos joves espluguins, Josep M. Martínez i Joan Castro van acceptar el repte d’iniciar la recuperació de la Colla Gegantera, amb la creació d’uns Gegants Neolítics que amb una estructura menys pesada i més moderna els fes més fàcils de portar que els gegants antics.
Des de llavors, l’actuació dels Gegants de l’Espluga va consolidar-se de nou, especialment la dels Gegants Neolítics, però preservant també els gegants antics com a elements històrics durant al Festa Major.
La Colla gegantera va seguir depenent de l’Ajuntament de l’Espluga fins l’any 2013, quan es va privatitzar fusionant-se amb els Grallers de l’Espluga i el grup de Nans, que també havia estat de titularitat municipal. Jordi Batet va ser nomenat cap de la Colla Gegantera. El 2019 va ser homenatjat amb el ram de la geganta Beatriu.
Els Gegants i els capgrossos segueixen sent de titularitat pública, encara que d’ús cedit des del 2014 a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.
La primera dona gegantera
L’any 2006 els geganters de l’Espluga, fins llavors només homes, van demanar a l’Ajuntament de l’Espluga que encarregués uns nous gegants que peséssin menys. Així es va convocar el concurs que va escollir la idea dels gegants neolítics. La Colla Gegantera es va ampliar incorporant les dones parella dels geganters, però només com a acompanyants.
El 15 d’agost de 2016, la reusenco-espluguina Mar Gili es convertia en la primera dona gegantera de l’Espluga portant el gegant Gorg (36 kg). L’estrena va ser a la trobada gegantera de les Festes de Sant Magí de Tarragona. En aquest cas, la reusenca Mar Gili, resident amb l’Espluga amb la seva família, va trencar l’estereotip demostrant que també les dones podien fer ballar un gegant.
Després d’ella, i arran de l’estrena dels nous gegantons neolítics l’any 2017, van començar a fer també de geganteres -tot i que només dels gegantons- les espluguines Montse Batet, Núria Mas o Montse Montserrat; i les joves Jana Saltó, Anna Batet i Júlia Batet, totes vinculades a altres geganters de l’entitat.
La primera dona en portar els gegants vells
Mai una dona havia fet ballar els gegants vells de l’Espluga de Francolí fins el divendres 30 de juliol de 2021, quan Montse Comas Vidal va oferir per primer cop a la plaça el Ball de Gegants de l’Espluga sota les faldilles de Ponç Hug de Cervera (65 kg-4m.). Es tracta d’una gegantera vigatana descendent de la família espluguina de Ca la Bassada. Estiuejant a l’Espluga amb la seva iaia, al poble de la seva mare i del seu padrí, amant de la cultura popular, era habitual en cercaviles i actes festius a la vila. El 2017 va unir-se de forma casual a la Colla Gegantera portant els gegants neolítics i el 2020 ja va ocupar-se de portar en cercavila els gegants Ponç Hug i Beatriu juntament amb la seva família, per respectar la bombolla de convivència marcada per la situació de pandèmia.
La família de la Montse va marxar de l’Espluga el 1962 per instal·lar-se —en plena onada migratòria del camp a la ciutat— a Sant Boi de Llobregat, ja que el seu tiet no volia dedicar-se a la pagesia. Ella però, va anar a estudiar a Vic on va conèixer la seva parella —també geganter— i van tenir el seu fill Arnau.
El 2011 la Montse va estrenar-se com a gegantera a la colla del carrer de la Riera de Vic, on hi havia altres dones, fins que el 2013 va convertir-se en la primera dona en portar els gegants de la ciutat de Vic (76 kg). L’any 2015 va ser estrenar-se fent ballar la geganta comtessa d’Osona, al ball oficial de gegants de Vic a la plaça de la Catedral, esdevenint la primera dona en complir aquesta fita.
La família de la Montse s’identificava de seguida a l’Espluga, aquests anys, per la seva particular faixa vermella -dels geganters de Vic- que van vestir fins que l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans els va entregar la faixa negra pròpia de l’Espluga.
