La tarda del 23 de juny, diada de Sant Joan, l’Espluga de Francolí celebra des de 1984 l’arribada de la Flama del Camigó, el foc dels països catalans i símbol del solstici d’estiu —que s’encén la nit abans al cim del Canigó i diferents atletes reparteixen per tot Catalunya.
Des de llavors, la festa ha esdeveningut un dels moments àlgids de l’any en matèria de tradició i cultura popular i suposa a l’hora, l’inici del juliol fester, un més estiuenc pràcticament ple d’actes socials, esportius i culturals que comencen amb el final de curs escolar i acaben amb el dia del Cos de la Festa Major de sant Abdon i sant Senén. Des de la segona dècada del segle XXI, la festa de Sant Joan —protagonitzada especialment pel foc, la foguera, la pirotècnia i el ball de diables— ha consolidat la sortida del seguici popular com a obertura de la temporada d’estiu i un protocol festiu propi.
seguici de sant joan
- Ball de Diables de l’Espluga
- Senglar dels Diables de l’Espluga
- Tambors dels Diables de l’Espluga
- Gegants Neolítics de l’Espluga
- Grallers de l’Espluga
- Ball de Bastons
- Pubilles i hereus (2009-2018)
- Flama del Canigó portada pels atletes del Club Atlètic Espluguí
- Delegacions d’altres poblacions
- Autoritats
Una de les peculiaritats és que des de l’inici de la festa, delegacions de diferents poblacions de la Conca de Barberà i fins i tot de comarques properes acudeixen a l’Espluga a buscar la flama del Canigó per portar-la fins les respectives fogueres. En els últims anys també s’ha optat perquè persones amb nom de Joan o Joana, les més joves o les més grans, encenguin el peveter amb el foc de Sant Joan.
ORiGEN DEL SEGUICI DE SANT JOAN
Durant la segona meitat del segle XX, l’Espluga de Francolí va consolidar un seguici festiu més senzill que el de finals del segle XIX i principis del XX, centrat en aquest cas en els nous gegants i nans (1947), acompanyats dels grallers; les bandes de música i el ball de bastons, la coral, les sardanes i el teatre popular. El Casal de l’Espluga (1965) va suposar una nova oportunitat de revalorització cultural de la vila, recuperació d’antigues tradicions a l’entorn del concepte de la catalanitat i un nou refugi per la cultura i el teatre popular en ple franquisme: compra d’uns gegants, intents de recuperació dels grallers, nou abric per la coral espluguina, entre d’altres.
Amb l’arribada de la democràcia, el nou esclat es va situar en el terrenys més laics de la cultura popular esdevenint el 23 de juny el nou referent festiu de la catalanitat a partir de 1984 coincidint amb el naixement de l’emissora municipal de ràdio, l’Espluga FM Ràdio, per part d’un col·lectiu de joves catalanistes i progressistes que va impulsar ahora les tradicions més paganes i populars com la revetlla de Sant Joan —com a festa no religiosa del sosltici d’estiu i de la unitat dels països catalans— o el Carnaval.
Això va portar a la recuperació del ball de diables de l’Espluga (oficialment com a entitat el 1990) i amb els anys, l’estrena de diferents balls i bèsties de foc, no habituals fins el moment a l’Espluga.
L’any 2009 amb motiu del 25 aniversari de l’Espluga FM Ràdio i de la revetlla popular de Sant Joan a l’Espluga de Francolí la comissió organitzadora dels actes —formada pels Diables de l’Espluga, el Club Atlètic Espluguí, els Grallers de l’Espluga, l’Ajuntament de l’Espluga i l’emissora municipal— va decidir renovar el protocol de rebuda de la flama del Canigó, dotar-lo de més contingut i afegir-hi elements dels seguici local.
La novetat més destacada va ser la recuperació de la figura de les pubilles i els hereus, fins llavors només utilitzada (les pubilles) pel Casal de l’Espluga a la Festa de la Verema. Es volia revaloritzar el vestuari tradicional coincidint amb l’arribada de la flama del Canigó i la festivitat dels països catalans.
Des de 1992, els Grallers de l’Espluga participen en l’arribada del foc de Sant Joan, però l’any 2009 van sumar-s’hi també els bastoners. A la comitiva es va traslladar, rememorant el 1984, una rèplica de la primera foguera de Sant Joan, un cavall de fusta. Al final de la comitiva hi anaven les pubilles i hereus d’altres poblacions de la comarca i les autoritats. En els anys següents, a la comitiva de Sant Joan s’hi van afegir també els gegants i els nans i els tambors dels diables de l’Espluga, aconseguint, finalment, la incorporació del ball de diables amb foc a la cercavila, ja que fins llavors només es feia en forma de correfoc nocturn.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2021). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-