El Ball de Bastons | Els Diables | El Francolí | Senglars i mussol | Gegants de la Trinitat | Gegants de la Residència Jaume I | L’Espai de la Festa Major | Pubilles i hereus | Sardanes | Castellers |
L’Espluga de Francolí té una llarga tradició de cultura popular que es remunta al segle XIX amb la representació de diferents balls parlats i populars per la Festa Major (Farré, 1992) en un enfustat a la plaça de la Vila i després a la plaça de l’Església (davant de l’antiga casa de Cal Forçó, enderrocada per obrir la carretera de Poblet).
La primera notícia documentada d’un seguici processional data de l’any 1883 amb motiu de la gran festa de retorn de la imatge de la Santíssima Trinitat a l’ermita (Roca, 2005), d’on n’havia estat extreta i portada al poble el 1875 per uns tràmits de compra del santuari que no van fructificar. És des de llavors que coneixem l’existència d’un ball de bastons i un ball de diables referenciats, el primer amb diferents etapes de continuïtat i el segon recuperat en democràcia com a grup de diables i tambors. El seguici es completava amb els balls de Moros i Cristians, de Marcos Vicente, Vídua Judit, Sebastiana del Castillo, del Serrallonga i dels Emborsadors (Farré, 1992).
Destaca la participació a les festes de diversos grups de grallers foranis des de 1863, i després grups locals a partir de 1895. El que més sorprèn és l’afició castellera a l’Espluga -avui desapareguda- arran de les nombroses actuacions a la vila dels Xiquets de Valls des del 1958 que van portar a la creació d’una colla local, els Xiquets de les Torres, el 1893 activa fins el 1904, recuperats puntualment el 1930 (Ferrando & Tarès, 2003 / Roca, 2005) i amb un nou intent per part de l’Ajuntament i el Casal de l’Espluga el 1979 que no va fructificar (Ferrando & Tarès, 2003).
L’Agrupació d’Armats, documentada per la Setmana Santa del 1888, completa les referències més antigues d’aquest àmbit (Roca, 2005). Durant el segle XX van ser habituals les petites orquestres, grups corals, de grallers, de teatre i agrupacions sardanistes, especialment, a partir de 1965 amb l’empenta del Casal de l’Espluga i la proclamació de la vila com a Ciutat Pubilla de la Sardana 1969 (Roca, 2005).
L’Espluga no ha tingut mai, però, la tradició d’un seguici complert i documentat. Després de la Guerra Civil el municipi es va sumar al carro de molts pobles que van adquirir uns gegants (amb la forma dels Reis Catòlics, com marcava el franquisme) i també alguns capgrossos (Roca, 2005).
Des de llavors la família s’ha anat augmentant, primer en el marc del Casal de l’Espluga, des de 1965, i després en la nova etapa democràtica en el ressorgiment de les tradicions catalanes que ha acabat amb la creació, un cop entrats al segle XXI, d’un autèntic seguici cultural festiu que ja forma part de l’imaginari local amb noves figures i bestiari que han acabat esdevenint l’estima de tota la població.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Ferrando, Pere & Tarès, Joan (2003). Els altres Xiquets de Valls. L’exemple de l’Espluga de Francolí. Cossetània edicions. Col·lecció l’Aixecador.
Farré, Filo (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). Edicions El Mèdol. Col·lecció L’Agulla.
Roca, J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.